03/10/2022

Qui guanyarà el pròxim premi Nobel de literatura?

2 min
Un grup d'homes omplint les seves butlletes per apostar

BarcelonaEl Michel Houellebecq deu estar content. Quan el vaig entrevistar, fa uns quants anys, li vaig preguntar què li semblava ser considerat una estrella de la literatura. D’entrada, per la cara que va fer, em va semblar que li era igual. De seguida, però, i amb sornegueria, va afegir: “Si hi ha d’haver estrelles, al món, per què no hauria de ser-ho, jo?”. Per això penso que el deu fer content ser el pròxim guanyador del premi Nobel de literatura. Almenys, això és el que pronostiquen les cases d’apostes. I és que, a menys d’una setmana per a l’anunci de l’acadèmia, el 6 d’octubre, no paren de circular noms amunt i avall. La llista de referència la publica Nicer odds, que l’elabora a partir de les dades que recull de les cases d’apostes. Segons el dia que la consultis, i en funció del que hagi apostat la gent, els noms pugen o baixen. Fa uns dies, Salman Rushdie anava per darrere d'Houellebecq. Quan hi accedeixo jo, Ngugi Wa Thiong’o l’ha avançat, i no és gaire lluny del francès (Murakami, per si us ho esteu preguntant, va vuitè. El deu afectar, ser sempre a les travesses i no guanyar mai?). 

A mi, el premi Nobel no em fa perdre la son, però he de reconèixer que aquestes especulacions em fan gràcia. De fet, aquest any fins i tot vull apostar. Com que no ho he fet mai, investigo una mica abans de jugar-me els diners. El primer que descobreixo és que la mateixa Acadèmia Sueca, a través del seu secretari, Peter Englund, es deslliga de les apostes i suggereix que les ignorem. Començo a entendre per què, tantes vegades, els guanyadors no eren entre els favorits, o ni tan sols apareixien a les llistes. Els de l’acadèmia, escàndols a banda (no ho oblidem), són curosos. Grosso modo, la cosa va així: conviden i autoritzen una sèrie de persones, que ells consideren qualificades, a proposar noms, i d’aquí en surten entre 15 i 20 candidats preliminars. Després, aquesta llista es redueix a 5, i és entre aquests finalistes que escullen i anuncien el guanyador. Cap dels altres noms es farà públic fins al cap de 50 anys.

La influència de Google i les xarxes socials

Llavors, em pregunto, ¿amb què treballen les cases d’apostes, com elaboren les llistes d’autors, si no tenen cap informació, cap finalista, res més enllà del guanyador anual? Doncs amb Google i xarxes socials. Resulta que tenen experts en literatura, que coneixen i valoren l’obra de molts autors, però que a més consulten internet per estar al dia de possibles factors que afavoreixin o perjudiquin una persona o una altra, també la manera com la gent els pugui percebre. Si ho he entès bé, per exemple, l’atac a Salman Rushdie podria haver estat important a l’hora d’incloure’l i que sigui tan amunt (com a factor extra, vull dir, a part de la seva qualitat literària). També tenen en compte altres variants, per exemple si fa temps que no guanya una dona o una determinada part del món. Pura especulació, vaja. Twitter, però amb diners pel mig i sense que t’insultin, que no és poca cosa. Jo m’hi apunto: 10 euros per l’Annie Ernaux , que va quarta. 

stats