Què hi ha per menjar?
Suplements 07/07/2023

Com controlar el colesterol durant la infància

Cal mantenir-lo a ratlla amb una alimentació saludable

Joana Costa
4 min
Un nen alimentant-se de menjar poc saludable mentre juga amb l'ordinador

Habitualment, el colesterol alt es manifesta en les persones adultes i no és tan comú sentir casos d'hipercolesterolèmia en edat pediàtrica. El colesterol és una substància greixosa necessària fabricada pel cos en quantitats justes, però també prové d'aliments animals i vegetals, com carn, formatge, llet, mantega i olis com el de palma i coco (especialment dels que tenen greixos saturats i trans), de manera que el cos pot acabar tenint més colesterol del que li cal. Quan el colesterol és alt sol ser per factors ambientals, com dietes amb excés de greixos saturats, inactivitat, obesitat i tabac en els adolescents. Això fa que la dieta sigui el principal factor de risc, un factor, per sort, modificable. Ara bé, també hi ha casos de colesterol alt per malalties de base o colesterol hereditari, transmès de pares a fills.

Segons posen de manifest els investigadors Francisco Javier Arroyo, Alejandro Romero i Gloria Nieves López, de la Societat Espanyola d'Endocrinologia Pediàtrica (SEEP), a l'article Displemias en edad pediátrica, la displèmia, alteració en els nivells de greixos en sang (colesterol i triglicèrids), produeix acumulació a les artèries, i és, segons alerten els metges, un dels principals factors de risc de cardiopaties, i una de les principals causes de mort en edat adulta en els països desenvolupats. De fet, constitueix la primera causa de mort en la població espanyola: origina fins al 30% de totes les defuncions. A més, el colesterol alt pot aparèixer en edats pediàtriques i, de fet, és un procés que comença a la infància i és progressiu durant tota la vida.

Malalties cardiovasculars en edat adulta

L'Acadèmia Espanyola de Pediatria coincideix en dir que el colesterol alt es pot manifestar ja des de la infància i que en proporcions elevades "és un dels principals factors que predisposen a desenvolupar malalties cardiovasculars, com l'infart de miocardi o accidents cardiovasculars", amb la formació de plaques al llarg dels anys en els vasos sanguinis. Tanmateix, generalment aquestes malalties no es manifesten a la infància, però sí que poden sorgir a l'inici de la vida adulta, sobretot en els infants amb antecedents familiars. Malgrat que la meitat dels nens amb colesterol elevat continuaran tenint-lo alt quan arriben a l'edat adulta, la bona notícia és que aquesta condició pot ser modificable i les lesions inicials a les artèries poden desaparèixer si es combaten en les seves etapes inicials. Els experts de la SEEP també assenyalen els primers anys de vida com a període clau i animen a incentivar la lactància materna de manera exclusiva fins als sis mesos, i a mantenir-la juntament amb l'alimentació complementària en el primer any de vida.

Cribratges necessaris?

Segons avisen els experts de la SEEP, el cribratge i el tractament de desordres de colesterol en nens i adolescents han estat recomanats durant dècades i, de fet, des del 2011 els experts internacionals aconsellen el cribratge universal de tots els individus en dos períodes d'edat: entre els 9 i 11 anys i entre els 17 i 20. En concret, són unes recomanacions derivades dels principis de l'Associació Americana de Pediatria i dels experts del National Heart Lung Blood Institute, i parteix de la base que la història familiar "no és un indicador fiable de predicció del risc". En aquest sentit, però, l'AEP recomana només anàlisis de colesterol quan existeix un risc augmentat pels antecedents familiars o detecció de malalties associades.

Intervencions precoces

Segons els experts, la identificació oportuna de nens amb aquesta afecció "és important de cara a considerar intervencions precoces per prevenir i ajornar el desenvolupament de l'arterioesclerosi". Com a arguments a favor de l'screening universal, alerten que actualment els infants solen ser més sedentaris, consumeixen més beguda i menjar hipercalòric, baix en nutrients, i "són menys actius físicament". Segons avisen, tot això condueix a l'obesitat, la hipertensió, la insulinoresistència, el risc de diabetis i arterioesclerosi prematura. A més, avisen que poques famílies són conscients de la història de salut del conjunt. Per això creuen que un cribratge prematur pot aconseguir intervencions dirigides en casos amb múltiples factors de risc.

Modificar els estils de vida

El tractament per reduir els nivells de colesterol s'inicia amb mesures de modificació de l'estil de vida entre sis i dotze mesos. La intervenció, alerten els especialistes, ha de ser progressiva i també "ajustada al nivell sociocultual i econòmic" del pacient i la família. En concret, la modificació de l'estil de vida comprèn, a banda de les modificacions dietètiques, mesures com fomentar l'activitat física moderada diària durant 60 minuts i evitar el sedentarisme mitjançant la reducció del temps de videojocs, ordinador i televisió a no més de dues hores al dia.

Menys greixos trans

El tractament dietètic pot iniciar-se, descriuen, a partir dels dos anys si hi ha prou evidències sobre la seva eficàcia i seguretat. Cal reduir l'aportació calòrica de lípids amb un perfil més ric en àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats i més baix en greixos saturats, àcids grassos tipus trans i colesterol. També cal reduir els sucres d'absorció ràpida i augmentar els d'absorció lenta, estimular l'aportació de fibra i dissenyar un horari equilibrat de menjar. 

Carns d’au i oli d’oliva

Com a exemples de tota aquesta teoria, els experts aconsellen carns d'aus i clara d'ou i reduir les vermelles i el rovell de l'ou. També, consumir la carn i el peix bullits, cuits o a la planxa i sense pell, evitant els fregits. Pel que fa als lactis, a partir dels dos anys és preferible que siguin desnatats i millor evitar els formatges i la nata. L'oli d'oliva és el greix recomanat, en comptes d'olis de palma, de coco, margarina, mantega i aliments precuinats. La pauta establerta també passa per un consum diari de fruita i verdura fresca, pa i cereals integrals i llegums uns quants cops a la setmana. A l'altre extrem, ha de ser esporàdic el consum de suc de fruita, begudes ensucrades, pastisseria industrial i aperitius.

stats