Obituari
Suplements 02/07/2022

El nen d’orfenat que va arribar a ser el segon italià més ric

Leonardo Del Vecchio deixa a la seva mort el control del grup Luxxotica al seu delfí i no a la seva família

3 min
El nen d’orfenat que va arribar  a ser el segon italià més ric

Un visionari, un empresari genial, un bon amic i, en definitiva, un home increïble. Amb aquestes paraules acomiadava Luxottica, la societat de producció i distribució més gran al món de l’òptica, el seu fundador, Leonardo Del Vecchio, que va morir aquesta setmana en un hospital de Milà als 87 anys. El segon home més ric d’Itàlia deixa com a herència un imperi valorat en prop de 27.000 milions d’euros –amb marques d’ulleres com RayBan, Prada, Versace, Bulgari i moltes altres– i sis fills de tres dones diferents, que es mantindran al marge de l’empresa per desig del seu pare. “A un directiu el pots acomiadar sempre, a un fill no”, solia dir.

Leonardo Del Vecchio representa el paradigma de l’home fet a ell mateix, a l’estil anglosaxó, en un país on les grans empreses han sigut tradicionalment familiars –Agnelli, Benetton o Berlusconi–. Nascut en el si d’una família humil procedent del sud d’Itàlia, orfe de pare, va passar la major part de la seva infantesa en un orfenat de Milà. Amb 15 anys va començar a treballar en una fàbrica de medalles, i els propietaris, sorpresos pel bon empleat que era el seu jove aprenent, el van animar a continuar formant-se a l’Escola de Belles Arts de Brera, a la capital llombarda, on va estudiar disseny i gravat.

Un cop fora de les aules, va obrir un petit taller a Agordo, al nord d’Itàlia, que en només tres anys i amb 14 empleats es va especialitzar en la fabricació de peces per a productes òptics. A finals dels anys 60 va fundar Luxottica i va començar a comercialitzar les seves pròpies ulleres. En l’actualitat, el grup, amb uns 180.000 empleats a tot el món i una facturació de més de 21.000 milions d’euros, és el productor i distribuïdor mundial més gran en el mercat de l’òptica.

En l’èxit empresarial de la companyia hi van influir, segons els experts, algunes bones decisions, com la sortida a borsa el 1990 al mercat de valors de Nova York i deu anys més tard al de Milà, cosa que va afavorir la seva internacionalització. “Era Del Vecchio qui tenia l’última paraula en totes les decisions de l’empresa, no només a les estratègiques. Aquest era el secret de l’èxit”, va escriure Tommaso Ebhardt, autor d’una biografia autoritzada de l’empresari de publicació recent.

En els darrers anys, Luxottica ha continuat la seva expansió adquirint el gegant de la producció de lents esportives Oakley i fusionant-se amb l’empresa francesa Essilor, de la qual va néixer el gran colós Essilor Luxottica, una operació per valor de 50.000 milions i que té uns 80.000 empleats. A més, el hòlding compta amb inversions en entitats financeres italianes com Mediobanca, UniCredit o Assicurazione Generali.

El 27 de juliol del 2004, Del Vecchio va decidir abandonar el càrrec de director executiu i va passar el testimoni a Andrea Guerra, però deu anys més tard va fer un pas enrere i va reprendre el poder. Tot i que no va trigar a tornar a delegar, aquesta vegada, en qui està considerat l’autèntic successor del magnat. “Tenint en compte la meva edat, he volgut expressament que al contracte signat amb Essilor sigui Francesco Milleni qui em substitueixi el dia que jo falti”, va confirmar en una entrevista al Corriere della Sera.

El fulgurant ascens del directiu italià des de la seva entrada a la companyia el 2016 fins al nomenament com a administrador delegat d’Essilor Luxottica el 2021 no s’entendria sense l’estreta relació que Milleri va mantenir tots aquests anys amb el patró del grup. Una relació no merament professional que va néixer quan tots dos eren veïns al mateix carrer.

A falta de l’obertura del testament, sembla que no hi haurà grans sorpreses. La voluntat del patriarca era deixar la família fora de la gestió de l’empresa, potser per evitar una guerra fratricida entre els sis fills. La seva segona dona, Nicoletta Zampillo, amb qui es va casar dues vegades, heretarà una participació del 25% a Delfin, el hòlding amb seu a Luxemburg que representa els interessos de la família i que controla actualment el 32% del capital social de la multinacional. El 75% restant serà dividit en parts iguals entre els seus sis fills, tres del primer matrimoni amb Luciana Nervo, un amb Zampillo i dos més fruit d’una relació amb Sabina Grossi, exdirectiva del grup.

stats