22/09/2022

"Aquests taüts realment són per nosaltres"

3 min
Fotograma de la pel·licula 'Res de nou al front de l'oest' dirigit per Delbert Mann.

Situem-nos a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. El jove soldat Paul Bäumer, que entre els companys d’habitació de l'hospital militar hi té el veterà Lewandowski, pensa per dins. "Tot [el que s’ha escrit i pensat al llarg dels segles] deu haver estat fraudulent i insignificant, si milers d’anys de civilització ni tan sols han estat capaços d’evitar que es vessin aquests rius de sang". Bäumer és el protagonista de Res de nou a l’oest i és l'alter ego d’Erich Maria Remarque (1898-1970), l'autor d'aquest clàssic antibel·licista, una gran novel·la: senzilla, descarnada, commovedora.

Anem ara al front, un temps abans, a l’infern de les trinxeres. Una colla d'alemanys de vint anys compleixen el seu deure i miren de sobreviure amb humor i camaraderia a les pors, l’absurditat i la brutalitat. En lloc de jugar a futbol –per cert, que fàcil que ho fa el nostre Lewandowski, tan directe jugant com el Remarque escrivint–, han hagut d’agafar les armes. La seva experiència novel·lada és plenament actual: passen els anys, tornen les guerres. Paul Bäumer avui podria ser un xicot rus o ucraïnès. Algú a qui els seus mestres i pares, els polítics i periodistes, han adoctrinat per servir la pàtria, per morir. Per què ho continuem fent?

Ja sabem quin va ser el resultat de la Primera Guerra Mundial: la Segona Guerra Mundial. Milions de morts. Podem imaginar quin serà el resultat de la guerra d’Ucraïna. No n’aprendrem mai, oi? De nou, la seductora dama negra senyoreja pels camps de batalla d'Europa alimentada per discursos d’odi, per idees de grandesa imperial. Putin no deu haver llegit Remarque. Costa molt, massa, que arreli la cultura de la no-violència. És com un bonsai, mai es fa gran. Sempre acaba sortint la pulsió agressiva, igualment humana, disfressada d’heroisme, de justícia històrica. La història dels que preserven la pau no l’embelleix l’èpica de la força.

Parlant amb un company, estirat d’esquena a terra, en Paul pensa en veu alta: "El que em ve al cap quan sento la paraula pau, pau de veritat, és que m’agradaria fer alguna cosa impensable. Alguna cosa que compensés tot el que hem hagut de suportar aquí, saps? Però simplement no em sé imaginar què. Les úniques possibilitats que tenim, tot això de la feina i els estudis i el sou... em fan venir ganes de vomitar, perquè són les de sempre i són repugnants. No se m’acut res, Albert, res de res". Per als que van sobreviure, el que va venir després a l’Alemanya castigada va ser la misèria de la República de Weimar, un desastre absolut, l’ou de la serp del nazisme. Després de publicar i triomfar amb la novel·la (li va costar deu i ajut: quaranta-vuit editors la van rebutjar), Remarque va veure a venir el desastre de la violència hitleriana i va fugir del país, primer a Suïssa i després als EUA.

Imatges com aquesta condensen l’essència de la guerra: "Hi ha rumors d’una ofensiva. Marxem cap al front dos dies abans del previst. Pel camí passem pel costat d’una escola feta miques per les bales. Al llarg de l’escola hi ha un doble mur de taüts apilats, nous de trinca. De fusta blanca sense polir. Encara fan olor de resina, de pi i de bosc. Com a mínim n’hi ha cent". Els xicots fan bromes, humor negre: "Però que més podem fer? Els taüts realment són per nosaltres. Aquestes coses sempre estan molt ben organitzades".

És ben senzill: guerra és sinònim de mort. L’escola on s’educava els nois s’ha convertit en l’avantsala d’un cementiri per als mateixos nois, els quals, per evitar el destí fatal, "ens hem convertit en animals ferotges. No lluitem, ens defensem contra l’anihilació". Com? Sense límits: "L’esclat de les granades ens fueteja amb força els braços, les cames, correm arraulits com gats, inundats per aquesta onada que ens arrossega, que ens fa cruels, que ens converteix en bandits, en assassins, potser en el diable i tot, aquesta onada que ens multiplica les forces a causa de la por i la ràbia i les ganes de viure, que ens busca una salvació i lluita per nosaltres. Si entre aquells homes d’allà hi hagués el teu pare, no dubtaries ni un moment a llançar-li la granada contra el pit!"

Res de nou a l'oest l'ha recuperat l'editorial Navona, en traducció de Lola Fígols. Un llibre que cal conèixer.