Eternitats que vessen, divinitats que dominen

L’obra de Lucia Pietrelli, superdotada autora nascuda a Itàlia i instal·lada a Mallorca, es concep a partir de personatges tocats per l’estranyesa i el desencaix que pateixen amb l’entorn. Per portar l’estranyesa i el desencaix al màxim, Pietrelli crea universos alternatius que s’oposen frontalment a la nostra realitat més immediata i assimilada. El xoc que neix de les diferències entre la ficció i la vida produeix un procés de desautomatització que ens convida a enfrontar-nos a elements oblidats per culpa de la repetició, que invisibilitza. En la seva intel·ligent estratègia creativa trobam, sempre, un alè poètic que es desplega a través d’una escriptura bellíssima, sobirana i també sorprenent, i això és així perquè fa servir un català perfecte i, tanmateix, no fossilitzat pels tòpics o les fórmules convencionals. Pietrelli, com Conrad o Nabókov o Kristof o Beckett, no escriu en la llengua materna, sinó en una llengua apresa voluntàriament que té ressonàncies de Blai Bonet, Mercè Rodoreda o Antònia Vicens. La darrera meravella que ens arriba de l’ambiciosa cosmogonia pietrelliana és 'Deimos' a Males Herbes, on ja va sortir el seu anterior volum, Lítica, mereixedor de la prestigiosa Lletra d’Or.

Deimos era, en la mitologia grega, la personificació masculina del Terror o de l’Espant, i ara dona nom a l’illa on té l’acció de la darrera novel·la de Lucia Pietrelli, un espai tancat en què una maledicció ha fet desaparèixer la mort. Amb atreviment filosòfic, i una fascinant capacitat fabuladora amarada de símbols que amplifiquen el missatge, Pietrelli planteja les conseqüències pràctiques, mentals, físiques i fisiològiques de la immortalitat. Deimos de Lucia Pietrelli és una prodigiosa proposta que beu de l’esperit de diferents llegendes del món i avança amb l’esperit sintètic d’una aventura de formació a partir d’un viatge psicogeogràfic. A més a més, Deimos enllaça amb els diferents cosmos que plantegen gèneres recents talment la fantasia heroica o, fins i tot, la ciència-ficció distòpica. També la podem llegir com un misteriós whodunit enigmàtic i com una metàfora lucidíssima i perfecta sobre què significa viure en un lloc aïllat com és una illa: des d’aquesta perspectiva l’obra dialoga amb l’assaig Els darreres de l’illa i el recull de contes Exercicis de despoblació de Sebastià Perelló.

Lucia Pietrelli confirma la teoria de Mario Vargas Llosa, ideada a partir de la fascinació que el peruà guanyador del premi Nobel de literatura va sentir després d’haver gaudit del clàssic català Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, que tota persona que té la voluntat d’escriure una novel·la en el fons no fa altra cosa que planificar i executar una operació deïcida: suplantar Déu. Amb Deimos, la divinal Lucia Pietrelli ha parit una novel·la extraordinària en tots els sentits.