Què s’amaga darrere de la moda del bronzejat?
Lluir una pell bronzejada és sinònim de bellesa. Per això, malgrat les alertes mèdiques, no són poques les persones que passen hores tomba i tomba al sol per enfosquir l’epidermis. Però ¿des de quan està de moda bronzejar-nos?
Retrats com els de Maria Antonieta, Las Meninas de Velázquez o les dones de Rubens mostren com, al llarg de la història, ha dominat precisament el contrari. La pigmentació i les taques o pigues eren mal vistes, en pro d’una clara preferència per pells de porcellana. Un fet que no podem comprendre únicament per imperatius estètics, ja que ens cal entendre que estaven motivats per biaixos racials i classistes. Per un cantó, lluir una pell blanca connotava superioritat social. Significava no haver passat llargues hores conreant la terra, sinó més aviat dur la vida ociosa característica dels estaments privilegiats. Per això, en el passat s’han emprat infinitat de productes per aclarir la pell, des de pols d’arròs fins a arsènic. A més, les dones portaven para-sols, pameles i guants precisament per protegir la pell del sol. També cal afegir-hi qüestions racistes, ja que, a través de la pal·lidesa com a ideal de bellesa, s’imposava la pretesa superioritat blanca.
Aquesta moda va començar a canviar a principis dels anys 20 del segle passat. Alguns apunten que Coco Chanel va encapçalar-la, malgrat que costa de creure que una qüestió tan ancestral i amb significats tan profunds pugui revertir-la una sola persona. Més aviat cal fixar-se en els canvis d’hàbits de la nova classe dominant, la burgesia, que duia una vida més activa que la noblesa. A més, els corrents higienistes aconsellaven els banys i la pràctica de l’esport amb finalitats terapèutiques. Aquests nous costums estaven més vinculats a les possibilitats d’oci dels estaments privilegiats, els quals gaudien de més temps i capacitat adquisitiva per practicar-los. Així doncs, des d’aquest moment la blancor de la pell va deixar de ser un signe de distinció i, en conseqüència, va desaparèixer també dels ideals estètics. La pell morena va començar a ser tan apreciada que la dècada dels 30 la van anomenar “l’edat del bronzo” i a partir d'aquí cada vegada la roba de bany tapava menys superfície del cos.
Per tant, la moda del bronzejat és més inclusiva en qüestions racials i classistes? Llastimosament, no. Els productes de blanquejament de la pell, altament perillosos per a la salut, estan augmentant a l'Àfrica i a la zona Àsia-Pacífic. Està clar que les conseqüències de segles d’esclavitud i colonialisme segueixen ben vives. La pell bronzejada és simplement una altra modalitat de pell blanca, que s’imposa hegemònicament a través dels cànons de bellesa. A més, tampoc val qualsevol bronzejat. El “moreno paleta” no es considera atractiu perquè és el reflex d’una professió allunyada del privilegi social, mentre que el bronzejat d’ulleres d’esquí, que va posar de moda Kim Kardashian, va ser àmpliament imitat. Els cànons de bellesa han incorporat més tons de pell, però és clar que aquests, juntament amb el bronzejat, segueixen altament determinats per semàntiques racistes i classistes.
