Cabaret Pop
Suplements 08/04/2023

Carles III preferiria ser un corgi

Mentre que els gossos d'Elisabet II "ja aixequen la cua", al rei Carles III li està costant molt més arribar a la plenitud a pesar de tantes dècades preparant-se per al càrrec

5 min
La reina Elisabet II acariciant la seva gossa Sandy, una corgi que li va regalar el seu fill Andreu

BarcelonaLa reina Elisabet II va ser tota la seva vida una enamorada dels animals, potser perquè van ser els únics éssers vius que no li van donar mai problemes. Diré més, potser perquè van ser els únics membres de la seva família que li van mostrar una mica d'afecte i que no li van buscar cap ruïna social. De fet, ni ella ni els seus biògrafs van dissimular mai com sentia de propers els animals, en els quals es refugiava en els pitjors moments. A pesar que el seu afecte era genèric, dins d'aquest gran grup que són els animals van destacar enormement els cavalls i els gossos. I dins d'aquest segon grup, els corgis.

Es calcula que al llarg de la seva llarguíssima vida, la sobirana britànica va arribar a tenir una trentena d'aquests graciosos i especialíssims gossos, originaris –evidentment!– del seu reialme. Els corgis, una raça petita però robusta, tenen el seu origen a Gal·les, on tradicionalment es feien servir per controlar els ramats de bous i vaques, entre els quals podien moure's amb facilitat. Eren prou baixets per poder passar-los per sota però prou grossos perquè els bous que havien de controlar els fessin cas.

Evidentment, aquesta dura funció va desaparèixer de les seves vides quan van entrar a Palau, on van canviar els verds i ondulats paisatges de Gal·les per la moqueta. El canvi no se'ls va posar gens malament, ni tampoc la seva presència a la monarca, que en els seus 96 anys de vida en va enterrar un munt. Concretament, va sobreviure a uns 28 gossos d'aquesta raça i només els dos últims la van sobreviure a ella. Es tracta del Muick i la Sandy, dues preciositats blanques i daurades que van arribar a la seva vida quan es va refugiar de la pandèmia al castell de Windsor, mentre durava el que Buckingham va denominar "Operació Bombolla". És a dir, la creació d'un nucli dur i molt limitat al voltant de la reina per evitar que es contagiés de covid i, eventualment, morís.

Els corgis Muick i Sandy a les portes de Windsor acomiadant-se de la reina Elisabet II mentre passava el seu seguici fúnebre.

Aquella operació va ser exitosa però dura per a la monarca, ja que mentre ella estava passant un confinament infinitament millor que el 95% dels seus súbdits, també veia diàriament com la salut del seu marit s'anava apagant. Per entretenir-la, el seu fill Andreu li va regalar aquests dos gossets, que va encarregar-se de buscar la seva exesposa, Sarah Ferguson, que sempre ha mantingut una bona relació amb la monarca perquè –a pesar que se la van treure de sobre quan va donar teca als tabloides per haver-se deixat llepat els peus per un empresari en una piscina quan encara estava casada amb Andreu– mai va dedicar-se a explicar misèries internes de la casa per fer calaix, com ara han fet Meghan i Enric.

L'arribada del Muick i la Sandy a la vida de la monarca va ser especial, ja que feia un temps que vivia una restricció pel que fa als gossos. A mesura que s'havia anat fent gran, tenir-ne molts que se li tiraven a sobre li havia provocat alguna caiguda i havien decidit restringir-li l'adquisició de noves incorporacions, però en aquells moments la humanitat va poder més que la raó. La malaurada història d'aquests dos corgis va ser que es van quedar sense la seva apassionada propietària, que va morir el setembre del 2022, un any més tard que el duc d'Edimburg. Va ser precisament llavors quan la seva existència es va fer pública, ja que van sortir a les portes del Palau per acomiadar-se de la monarca el dia que d'allà partia el seu seguici fúnebre cap a Londres, una imatge que va entendrir el món.

Ara, gràcies a una entrevista que ha concedit Ferguson, hem sabut que els dos animalons ja han superat la pèrdua. L'exnora de la reina, que viu al Royal Lodge tot i no formar part ja de la família reial, se'ls va quedar en herència per garantir-los la vida que mereixien. Segons l'exdona del duc de York, els dos gossos "ja aixequen la cua" perquè "ja han superat el dol". Encara que no se sap si és per això o perquè al Royal Lodge, on viuen ara, han trobat un nou aixopluc de luxe, cosa bastant probable perquè, tal com ha explicat ella, "a la nit dormen en llits reials, cadascun amb la seva pròpia corona".

Qui també dorm en llit reial però sembla que no aixeca tant la cua –retòricament parlant...– és el rei Carles III, que després de 70 anys i 214 dies entrenant-se per accedir al càrrec de rei sembla que no tenia la lliçó gaire apresa, ja que res del que ha fet fins ara ha causat cap gran impacte positiu en la seva empresa familiar ni en el país que amb tanta devoció la sustenta. Aquella ploma que li va empastifar els dits el dia que firmava el llibre de visites del castell de Hillsborough o el dia que es va enfadar amb els servents perquè no li apartaven els pots de tinta davant la flor i nata del poder britànic semblen presagis del regnat que ens espera.

A hores d'ara no ha tingut èxit en res: està vivint una crisi política i social enorme al seu país; el seu fill petit només fa que demostrar que la institució que ell representa li importa zero; el seu primer viatge oficial –que era a França– ha hagut de ser cancel·lat, i per a la seva coronació –el 6 de maig– no troba cantants de cert nivell que li vulguin dedicar una trista cançó. A més, per a aquest autohomenatge que s'organitza a Windsor ja s'ha generat debat, perquè a Palau han regalat 10.000 entrades per omplir les butaques i que sembli que és algú molt estimat. Evidentment, el verb regalar no ha acabat de caure en gràcia, ja que amb la milionada que costarà el xou al contribuent, regalar no seria la paraula. A tot això, per cert, cal sumar que la popularitat de la seva companya de feina i de llit, Camil·la, no remunta ni després de més d'una dècada d'operació de màrqueting, i això no és menor, ja que la que espera el relleu, Kate Middleton, els fa ombra ja des d'abans de sortir de casa...

La cosa més grossa que ha decidit ell des que ha arribat ha estat fer minvar les xifres majúscules de la coronació de la seva mare per semblar auster i propi dels seus temps. La decisió, que s'ha publicitat de forma corresponent, no ha tingut cap efecte positiu, perquè per als monàrquics és desgraciar l'acte i per als més progressistes és completament insuficient. Setanta anys esperant per ser rei i, ara que ja ho és, segur que Carles III preferiria ser un corgi.

stats