12/05/2023

Castigar feres, domesticar ànimes, sotmetre pobles

2 min

En una de les seves més polèmiques intervencions, Pier Paolo Pasolini va demanar, amb insistència i fúria, que es tancassin les escoles i les televisions perquè les entenia com a eines d’adoctrinament i d’homogeneïtzació. Segons el multidisciplinari geni italià, tant a les aules com a les cases tothom perd els trets distintius, singularitzants, per acabar formant part d’un mateix magma empobridor, una sopa beneita que condemna a la mediocritat, al consumisme i a la perpetuació del caníbal sistema capitalista. Pasolini entenia que la poesia era un dels darrers refugis i reductes contra aquest procés gradual de dominació, per això mai no es pot arribar a consumir, a cremar, a perdre, del tot. En aquestes concepcions he pensat mentre llegia l’excel·lent debut de Jeroni Mas Fiol, Castigar la fera a Viena Edicions, mereixedor del V Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2022.

El subjecte líric de l’obra ens parla dels processos de martiri que ha hagut de patir per tal de fer callar la veritable identitat, allò que el fa genuí i únic. Ja el primer poema mostra, amb una virulència mòrbida que marcarà el to de la resta de volum, com pateix un esqueixament de genives per deixar de sentir atracció pel gust de la sang. Castigar la fera és un viacrucis, el testimoni violentíssim d’un Ecce Homo que ens obliga a enfrontar-nos a una sèrie de contundents dilemes morals. El llibre, en una cultura amenaçada com la nostra amb tendència a defensar la debilitat i la humilitat com a formes de comportament, genera escàndols a cada pàgina: “La culpabilitat constata la culpa. / La ferida constata la mà armada. // La saliva coagulada / constata / la meva fam insadollable”. Al valuós epíleg, Laia Llobera comenta com l’autor “ens vol transportar a un espai on els poemes esquincen amb força la dicotomia del bé i el mal”.

Els textos de Jeroni Mas Fiol semblen la continuació natural dels turbulents poemaris de Sebastià Alzamora Mula morta i El benestar: implacables treballs poètics bastits a partir d’una narratologia i d’una cosmovisió filosòfica personal a la recerca dels llindars entre la voluntat i el crim. Fa poc s’ha estrenat al CCCB una expo consagrada al Marquès de Sade, el fil conductor és l’exploració del finíssim tel de ceba que separa la maldat de la llibertat: on comença una i acaba l’altra? Castigar la fera de Jeroni Mas Fiol és un extraordinari i bellament perillós tractat rebel i implacable que hauria de desencadenar furors i despertar consciències. Es llegirà, en el futur, com el crit emprenyat contra les misèries del postprocés, que ha constatat la patètica política i el nostrat etern retorn al sotmetiment. El poema, com proclamava Pasolini, esdevé un últim bastió de dignitat, de conflicte vigoritzador i de fosca eufòria.

'Castigar la fera'. Viena Edicions. 64 pàgines. 13 euros.
stats