Pediatria
Suplements 26/03/2021

Moviment i simbologia dins la sala de psicomotricitat

Sandra Santana
3 min
Quan els nins entren a la sala de psicomotricitat a jugar exposen qui són i mostren les seves aptituds i dificultats

PalmaÉs clar com l’aigua que, en les etapes de la infantesa, en el joc hi ha la vida. Quan els nins entren a la sala de psicomotricitat a jugar exposen qui són, mostren les seves aptituds i dificultats, i tot ho fan mitjançant el moviment, a través del cos. Amb el cos expliquen què els passa. Tot queda exposat des del plaer que proporciona la llibertat del moviment, amb el privilegi de poder gaudir-ne sense cap judici de valor. 

El sistema educatiu convencional no té en compte el cos com a eina d’aprenentatge; la importància està enfocada en l’àrea del pensament i de la intel·lectualitat, i deixa a un costat les experiències emocionals i tot el que se’n pot aprendre. És just en aquest àmbit en el qual es registra una manera d’aprendre distinta: l’exploració, la investigació i el fet de ser curiós donen poder als nins per indagar el món que els envolta, que els dona una informació que recopilaran des de la percepció dels sentits, a partir de les seves accions. Moure’s és créixer fent-ho amb la pell i els seus límits, com un objecte procurador de noves sensacions. 

Cal destacar el sentit de la psicomotricitat com a recurs educatiu, reeducatiu i terapèutic que engloba, de manera íntegra, totes les característiques pròpies de l’ésser humà i les visualitza com a conductes necessàries per poder anar evolucionant a partir dels ritmes de cada nin i de les circumstàncies que l’acompanyin. Amb l’activitat espontània i lliure, s’obre una evolució que inclou la creativitat com a centre d’un nou sistema en el qual el desig de cada nin és el que marca l’abordatge i la progressió en totes les àrees de la seva vida. Cada objecte simbolitza unes qüestions o unes altres: les pilotes, les anelles, les cordes i les teles parlen de la continuïtat i fan referència al vincle amb la figura materna. Les piques i els mòduls allargats tracten la discontinuïtat i el vincle amb la figura paterna. Les escales els espais superiors i els bots deixen arribar els conqueriments personals, i el terra, amb els objectes que queden a la superfície, fan referència a la seguretat, el lloc de cura del cos. 

Cerquen per trobar en el seu cos, en el seu sentiment, en la seva necessitat; construint des dels seus límits físics i des dels objectes que els envolten. Van determinant, dins els seus discursos de joc, com volen establir les relacions corporals, les comunicacions des del cos, la mirada, el llenguatge i l’espai amb tots els materials i persones que hi hagi presents. Aquí queda ben representada la simbologia que cada objecte i acció aporta al referent que els acompanya. Amb tots els moviments, desplaçaments i punts de suport que empren quan juguen, la figura psicomotricista pot llegir i desxifrar l’origen de les conductes, quasi sempre penalitzades a l’educació convencional, observant la recerca que cada infant fa i on col·loca la seva atenció. 

Amollar tensions

Poder proporcionar-los l’espai per amollar tensions i mostrar-se sense prejudicis els aporta el moment de respectar-se, reconèixer-se i estimar-se per poder respectar, reconèixer i estimar les altres persones que els acompanyen en el camí de la seva vida. D’aquesta manera, els infants avancen des de les relacions interpersonals (amb ells mateixos) fins a les més plurals (relacions amb els iguals i referents) que s’obtenen mitjaçant els acords que proporciona el joc en grup i amb la supervisió del psicomotricista. La relació i el medi social quedaran condicionats en virtut de la qualitat de relació que puguin assolir cap a ells mateixos. 

Aquesta consciència individual i col·lectiva de la qual hem parlat és en si mateixa eines i recursos amb els quals podran afrontar el dia a dia, i les frustracions i adversitats que, inevitablement, la vida els anirà regalant. La capacitat de relativització és l’objectiu superat quan es donen aquestes consciències esmentades i la que també s’encarregarà d’ajudar-los a posicionar els triomfs. 

Així, jugar a construir, destruir, botar, córrer, cridar i altres accions que es fan a la sala de psicomotricitat, i haver-ho de fer compartint temps i espai, condueix els infants a l’acceptació dels límits i capacitats, propis i aliens, a deixar enrere conceptes que no els permeten una progressió global. 

No oblidem mai que, en ser grans, els nins viuran com juguen ara!

stats