Homenots i donasses

El català que va portar Tintín i Enid Blyton a la nostra infància

José Zendrera (1894-1969) va ser el fundador de la mítica editorial Juventud

3 min
José Zendrera.

Som a finals dels seixanta. Un jove periodista belga vola en direcció a Sidney a l’avió privat d’un magnat de caràcter agre. Pocs minuts després d’haver-se enlairat de Jakarta, un petit escamot de segrestadors pren el control de l’aparell i el fan aterrar a una illa diminuta del Pacífic. A partir d’aquell moment, l’aventura del periodista i la resta de passatgers es veu amanida amb drogues, fenòmens paranormals i, fins i tot, extraterrestres. El personatge que pren el lideratge al tram final dels esdeveniments és el contactat –intermediari entre humans i extraterrestres– Mik Ezdanitoff, articulista de la revista Comète.

Aquestes línies vindrien a ser el resum de la penúltima aventura completa de Tintín, titulada Vol 714 a Sidney, i que va ser l'última que va publicar l’emblemàtic editor José Zendrera, propietari de l’Editorial Juventud. El mateix any de la mort de Zendrera, el 1969, sortien publicades les versions catalana i castellana de l’àlbum.

De ben jove, abans dels trenta, Zendrera va dur a terme la seva gran obra, com va ser la creació de l’editorial Juventud, tan reeixida que fa uns mesos va celebrar el seu centenari. En aquella operació va rebre el suport fonamental de l’impressor i editor Juli Gibert Mateus i dels seus cosins, membres d’una família il·lustre de la capital catalana, a més de l’aportació de diversos accionistes. En aquell moment, juntament amb Juventud, es van crear dues firmes editorials més: Edita (edicions de luxe il·lustrades) i Mentora (que publicava en català). En contra del que es pugui pensar, l’editorial no es va enfocar de bon començament en públic infantil i juvenil, sinó que en una etapa inicial les majors vendes arribaven gràcies a la novel·la rosa i, més tard, gràcies als westerns (l’editorial va ser la primera a dur el mític Zane Grey als prestatges dels espanyols). Els títols per a joves no van guanyar terreny fins als anys trenta, una època en què també es va encetar la conquesta dels mercats llatinoamericans, mitjançant l’obertura de seus a Argentina, Mèxic i Colòmbia.

Enid Blyton amb les seves dues filles, Gillian (a l'esquerra) i Imogen, a Beaconsfield, Buckinghamshire, el 1949.

En aquells anys l’activitat de Zendrera era frenètica i, d’aquesta manera, el 1930 el veiem formar part del Consell de Govern de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, en què va coincidir amb altres cognoms clàssics del món editorial, com Salvat o Sopena. A la diada del llibre del 1931, va formar part del jurat del concurs de parades de llibres en què va coincidir amb un regidor de l’Ajuntament de Barcelona del qual no trigarem a parlar: Joaquim Ventalló. No tot eren bones notícies, perquè aquell mateix any va haver de passar pel tràngol de perdre un fill, perquè el petit Juli va morir als cinc anys víctima d’una malaltia fulminant.

Arribada la Guerra Civil, l’editorial –com la majoria de negocis del país– va ser col·lectivitzada, però amb el mateix Zendrera al capdavant dels treballadors. Just acabada la guerra, la seva filla Conchita va entrar a treballar a l’editorial i poc després es faria càrrec de la divisió de literatura infantil i juvenil. A la seva cartera d’autors va tenir a la llegendària Enid Blyton, l’escriptora supervendes que va crear la nissaga Els Cinc. Però pocs anys després, Conchita encara seria més providencial per a l’editorial que el seu pare va dirigir fins al 1960, perquè a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, durant un ball, va conèixer el dibuixant belga George Remi, més conegut com a Hergé, pare de Tintín. Això va ser el 1956, i a petició de Remi, Zendrera va convèncer el seu pare i els seus germans per editar a Espanya les aventures del jove reporter de Brussel·les. A més, l’encarregada de traduir al castellà els àlbums va ser la mateixa Conchita, a diferència de la versió catalana, també de Juventud, que va ser obra de l’abans esmentat Joaquim Ventalló (personatge singularíssim, va ser entre altres coses, el narrador del primer partit fora de casa del Barça que es va emetre per ràdio, el 1928).

Com dèiem de bon començament, el penúltim àlbum de Tintín va ser publicat justament l’any que moria Josep Zendrera, que tot i haver-se jubilat el 1960, va continuar trepitjant les oficines fins a aquell 1969 en què va morir. Per cert: el contactat que apareixia al primer paràgraf d’aquest text, aquell tal Mik Ezdanitoff, en realitat era un transsumpte de l’autor francès Jacques Bergier, qui, juntament amb Louis Pauwels, va escriure el llibre El retorno de los brujos, obra clau del món de l’estranyologia. Avui, més de cent anys després de la seva fundació, l’editorial Juventud continua en mans de la família Zendrera.

stats