A fora és natura; A dins, també

Els fundadors de l’estudi Garcés - De Seta - Bonet Arquitectes diuen que la casa que han fet és com un calidoscopi. Els seus vidres reflecteixen, com ho fa un calidoscopi, els blaus del mar i del cel; el perfil de la Costa Brava, amb la cala d’Aiguablava que s’observa des de lluny, i el verd d’unes pinedes frondoses amb les formes dels arbres i els seus troncs alts i prims. Tot són reflexos. I és que aquesta casa pati, situada en un lloc molt elevat del municipi de Begur, està envoltada de natura i també la incorpora al seu interior. Més salvatge a fora, més domesticada al si d’aquest pati que és l’element central al voltant del qual gira –i també pel mig del qual creua– la vida de la casa.

Amb la forma simple d’un prisma quadrangular de formigó, amb les cobertes vegetals per als diferents volums, des del carrer –que té just a sobre– la casa sembla tancada, compacta. Però és en entrar quan es canvia totalment la percepció que s’havia tingut de fora estant: tan oberta com està al paisatge natural, el paisatge esdevé part de l’habitatge. “Quan hi entres, fas una immersió completa en la natura”, subratlla Daria de Seta, que juntament amb els també arquitectes Jordi Garcés i Anna Bonet són els autors d’aquesta obra. Amb la voluntat de situar-la al terreny amb delicadesa, es va fer el mínim moviment de terra, es va tenir en compte que el terra ha de continuar sent permeable i que l’edificació ha de respectar el comportament de l’aigua quan plou. Per minimitzar l’impacte en el paisatge, la construcció es va fer majoritàriament en una sola planta, amb dos volums més petits a sobre, un al davant per al dormitori principal –amb el seu bany i la seva terrassa– i un altre al darrere, a nivell de carrer, on hi ha el garatge i l’accés a la casa.

La resta de la casa, amb unes proporcions generoses al llarg de tot el quadrat, és el lloc per al gaudi amb la família i els amics. Amb una transparència absoluta, la sala-menjador-cuina, un sol espai que ocupa el frontal més marítim de la casa, és una mena de parèntesi de vidre entre la zona enjardinada del pati i la natura –cel, mar, verd i terra– que conforma les millors vistes. Un espai on resguardar-se darrere les vidrieres corredisses si és el que es vol, però també un espai que, obert del tot, esdevé gairebé un porxo que esborra qualsevol límit entre l’interior i l’exterior.

La centralitat del pati

Tanta importància té el pati en aquesta casa de Begur que, com a element central i d’incorporació de la natura al cor de l’habitatge, s’ha volgut que serveixi també de distribuïdor. És la peça omnipresent que enllaça les estances més col·lectives (la sala-menjador-cuina i també un gran passadís vidriat) amb les més privades (un seguit de dormitoris per als convidats). Les enllaça fins al punt d’afavorir que, sempre que fa bon temps, l’entrada a cada un dels dormitoris es faci per aquest trosset de natura que és el pati. El pati també és el lloc on es reflecteixen unes estances damunt els vidres de les altres, juntament amb aquest paisatge sempre tan present. Tant, que fins i tot la piscina, com a extensió de la casa, fa l’efecte d’un trampolí que es llança a l’horitzó, llunyà, del mar.