El bluf de la tovallola infantil que enlluernava els parcs aquàtics

"Hola, soc Shelly Ehler i us presento en Max i en Clark". El 10 de febrer del 2012 a la nit, els prop de 6 milions d'espectadors que van sintonitzar la cadena de televisió nord-americana ABC van veure com una mare i els seus dos fills petits pujaven a l'escenari de Shark Tank. Feia temps que Ehler havia tingut una idea i estava decidida a defensar-la al mític programa televisiu, un reality en què emprenedors desfilen davant quatre grans inversors per aconseguir suport financer per als seus projectes. "Un dia estava amb ells dos a la piscina i va arribar el moment d'eixugar-los i vestir-los –va començar a explicar–. Els vaig enrotllar amb la tovallola i vaig esperar que s'anessin canviant, però era molt incòmode per a tots: anaven molt lents, es van posar neguitosos i a mi em faltaven mans". Va ser en aquell moment quan se li va encendre la bombeta: "Per què no feia una tovallola amb un forat al mig, perquè poguessin passar-hi el cap com si fos un ponxo?" D'aquesta manera, la mainada podia canviar-se sola, sense que ningú els hagués d'aguantar la tovallola. 

Ehler va patentar la idea i va crear la marca ShowNo Towel. Aquella nit, la idea va entusiasmar Lori Greiner, una de les inversores del programa. L'objectiu de la mare era sortir del plató amb 50.000 dòlars a la cartera, a canvi de vendre un 25% de l'empresa a un dels magnats. Però Greiner va quedar tan enlluernada amb el negoci que va decidir oferir-li 75.000 dòlars. "Era un producte que complia tots els requisits per tenir èxit –analitza Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC–. Servia per canviar els nens còmodament, però també perquè poguessin continuar jugant mentre s'eixugaven". Si, a més, les tovalloles es confeccionaven amb un disseny divertit i atractiu, podien tenir moltes possibilitats de triomfar. Assessorada per Greiner, ràpidament va posar el focus en els parcs aquàtics. Alguns, com Legoland (Califòrnia) i el Six Flags Magic Mountain (Florida), van confiar-hi i van començar a vendre ShowNo Towel personalitzades amb els seus logotips. 

Però avui, la marca ja és història. "Tot i que estava patentat, el producte era molt fàcil de copiar aplicant-hi una petita diferència i empreses ja consolidades de la indústria tèxtil en van comercialitzar les seves versions. Alhora, era un producte amb una forta estacionalitat i, malgrat que va aconseguir tancar acords amb Disney World, no va saber treballar bé la distribució en altres canals, com el de la venda al detall", enumera l'experta. No eren els únics punts febles de ShowNo Towel: "El cost de fabricar cada tovallola era de 6 dòlars i en parcs com Disney World se'ls venia a 9 –recorda Soler–. Era un marge estret, com sol passar quan es tanquen acords amb clients tan poderosos", rebla. A més, l'empresa no va obtenir cap llicència de Disney per poder vendre tovalloles fora dels parcs amb els seus personatges. "Al cap d'un temps, l'accionista va acabar perdent-hi l'interès", conclou l'experta.