“Hi ha preguntes que són com començar un viatge"

En Rigo i en Roc són dos amics que us poden fer companyia aquest estiu, sobretot si teniu canalla a prop. Són els protagonistes d’un llibre escrit per Lorenz Pauli i il·lustrat per Kathrin Schärer. L’ha publicat Pagès Editors amb la traducció al català de Montserrat Franquesa. Ja n’han tret la segona edició. Rigo i Roc és la història d’amistat entre en Roc, un ratolí que campa lliure enmig d’un zoo, i en Rigo, un vell lleopard que hi ha al recinte. La seva primera trobada hauria pogut ser terrible, perquè el felí l’hauria pogut devorar, però les preguntes i el sentit de l’humor del petit rosegador li fan veure que serà més interessant tenir-lo al costat. I així comença una amistat que el llibre ens explica a través de vint-i-vuit històries que, de fet, són una de sola amb moments plens de tendresa i moltes converses. Podríem comparar Rigo i Roc amb El Petit Príncep si ens fixem en l’estratègia narrativa, però en una versió més evolucionada, menys carrinclona i, per descomptat, més positiva i alegre. El protagonista de Saint-Exupéry es troba amb múltiples personatges molt diferents d'ell a qui el nen fa moltes preguntes per mirar d’entendre com funciona la vida. En el procés reflexiona sobre com es creen els vincles afectius. A Rigo i Roc les preguntes i la conversa seran també el factor clau per construir l’afecte entre els dos protagonistes. Són molt diferents. Un és jove i l’altre vell. Un és gros i poderós, l’altre és petit i sovint invisible. Un té la saviesa de l’experiència i l’altre és ingenu però amb una gran intuïció i molta mà esquerra. A un, sovint, li costa gaudir de la vida i es posa de mal humor, i l’altre, en canvi, troba en els detalls més insignificants la possibilitat de divertir-se. En Rigo i en Roc aprendran l’un de l’altre. La diferència els fa veure el món d’una manera diferent. Però compartir els seus punts de vista els permet ser comprensius i generosos. Els fa ser millors a tots dos. Rigo i Roc parla, entre línies, del valor de les paraules o de la possibilitat de jugar a inventar-te-les. Reflexiona sobre la llibertat o la compassió. Sobre estar content o estar trist, sobre enyorar algú o tenir ganes d’estar sol. Ens explica situacions al voltant del neguit o de la por. Hi ha un conte meravellós i delicat on en Roc li consulta al Rigo si és més important preguntar o respondre: “Preguntar”, assegura el lleopard. “Per què?”, demana en Roc. “Exacte. Per què és sovint una bona pregunta”. I davant la seva insistència, el lleopard li diu: “Hi ha preguntes que són com començar un viatge. Surts amb els ulls i les orelles obertes i vas d’una pregunta a una altra, i no s’acaba mai! Les respostes són sovint com el final d’un viatge. A vegades una resposta fa malbé el viatge. Les preguntes no necessiten tenir sempre una resposta”. És a partir d’aquestes converses que el lector participa de la possibilitat de créixer i pensar com ho fan els protagonistes. ¿Per què els humans ho volem fotografiar tot? ¿Què hem de fer si ens equivoquem? ¿Què passa si ens enyorem?

Hi ha històries, especialment en la infància, que queden dipositades en algun racó de l’ànima. A vegades no n’ets conscient fins a l’edat adulta, quan t’adones que el record d’aquell llibre té un pes específic. Aprens el valor que tenia la part més invisible de la història que et van explicar. Semblava només un conte sobre dos amics, però en el fons t’explicava moltes més coses que tenen a veure amb la sensibilitat, l’emoció, el respecte i la capacitat d’estimar i de pensar. Potser en Rigo i en Roc són dos amics d’un zoo que poden ajudar algú a ser més lliure en un futur. Segurament, tal com van les coses, és un moment molt oportú perquè molts nens els coneguin.