Descobrir el plaer sexual als setanta anys

BarcelonaTabú i prohibitiu. Així veia de jove el sexe l’escriptora Núria Esponellà i no pas per conviccions, ni per voluntat, sinó per l’educació restrictiva que es vivia al moment. Planava una “ignorància absoluta” en relació al plaer sexual i, a les famílies, més enllà de la regla i del fet que les relacions servien per tenir descendència, no s’explicava res. “Masturbació? Ni mencionar-la!”, exclama. “I si es feia, era secret. No estava ben vist que una noia en parlés”, assenyala. Aquest “forat negre” en què es va convertir la sexualitat –tant per a ella com per a moltes dones de l’època franquista– va sorprendre-la als 16 anys: amb la seva parella va aconseguir el primer orgasme. “Vaig adonar-me que m’havia perdut una cosa important”, admet. La relació va obrir-li camí a l’experimentació, un temps de descobriments i delectació en la sexualitat, que de nou se li ha revolucionat ara, entorn dels 60 anys, amb l’aparició d’una joguina eròtica, que precisament un dia va regalar-li ell. “He trobat zones erògenes que ni jo mateixa imaginava”, descriu.

Des de succionadors de clítoris, passant per dilatadors anals fins als dildos, són part d’aquest gran ventall de joguets, que, segons Óscar Ferrani, divulgador sexual i especialista en jogueteria eròtica d’Amantis, “ajuden a fomentar la comunicació en parella, activar mecanismes de desig i noves formes d’articular-lo, entre altres beneficis”. I és que l’edat no és un impediment per gaudir del sexe ni tampoc un predictor de la disminució del desig.

Anna Freixas, doctora en psicologia i gerontòloga feminista –que porta més de 40 anys treballant l’envelliment de les dones–, assegura en el seu llibre Sin reglas (Ed. Capitán Swing) que una de cada quatre persones entre els 75 i els 80 anys és activa sexualment. Més de la meitat de les dones de 50 anys mantenen el desig sexual i el 30% de les dones de més de 50 anys demanen relacions més freqüents i apassionades, un percentatge que augmenta en les dones lesbianes. “L’augment espectacular de l’esperança de vida ha fet visible la rellevància de la sexualitat en edats en què abans no ho era. Culturalment, però, ha interessat fer desaparèixer les dones amb menopausa del mapa sexual perquè, així, els homes poguessin viure la sexualitat amb total llibertat amb noies joves”, adverteix Freixas.

En la menopausa i en el climateri (període de transició entre l’etapa reproductiva i no reproductiva d’una dona, que comença aproximadament cinc anys abans de la menopausa i dura de 10 a 15 anys), el clítoris continua ben actiu. “Les dones el tenim de sèrie i està present fins a l’últim moment de la vida. Una altra cosa és que hàgim après a gaudir-ne”, puntualitza Freixas. La sexòloga Elena Crespi afirma que “la sexualitat i el plaer s’han vinculat només a les etapes fèrtils, quan no és així”. Tot i això, segons Crespi, “ja estem superant aquest discurs discriminatori perquè les dones de més de 50 anys s’han obert a l’erotisme i comencen a descobrir que el seu cos els pot proporcionar molt de plaer encara que no tinguin 20 anys”.

És el cas de l’Anna Maria, de 64 anys. Tot i sentir-se “estranya” i amb “certa vergonya”, les ganes de provar coses noves van animar-la a comprar una joguina eròtica. Ara ja en té una desena que fa servir sola o amb la seva parella. “Són un plus. Deixes de fer sempre el mateix i poses un toc d’humor a la sexualitat. Un cop fas el primer pas, desmitifiques. Veus que no passa res i vius el sexe de forma més desinhibida. Per a mi, el sexe ha deixat de ser un tabú”, confessa. Segons Ferrani, que també és coordinador general de producte i servei de les botigues Amantis, per entrar en aquests tipus d’establiments cal anar-hi amb “la ment oberta”. A part de joguines, també s’hi troben olis de massatges, plomes, llenceria o espelmes per “ritualitzar” l’encontre. Una dona, de noranta anys, per exemple, solia anar a una de les seves botigues dos cops a l’any a comprar dildos i DVDs eròtics. I, segons els especialistes, feia bé perquè “quan estimules la pell i la musculatura, l’òrgan es manté viu; si no, es va atrofiant”, indica Crespi.

“En medicina –afirma la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda– hi ha una màxima: la funció fa l’òrgan”. En aquest sentit, Tulleuda subratlla: “La vagina i la vulva femenina no són només òrgans reproductius sinó també sexuals. I quan deixen d’exercir aquesta funció durant molt temps, poden perdre algunes de les característiques que els són pròpies, fet que es veu agreujat per l’edat”. Aproximadament en el 50% de les dones menopàusiques s’observen símptomes o signes tant genitals com urinaris, és a dir, a l'aturar-se la funció ovàrica, hi ha un dèficit estrogènic, les parets de l’epiteli es tornen més primes i fràgils, pot produir picor, molèsties inespecífiques a l’orinar, dificultat per mantenir relacions sexuals penetratives, entre d’altres. Tulleuda detalla: “L’excitació i l’orgasme fan que millori la vascularització de la zona i ajuden a mantenir aquest trofisme perdut. A més, les activitats penetratives amb parelles o joguines faciliten que es mantingui un bon diàmetre de la vagina, que si no, es pot anar reduint de forma progressiva”. “En parella o en solitari, amb joguines o sense, mantenir l’activitat sexual facilita que els genitals es mantinguin sans”, indica aquesta facultativa, que afegeix que “la masturbació, també, millora l’estat d’ànim, disminueix l’estrès, la simptomatologia depressiva, el sistema immunitari i facilita el son”.

Un 30 i un 40% de les dones d’edat avançada, però, no han pogut arribar mai a l’orgasme. Així ho recull la sexòloga i terapeuta Eva Moreno en el llibre Mi deseo depende de mí (Ed. Grijalbo). Aquesta dificultat, coneguda com a anorgàsmia, s’explica per la insatisfacció que han viscut moltes d’elles amb la seva parella. Els homes, en canvi, solen arribar al clímax en el 95% de les relacions, mentre que les dones heterosexuals només en el 65% (les dones lesbianes o bisexuals, en un 85% de les relacions). “Moltes dones estaven amb un home que l’únic que feia era introduir el penis, mitja volta i ja hem acabat... una relació sexual coitocentrista. No hi havia una trobada rica de petons, abraçades, una sexualitat entretinguda”, exemplifica Moreno, que apunta que hi ha dones que ja des de fa anys coneixen i usen joguets. Una enquesta d’Amantis revela que 6 de cada 10 dones espanyoles arriben a l’orgasme amb més facilitat gràcies a les joguines eròtiques. “S’abandonen al plaer i la seva vida sexual acaba sent més completa, rica i de qualitat que no pas la de noies joves. El cos és un enorme genital amb sensibilitat als pits, els peus, les engonals, el cuir cabellut... Descobreixen, fins i tot, que són multiorgàsmiques”, confirma Ferrani.

Malgrat aquesta obertura eròtica de la societat, Freixas sosté que tampoc és necessari convertir ara vellesa i sexualitat en un mandat: “No totes les velles han de ser sexuals. Algunes n’hi haurà que sí, però d’altres no. I tot està bé”. Tulleuda, a més, clarifica que les joguines eròtiques són “una eina més sense cap contraindicació descrita sempre que s’utilitzin amb les mesures de seguretat i higièniques adequades”, però alerta que “quan es converteixen en imprescindibles aleshores ja no són tan positives”. “El secret està en trobar l’equilibri”, conclou.