Escola
Suplements 21/09/2022

Meritxell Plana: “La majoria hem participat en assetjaments escolars”

Responsable de relacions institucionals de l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE)

3 min
Meritxell Plana

BarcelonaEl fill de Meritxell Plana va patir assetjament escolar a primer de primària. Els seus companys li pegaven a l'hora del pati i ell va optar per amagar-se durant aquest espai d'esbarjo els lavabos de l'escola. "Va ser la solució que va trobar, perquè en cap moment va dir res a casa", assegura la mare. Però després d'unes setmanes va començar a tenir problemes d'insomni i mals de panxa el diumenge a la tarda, i va començar un carrusel de visites a diversos metges per saber què tenia. "Psicosomatitzava el que li estava passant", relata la mare.

Fins que un dia ella i la seva parella van veure amb el seus propis ulls com pegaven al seu fill i van intentar que l'escola intervingués. A més, també van parlar amb la família de l'agressor. "Va ser un error, perquè a ningú li agrada que li diguin que el seu fill és un agressor". Davant la falta de resposta de l'escola van optar per canviar el nen de centre i buscar ajuda professional per saber com estava el nen i com podia ajudar-lo la família. "Ens van donar pautes sobre què no acabàvem de fer bé". Deu anys després el seu fill és a Finlàndia estudiant.

Plana és actualment una de les cares visibles de l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE)

Quina és la línia que separa el que és bullying del que no ho és?

— La línia la marca la voluntat amb la qual ho fa l'agressor i com ho entoma la víctima. Per ser assetjament ha de ser recorrent en el temps, sistemàtic i amb la voluntat de sotmetre l’altre.

Com sap una persona si és un assetjador?

— Si has sentit plaer amb aquestes actituds, et fa sentir bé tenir algú per sota teu o l'hi fas perquè així tens l’acceptació del grup, ets un assetjador com una casa de pagès.

A quina edat es detecta que es comença a fer assetjament escolar?

— Hi ha estudis que diuen que als 4 o 5 anys, però compte, perquè per ser-ho hi ha d'haver una voluntat de sotmetiment, i a aquestes edats no saps fins a quin punt és fruit d'una dinàmica de l'aula que no saps com aturar.

¿Molta més gent de la que es pensa ha fet bullying?

— Estic plenament convençuda que la majoria de nosaltres hem participat directament o indirectament en assetjaments escolars.

I tu?

— Una amiga ja d'adulta i sabent que jo era activista em va dir que jo n'hi havia fet i jo no n'era conscient. Estava en aquella època en què fas els teus propis grups d'amics i ella es va sentir apartada i fora del grup. En cap moment vaig ser conscient que li produís algun dolor i ella no ho va verbalitzar. És molt difícil que deixi de passar si no s'explica.

¿L'agressor pot assetjar per no ser assetjat?

— És un dels mecanismes de protecció. En dinàmiques tòxiques de grup molts passen de ser víctima a ser agressor per protecció, per fer-se respectar.

¿Ara hi ha més assetjament escolar que abans?

— El mateix, però amb dos factors afegits. D'una banda, hi ha més víctimes per un excés de sobreprotecció. Si tens una criatura a qui no dones eines per afrontar els problemes, no li permets que caigui o que s’equivoqui, serà impossible que davant d’una situació de toxicitat sàpiga frenar-la. I, de l'altra, als nens d’avui dia no se’ls permet ser nens: s’han de portar bé, no enfilar-se, parlar quan se’ls hi digui... Això pot acabar provocant que molts agressors ho siguin per cridar l’atenció.

¿Costa admetre que has estat assetjat?

— A vegades, per sobreviure al passat l'has de neutralitzar i endolcir. En aquest sentit, acceptar les nostres debilitats ens costa.

¿És aconsellable que l’assetjador parli amb la víctima?

Depèn de cada persona i de per què ho fa. Si jo fos la víctima em preguntaria si ho fa per ell o per mi. Per tant, si el que diràs millorarà la vida de l’altre, fes-ho; si no, no.

stats