Una jove de 29 anys, l'última estrella del còmic francès

BarcelonaImagineu un món on sigui una necessitat vital que et recordin, on el teu nom hagi de ser pronunciat cada dia, la teva cara recordada per algú. Un lloc on les ciutats estan atapeïdes de grans cartells amb noms propis, on a la discoteca s'hi va a donar targetes de visita, on no pots aïllar-te mai, a risc de morir. Aquesta distopia tan versemblant no és un capítol de Black mirror, és El gran buit, el debut en la novel·la gràfica de Léa Murawiec, guanyadora del premi del públic al Festival d'Angulema el 2022, que ara publica Finestres amb traducció al català de Marta Marfany.

Tot i que es pot llegir com un retrat generacional sobre la voràgine egocentrista que promouen les xarxes socials, va més enllà. "És una reflexió sobre la nostra existència física i les petjades que deixem, sigui fent un llibre o en les fotos de família... El que queda de la gent i de la seva vida és un nom en una pedra", explica l'autora. "A les xarxes socials l'individualisme s'ha exacerbat, però la necessitat de reconeixement ja existia d'abans, existia amb la televisió, amb la gent que volia sortir al diari, amb la gent que feia teatre a l'Edat Mitjana...", continua. L'heroïna Manel Naher trampeja com pot les obligacions que comporta viure en una societat així, on les interaccions socials, les reunions familiars, els aniversaris, els casaments són rituals obligatoris que, a la vegada, sostenen una vida (la seva, literalment). "Volia reflexionar sobre com ens organitzem per la necessitat de reconeixement i per compensar la por a la soledat", diu l'autora.

Murawiec va viure una època a Nova York i va fer un Erasmus a Xangai, dues metròpolis de les quals va agafar "el pitjor" per imaginar la ciutat que apareix a la novel·la, un còmic de tres colors que juga amb les perspectives i les geometries. El que en queda fora és incert, és El gran buit, potser un món diferent. "Ens costa imaginar un món sense diners i, tanmateix, els diners són una invenció humana que no té més sentit que el que li atorguem; i resulta que són vitals. Les coses tenen el sentit que els atorguem", insisteix. De fet, al llibre no hi ha governs dictatorials decidint els designis de la gent: són els ciutadans els que se sotmeten tots sols a l'esclavatge social i al control dels seus veïns. "Des que hi ha interacció social, hi ha pressió social, perquè hi ha expectatives que et poses tu o te les posen els altres", reflexiona l'autora.

El preu de l'èxit

Paradoxalment, un llibre que reflexiona sobre l'angoixa de la presencialitat ha aconseguit tant de ressò en el món del còmic que ha fet que el nom de Léa Murawiec ja brilli amb llums de neó com un dels noms del còmic d'avantguarda francesa abans dels 30 anys. "És estrany escriure d'aquests temes i que una part s'hagi concretat, perquè ara quan vaig al festival del còmic la gent em reconeix! Però no és el món del cinema i no em demanen autògrafs pel carrer", admet. A Angulema, de fet, hi havia viscut i estudiat i al festival ja hi anava com a editora de la microeditorial Flutiste.

"L'anonimat té un cert confort. Però sempre que crees estàs dividit: si fas un còmic has de ser prou conegut per poder-ne viure, perquè necessites els diners, has de tenir un perfil públic. I també em plantejava si hauria d'estar sotmesa a la pressió comercial per poder continuar fent còmic i allunyar-me del que jo volia fer". L'èxit del llibre li ha garantit poder seguir el seu camí artístic, però també li ha ocasionat incomoditats: "No haver de pensar tot el dia en els diners és un luxe, per poder crear, però a vegades genera situacions delicades amb el meu entorn. No és fàcil explicar el contrapunt de la popularitat". Després d'un any de no parar per casa va estar a punt d'acabar cremada i va començar a valorar el seu temps: "Estar a casa sense fer res pot estar tan bé com córrer tot el planeta fent coses constantment".