El mar balear en una casa de 2,85 metres de façana

Reflecteix la imatge del mar de les Balears. Molt a prop d’aquesta caseta situada a la plaça més popular de Portocolom, els escars —barraques on es guarden les barques petites— toquen l’aigua, més ben dit, entren dins l’aigua. Els arquitectes de Missió 21, un estudi de Palma dirigit per Xavier Fontanet Adrover i Jaume Alomar Sureda, han volgut evocar aquestes petites construccions tradicionalment fetes amb volta de marès que sovint ocupen la planta baixa d’una casa que comença dins del mar. 

Ho han fet amb la reforma del que era una edificació només de planta baixa. Un dels reptes principals que van haver d'afrontar va ser convertir-la en residència per a tot l’any malgrat els seus escassíssims 2,85 m d’amplada de façana, que, ja a dins, tot just arriben a 3,20. Amb la possibilitat de créixer en alçada, amb una planta més per als dormitoris i la coberta amb terrassa, i amb l’avantatge de comptar amb un petit pati posterior, la confortabilitat necessària era una opció factible. 

Així, pensant en l’escar però sobretot en la situació i les condicions reals i possibles d’un espai tan estret entre mitgeres, els de Missió 21 han optat per una barrera de fusta com a entrada de la casa. Pintada d’un blau molt semblant al color original, com estaven moltes de les cases d’aquest vell nucli de pescadors del migjorn mallorquí, la barrera deixa passar l’aire que travessa els 15 metres de longitud que té l’interior de l’habitatge. Aquesta barrera blava de llistons separats, a més, se situa arran de la façana (també ho fa la finestra de la planta alta) deixant un espai fins a la vidriera que dona pas a l’interior de l’habitatge. Mig a dins mig a fora, aquest espai és una mena de coixí d’amortiment que han concebut els arquitectes tenint en compte que la casa està situada a la plaça més concorreguda del poble. És un espai fet amb volta de canó de marès que s’entén com un lloc de transició entre l’exterior i l’interior. Blau i marès, el color de l’aigua i el de la sorra, donen entrada a un món dominat, sobretot, per una atmosfera blanca i terrosa feta per l’enguixat d’àmplies zones dels murs i pel color i la textura de l’argila que es deixa vista en altres zones. S’ha buscat i s’ha aconseguit: una construcció senzilla, la modernitat mediterrània.  

En un continu només travessat per un graó que sembla conscienciar que a partir d’aquell punt s’entra en l’espai més social de l’habitatge, la planta baixa reuneix la cuina, la zona d’estar i el menjador, en una distribució que va conduint les persones –i l’aire– de l’entrada al pati posterior, o a l’inrevés. Una escala amb un primer tram de formigó –com ho és el paviment continu– i després molt més lleugera gràcies a la seva configuració de xapa perforada, connecta amb una successió de nivells alternats com a manera de guanyar espai: una primera altura on hi ha el dormitori principal i el seu bany, un altre dormitori al segon nivell i, més amunt, la terrassa de la coberta.

 Així, aquesta casa no és només una imatge molt de la costa de les Balears, una imatge convenientment renovada. També ho és conceptualment i en diversos sentits. Un dels més conseqüents és la voluntat dels de Missió 21 Arquitectes de fer una reforma km 0. I és que la pràctica totalitat dels materials d’aquesta obra, des dels revoltons cuits amb biomassa a les rajoles vidriades, tenen un origen de menys de 20 km de distància. Tot just al costat de casa.