“És important denunciar les discriminacions que patim les dones”

Formació

“De petita vivia en un barri de Girona, Sant Daniel, que és com un poble. Vaig passar allà tota la infantesa, i la recordo molt feliç perquè estava envoltada d’un paisatge verd i amb molta llibertat. Des de sempre he estat una persona molt creativa i, de petita, podia passar-me hores jugant i creant els meus propis invents o construccions. Vaig tenir la sort que la meva família va ser molt moderna per a l’època i ens van educar plenament en igualtat amb el meu germà. De fet, el meu pare es dedicava a l’electrònica i era tècnic aeronàutic, i m’agradava molt ajudar-lo i acompanyar-lo a l’aeroport. Sento que vaig aprendre'n molt i em van protegir de molts estereotips. De gran vaig estudiar enginyeria industrial entre els anys 1995 i el 2000. Quatre anys després, el 2004, vaig entrar també al grau d’arquitectura, perquè sentia que em faltava aquesta part pràctica i creativa. Vaig fer les dues carreres a la Universitat de Girona, compaginant-ho amb la feina, i més tard sempre he continuat estudiant algun màster i formant-me en altres àmbits”.

Vida personal

“Moltes enginyeres i enginyers tenim el vessant creatiu molt desenvolupat, encara que no ho sembli. De petita sempre jugava a crear els meus propis invents, però una vegada en un treball de classe una professora em va posar mala nota perquè no es creia que ho hagués fet jo. Em va marcar molt aquest comentari i intento transmetre als infants que moltes vegades ens equivoquem a l'hora de valorar les capacitats de les persones”.

“A la universitat, em vaig trobar amb un professor que em va dir que no m’aprovaria mai per ser una dona, que em canviés a estudiar empresarials, que feia més per mi. Anys després, en el món laboral, també m’he trobat en situacions similars d’haver de demostrar que era vàlida per fer tasques més tècniques. Per exemple, en una entrevista de feina em van dir que, si pensava ser mare, no seria rendible per a l’empresa i que estava massa prima per treballar en una obra. En aquestes situacions et fas petita, però vaig treure pit, vaig aixecar-me i vaig marxar”.

Vida professional

“Sempre he sigut una persona molt espavilada, amb 13 anys ja tenia idees de negocis al cap. Mentre estudiava a la universitat, ja vaig aprofitar per treballar i també dedicar-me a la meva passió, la mainada, fent de monitora. Quan vaig sortir de la carrera tenia molt poca orientació i vaig passar per diverses feines buscant una mica el que realment m’agradava. Vaig dedicar-me a tasques més tècniques com a enginyera i arquitecta en moltes empreses, fins que el 2015 vaig entrar en contacte amb el món social. Vaig començar a treballar per a la Fundació Drissa de Girona, aplicant l’enginyeria en com millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental. El 2019 era autònoma i vaig entrar en un programa per emprendre, i d’allà vaig impulsar ENGINY-era, un projecte social que té com a objectiu fer arribar les disciplines STEM a tots els infants i revertir els rols de gènere en aquests camps. El 2021 vam guanyar el premi de Dona TIC i des d’aleshores treballem amb escoles, però també empreses, per fomentar el paper de la dona en el món científic i tecnològic”.

Lliçons de vida

“Els emprenedors sempre tenen por, però el més important és la gent que t’envolta. No s’ha de tenir por en tenir en el teu entorn persones que són millors que tu, perquè, al contrari del que molta gent pensa, no volen prendre't el lloc, sinó ajudar-te a millorar a tu també. A més, com més heterogeni i divers sigui el teu equip, més perspectives podràs incorporar al projecte”.

“Quan he viscut situacions de discriminacions per ser dona a la universitat o a la feina, m’he sentit molt sola perquè ningú m’entenia i no tenia on dirigir-me. A les noies, sempre els dic que cal explicar el que ens passa perquè, malgrat les dificultats, és important denunciar-ho. I pel que fa a les famílies i als nois, també és essencial que reaccionin perquè són part activa de la societat”.