Així fa de pare
Suplements 19/07/2021

Joan Turu: "La creativitat és una actitud"

3 min
Joan Turí és il·lustrador i pintor de murals

Il·lustrador, pintor de murals i pare de l’Aura i el Blai, de 6 i 2 anys. Recentment ha publicat Desconnectats, escrit per Míriam Tirado (El Cep i la Nansa ed.), sobre una família enganxada a les pantalles. També ha escrit i dibuixat Etiquetes (Bindi Books). www.joanturu.cat

— Recordo amb claredat què vaig sentir quan vaig sostenir per primera vegada la meva filla, i és l’ordre de prioritats. És a dir, vaig qüestionar-me què era realment important en la meva vida. La societat, si no estàs molt atent, et va duent de manera inconscient a una escala de valors que no té res a veure amb allò que realment importa. 

Deixes de necessitar moltes coses. 

— A casa hem abaixat molt el nivell de despeses per poder arribar a final de mes amb un sol sou, i poder oferir l’atenció que creiem oportuna als nostres fills. Val a dir que som conscients que és un privilegi poder tirar només amb un sou i conec moltes famílies que, tot i que aquesta opció els semblaria bona, per la seva situació no s’ho poden ni plantejar.

En què més has canviat?

— La paternitat m’està fent prendre consciència de moltes coses i una de les que m’està costant acceptar és deixar d’estar al centre. Els homes acostumem a estar socialitzats per estar sempre al centre, que tot giri entorn nostre, i costa assumir que això ho he perdut.

Què et resulta especialment complicat?

— Crec que m’equivoco sovint amb la manera com poso límits. Sovint soc massa contundent. És una cosa que vaig assumir de petit i ara m’està costant molt desaprendre-la. 

Què no acabes de tenir clar?

— A casa dubtem de l’escolarització. Entenem que a l’escola pública hi van moltes famílies i cadascuna té la seva idea i no es poden cobrir totes les demandes. Però creiem que s’hauria de potenciar molt més l’autonomia, el pensament crític, la participació, l’apoderament, els valors, la coeducació, els sentiments, l’expressió, la creativitat.

Com eduques tu en la creativitat?

— Jo entenc la creativitat com una actitud davant la vida, no només en relació a les arts o l’expressió. Quan la meva filla em ve amb un problema jo li dic: "Molt bé, i tu com el resoldries?" Vull que s’acostumi a preguntar-se primer ella com resoldria cada cosa i no a buscar on copiar la resposta.

Quin consell donaries als pares que volen que els fills dibuixin?

— Que callin. Tenim tendència a voler posicionar-nos sempre per sobre de l’infant, però els infants ens donen mil voltes en tantes coses...! Ells estan connectats amb les emocions a un nivell que ja ens agradaria. Per estimular la creativitat no hem de jutjar l’obra del nen. Cal l’expressió no només com un resultat, sinó com un procés. Dibuixar no és només copiar bé de la realitat.

Com és un germanet de 2 anys vist amb ulls d’una nena de 6?

— Se’l mira com algú que li roba l’exclusivitat amb els pares, però alhora se l’estima amb bogeria. De mica en mica hi va trobant un company de joc.

De quina manera us esforceu per enfortir la relació entre germans?

— Sembla contradictori, però dedicant temps d’exclusivitat per separat a cadascun d’ells. És important que entenguin que, tot i ser dos, cadascú té el seu espai; que no cal rivalitzar per veure qui té més atenció.

No ha de ser fàcil...

— Quan el nen era molt petit, un dia que plorava molt la gran va venir i ens va dir: "Potser és que vol que el llenceu a les escombraries".

stats