FEMINISTES TELEVISIVES (1)
Suplements 27/07/2021

La mestressa de casa que va finançar ‘Star Trek’

La còmica Lucille Ball, coneguda pel seu paper a ‘I love Lucy’, icona dels valors tradicionals, va desafiar el patriarcat al convertir-se en la primera dona al capdavant d’una productora televisiva

4 min
La mestressa de casa  que va finançar ‘Star Trek’

En una escena mítica de Pretty woman, la Vivian, la prostituta interpretada per Julia Roberts, jeu al terra de la luxosa suite de l’Edward (Richard Gere) mirant la televisió amb fascinació. A la pantalla hi apareix una dona trepitjant raïm com bonament pot -fent cara de fàstic i mig caient- i la Vivian no pot parar de riure. La responsable de fer esclafir de riure Julia Roberts, propietària d’una de les rialles més seductores de Hollywood, és Lucille Ball, protagonista d’I love Lucy (1951-1957), un dels grans referents de la sitcom nord-americana.

Tot i que sovint s’ha considerat la popular comèdia com un vehicle per a la difusió dels valors tradicionals nord-americans en plena Guerra Freda, amb la seva aparent convencionalitat la sèrie va desafiar estereotips culturals i va posar la llavor perquè la seva estrella es convertís en la primera actriu-productora, molt abans que Reese Witherspoon esdevingués la reina Mides de la televisió.

Lucille Ball va començar la seva carrera el 1929, quan va aconseguir la seva primera feina com a model. Durant gairebé dues dècades es va endurir fent petits papers –l’anomenaven la “reina de les pel·lícules de sèrie B”– i intentant aconseguir un gran èxit que no arribava mai (es va presentar, sense sort, a l’audició per ser Scarlett O’Hara a Allò que el vent s’endugué ). Va ser mentre interpretava un dels seus múltiples papers menors que va conèixer el seu primer marit, el director d’orquestra cubà establert a Miami Desi Arnaz. El novembre del 1940, menys d’un any després de coneixe’s, es casaven. Passats més de deu anys, i després de fer el salt a la ràdio per intentar prosperar professionalment, Ball i Arnaz creaven, a petició de la cadena CBS,I love Lucy, una adaptació de la ficció radiofònica My favourite husband que ella protagonitzava. La sitcom seguia la vida d’una mestressa de casa, la Lucy Ricardo, casada amb un cantant i director de banda musical, el Ricky. Molts dels seus episodis se centraven en les estratagemes de la Lucy per intentar formar part del show bussines en què treballava el seu marit.

Tot i l’interès de la CBS per la sèrie, les idees de la cadena diferien de les de Ball, que considerava la comèdia una oportunitat per treballar amb el seu marit, al qual volia per interpretar el paper del marit de la Lucy (en part per evitar les llargues gires d’Arnaz, que acabaven amb ell flirtejant amb altres dones). Els executius de la CBS, però, creien que els espectadors no es creurien un matrimoni format per una dona blanca nord-americana i un home llatí i es van oposar a la participació d’Arnaz. Per demostrar que s’equivocaven, la parella va muntar un espectacle de vodevil que van estrenar amb èxit a Nova York i que va fer patent que la fórmula Ball-Arnaz funcionava a la perfecció.

Convençuts per fi que una parella mixta era tan creïble com una de completament blanca, la CBS va donar llum verda a I love Lucy, que durant anys va ser la sèrie més vista dels Estats Units. L’actriu i els responsables de la sèrie van haver de batallar sempre contra el conservadorisme del canal. Abans de començar el rodatge de la primera temporada, Ball, després de diversos avortaments, es va quedar embarassada. La cadena i l’agència que gestionava la publicitat es van negar a permetre que l’embaràs s’incorporés a la trama, tot i que en l’episodi pilot s’intueix la panxa. Els directius de la cadena consideraven de mal gust tant parlar d’un embaràs com mostrar-lo en pantalla. L’actriu es va haver d’esperar al seu segon embaràs, durant la segona temporada, per a la venjança. Els responsables de la sèrie van fer que l’embaràs de l’actriu i el seu personatge transcorreguessin en paral·lel i I love Lucy es va convertir en una de les primeres ficcions a mostrar una dona embarassada a la pantalla (malgrat que la CBS no va deixar que es fes servir la paraula embaràs). El capítol en què Lucy Ricardo pareix –emès el mateix dia que Ball paria el seu segon fill per cesària– va aconseguir xifres rècord d’audiència.

I love Lucy va convertir Ball en una estrella i una dona de negocis. Abans de començar la sèrie, ella i el seu marit van fundar la productora Desilu Production, fet que convertia Ball en la primera dona a encapçalar un gran estudi. L’any 1962, després del final de la sèrie i del seu matrimoni, Ball va comprar a Arnaz la seva part de Desilu i va passar a comandar la companyia en solitari. Sota la seva batuta, la productora va desenvolupar i finançar sèries ara icòniques com Star Trek i Missió impossible.

La rellevància de Ball serà tractada en la pel·lícula Being the Ricardos, escrita i dirigida per Aaron Sorkin i protagonitzada per Nicole Kidman i Javier Bardem. En una entrevista recent, Kidman va deixar clar que la pel·lícula no és una revisió d’I love Lucy, sinó un relat de les lluites professionals i personals de Ball. “Ella va ser una pionera”.

stats