Suplements 18/09/2021

'Gamers', 'youtubers' i 'tiktokers'. Professions de futur o moda passatgera?

Els nous perfils professionals que arriben a través de les pantalles

5 min
Molts adolescents veuen factible l'opció de viure de la tecnologia o de la presència en l'àmbit digital.

“Creure que això és una moda és viure a l’any 2005”. Darrere aquesta afirmació categòrica hi ha Pol Mallafré, més conegut com a Mockudramas, autor del canal de YouTube del mateix nom. La seva arrencada surt de “la passió per l’edició de vídeos, que ve de lluny”: “La idea de tallar i muntar em flipa des del primer moment que vaig agafar una càmera”, assegura. De fet, alguns dels seus vídeos més populars ironitzen sobre la faceta d’un realitzador (vegeu Realizando a la família real i Realizando a la Guardia Civil), però també en té de temes relacionats amb la criança, a Mockufamily (vegeu Lactancia i El colecho). Mallafré va ser l’autor, també, d’un curtmetratge-documental dins d’una sèrie de reportatges de la BBC Reel sobre els efectes del coronavirus arreu del món. The reality of confinement with a four-year-old (La realitat del confinament amb una nena de quatre anys) ensenyava la convivència de la seva família, que comparteix amb l’actriu i mestra Àngela Monge i la seva filla, Vera. 

La paternitat explicada de manera humorística és una constant en la seva producció. I és un dels motors de la seva irrupció com a youtuber: “Contra tota vergonya, seguint l’equació següent: voluntat d’exposició, més tot el temps mort de la paternitat, més una càmera xula que m'havia comprat i que agafava pols sense que en fes cap ús. Sempre a l’espera del Gran Projecte. Cosa que no venia mai”. Així que es va decidir a gravar qualsevol cosa i publicar-ho, i deixar –literalment, afirma– “d'esperar la gran obra que et definirà com a artista davant del món”. 

Professió de present

El cert és que ser tiktoker, gamer o youtuber ja són avui professions per a tots els que n’han fet una manera de viure. En només deu anys la digitalització ho ha canviat tot, sobretot la manera de consumir audiovisual i de relacionar-nos, i el món laboral no n’ha quedat precisament al marge. Avui a la pregunta adreçada als infants de què t’agradaria ser quan siguis gran ja hi ha incorporades en l'imaginari professions plenament contemporànies, com influencer i gamer. Segons la XV Encuesta Adecco ¿Qué quieres ser de mayor?, publicada el maig d’aquest any, sobre una mostra de 1.800 nens i nenes de tot l’Estat entre 4 i 16 anys, la professió preferida és la de futbolista (25% dels nens), seguida de la de policia (15,6%), la de mestre (7,7%) i la de youtuber (6%). Les nenes s’inclinen per ser professores (20%), metges (16,7%), veterinàries (10,5%) i futbolistes (7%), però les relacionades amb les plataformes digitals no apareixen en el top 10

Si a això hi afegim l’alt increment d’ús de les xarxes socials, no és estrany que per a infants i joves els nous referents es trobin a les plataformes com TikTok, Twitch, Instagram i YouTube. Segons l’informe Aplicaciones y menores: un año atrapados detrás de las pantalles, editat per Qustodio –una plataforma de seguretat i benestar per a les famílies–, el temps dedicat a les xarxes ha crescut el 2020 un 76% respecte a l’any anterior. 

Una excepcionalitat

Roc Massaguer –creador dels canals @outconsumer– és periodista i retransmet continguts relacionats amb videojocs i reflexions relacionades amb les xarxes en els clips que denomina outreflexiones. A més a més, Massaguer havia treballat a l’ACB (patronal dels clubs de bàsquet) i és un comentarista professional de l'esport de la cistella, una especialització que també es veu reflectida a YouTube, per exemple. És un veterà –va començar l’any 2010– i un pioner: “Comentava els videojocs perquè m’agradava jugar-hi i no tenia amics ni família amb qui compartir les partides”. Era un fenomen que ja es donava als Estats Units. “Ho vaig intentar, i va sortir bé”, diu. 

A la pregunta de què t’agradaria ser quan siguis gran ja hi ha incorporades professions plenament contemporànies com ser 'influencer' o 'gamer'.

Però Roc Massaguer diu que “és complicat guanyar-se la vida d’aquesta manera”. La viabilitat d’aquesta professió “és una possibilitat”, però tan possible “com ser futbolista i que això sigui la teva forma de vida: molt pocs ho aconsegueixen”. Per a ell cal distingir entre “els atletes d’esports electrònics, que són els millors en la seva competició i guanyen diners per premis i estan a sou d’uns clubs”, i els influencers, que “reben ingressos a través de la seva presència a les xarxes”. Però, com tot en el mercat, “a mesura que hi ha més gent que s’hi dedica el pastís s’ha de repartir més, tot i que, alhora, es desenvolupa un negoci que va creixent, i també l’audiència, i això dona més possibilitats a nous creadors”. 

“Tendeixo a pensar que no es pot viure d’això, sobretot si et dediques a l’humor, perquè a les marques els fa més por apropar-s’hi”, diu Mallafré. Això és perquè els diners no provenen de les mateixes plataformes, sinó de les marques, que paguen als influencers per aparèixer a les seves publicacions.

Exposició i perfil propi

Tant Mallafré com Massaguer provenen de la formació audiovisual i tenen fills petits. Com es porta aquesta exposició? “Amb cautela –diu Mallafré–, i sabent que les plataformes són l’economia de l’atenció, capaces de crear monstres que tenim constantment a les butxaques”. Un cop feta la pedagogia dels perills a les xarxes, ironitza: “Hem vingut a jugar”. I segueix: "La meva idea és ensenyar tots els perills que jo pugui reconèixer (addiccions, pèrdua de privacitat, pèrdua de la capacitat de concentració i vulnerabilitats diverses) i recordar que cal tenir una personalitat al món real. Alguna cosa per sumar. No hi ha res més trist a la xarxa que la falta d’idees”. 

Massaguer té un fill i una filla, de 8 i 5 anys, i els explica que la seva feina consisteix “en fer vídeos i directes i, a vegades, sortir a la tele; és el que fan els periodistes, explicar coses a la gent que s’interessa per saber-les”. Però als joves que voldrien dedicar-se professionalment a ser creadors per a les plataformes els suggeriria que no corrin en excés: “Si tens 14 anys no t’hi fiquis, encara”, perquè no recomana l’exposició “fins que no siguis capaç de gestionar-la”. “Si als adults ja ens costa, s’ha d’anar amb compte”. Però el secret també passa –com apunta Mallafré– “per crear alguna cosa que sigui única, que tu puguis fer, amb personalitat”. És l’única via de fer “un camí sostenible”. I sobretot cal que els que s'hi llancin "siguin constants i no ho facin amb la idea de fer-hi diners, perquè el més normal és que no ho aconsegueixin, i menys a curt termini”. 

Professió de futur

Segons les dades aportades per l’informe Influencer Marketing Hub, el negoci de la publicitat a les xarxes socials va créixer el 2020 en prop de 8.200 milions d’euros, i es calcula que al conjunt d'Espanya hi ha 7.500 professionals dedicats exclusivament a la creació de continguts per a xarxes. “La idea de tenir una feina que et duri 50 anys ja ha desaparegut”, diu Mallafré. “Potser per al món això és un problema, però per mi és un alliberament. Sempre m’ha semblat terrible la idea d’estar tota la vida al mateix lloc de treball”. I recomana: “Cal acceptar aquestes noves maneres de viure. Si et dona diners, doncs ja és una manera de viure”.

“Per a mi –diu Massaguer– la motivació sempre és la mateixa: ganes de compartir coses que em passen, m’agraden o se m’acudeixen. És la meva feina, però també és un moment de felicitat poder compartir idees amb d’altra gent, crear una comunitat, aprendre i conèixer gent nova”. Sembla clar, doncs, i manllevant una reflexió de Mallafré, que “mentre hi hagi internet al món, això serà una professió”. No és el futur. És el present, constant i en rigorós streaming

stats