Astrònoms detecten un possible senyal de vida en un planeta llunyà

La recerca de vida més enllà de la Terra ha dut els científics a explorar molts misteris, des del perquè dels plomalls de metà a Mart fins a la raó darrere els núvols de gas fosfina a Venus. Però, fins on sabem, els habitants de la Terra continuen estant sols al cosmos. Ara, però, un equip d'investigadors ha publicat el que es considera l'indici més sòlid fins avui de vida extraterrestre: no en el nostre Sistema Solar, sinó en un planeta enorme conegut com a K2-18b, que orbita al voltant d'una estrella situada a 120 anys llum de la Terra. Una anàlisi repetida de l'atmosfera de l'exoplaneta suggeriria l'abundància d'una molècula que a la Terra només té una font coneguda en organismes vius com les algues marines.

Malgrat que Nikku Madhusudhan, astrònom de la Universitat de Cambridge i autor del nou estudi, ha defensat que la millor explicació que troben a la troballa és que el planeta estigui cobert per un oceà càlid ple de vida en una conferència de premsa celebrada dimarts, també ha deixat clar que no volen afirmar "prematurament" haver detectat vida. “Es tracta d'un moment revolucionari”, ha dit Madhusudhan. "És la primera vegada que la humanitat observa possibles biofirmes –un signe químic que indica la presència de vida– en un planeta habitable", ha afegit.

L'estudi s'ha publicat aquest dimecres a la revista Astrophysical Journal Letters. Diferents investigadors l'han qualificat de primer pas emocionant i suggerent, però s'han mostrat poc inclinats a treure grans conclusions. “No és res”, ha dit Stephen Schmidt, científic planetari de la Universitat Johns Hopkins. "És un indici. Però encara no podem concloure que sigui habitable", ha afegit. En cas que sí que hi hagi vida extraterrestre al K2-18b, o en qualsevol altre lloc, la demostració arribaria a un ritme frustrantment més lent. "Tret que vegem E.T. saludant-nos, no serà una cosa irrefutable", ha dit Christopher Glein, científic planetari de l'Institut de Recerca del Sud-oest de San Antonio, Texas.

Un planeta 'hiceà'

Astrònoms canadencs van descobrir el planeta K2-18b el 2017, mentre observaven a través de telescopis terrestres a Xile. Es tractava d'un tipus de planeta habitual fora del nostre Sistema Solar, però sense cap anàleg a prop de la Terra que els científics poguessin estudiar de prop per a la recerca de pistes. Aquests planetes, coneguts com a subneptuns, són molt més grans que els planetes rocosos del nostre Sistema Solar interior, però són més petits que Neptú i altres planetes dominats pel gas del Sistema Solar exterior.

El 2021, Madhusudhan i el seu equip van proposar que els subneptuns estaven coberts d'oceans càlids d'aigua i envoltats d'atmosferes que contenien hidrogen, metà i altres compostos de carboni. Per descriure aquests estranys planetes, van encunyar un nou terme, hiceà, a partir d'una combinació de les paraules hidrogen i oceà. El llançament del telescopi espacial James Webb, el desembre del 2021, va permetre als astrònoms observar més de prop els subneptuns i altres planetes llunyans. Quan un exoplaneta passa per davant de la seva estrella amfitriona, la seva atmosfera, si en té, s'il·lumina. Els seus gasos canvien el color de la llum estel·lar que arriba al telescopi Webb. Analitzant aquestes longituds canviants d'ona, els científics poden deduir la composició química de l'atmosfera.

A l'inspeccionar el K2-18b, Madhusudhan va apreciar que tenia moltes de les molècules que havien predit que hauria de posseir un planeta hiceà. El 2023 van informar que també havien detectat lleus indicis d'una altra molècula, i una d'enorme importància potencial: el sulfur de dimetil, format per sofre, carboni i hidrogen. A la Terra, l'única font coneguda de sulfur de dimetil és la vida. A l'oceà, per exemple, certes formes d'algues produeixen aquest compost, que es difon en l'aire i contribueix a l'olor característica del mar. Molt abans que es llancés el telescopi Webb, els astrobiòlegs s'havien preguntat si el sulfur de dimetil podria servir com a senyal de vida a altres planetes.

L'any passat l'equip de Madhusudhan va tenir una segona oportunitat de buscar sulfur de dimetil. Mentre que el K2-18b orbitava davant de la seva estrella, van utilitzar un instrument diferent del telescopi Webb per analitzar la llum estel·lar que travessava l'atmosfera del planeta. Aquesta vegada van veure un senyal encara més fort de sulfur de dimetil, juntament amb una molècula similar anomenada disulfur de dimetil. “Va ser un xoc per al sistema”, va dir Madhusudhan. Per més que els científics revisessin les seves lectures, el senyal continuava sent fort. D'aquesta manera, van arribar a la conclusió que el K2-18b podria albergar milers de vegades més quantitat de sulfur de dimetil a la seva atmosfera que el que hi ha a la Terra. Això suggeriria que els seus mars hiceans desborden de vida.

Altres investigadors van subratllar que encara quedava molt per investigar. Una qüestió encara per resoldre és si el K2-18b és realment un món hiceà habitable, com afirma l'equip de Madhusudhan. En un article publicat a internet diumenge, Glein i els seus col·legues van sostenir que el K2-18b podria ser més aviat un enorme tros de roca amb un oceà de magma i una atmosfera d'hidrogen densa i abrasadora, poc propícia per a la vida tal com la coneixem. “És important recordar que tot just estem començant a comprendre la naturalesa d'aquests mons exòtics”, va dir Matthew Nixon, científic planetari de la Universitat de Maryland que no va participar en el nou estudi.

Ara els investigadors volen esperar a veure què descobreix el telescopi Webb mentre es continua examinant el K2-18b, ja que les primeres troballes de vegades s'esvaeixen a la llum de dades addicionals. De fet, la NASA ja ha estat dissenyant i construint telescopis espacials més potents, que serviran per buscar indicis d'habitabilitat en planetes que orbiten altres estrelles, incloent-hi el K2-18b. Encara que es triguin anys a desxifrar el que passa al K2-18b, podria valdre la pena, van dir els científics.

Ara bé, pel que sembla, el govern de Donald Trump té previst retallar a la meitat el pressupost científic de la NASA, cosa que eliminaria futurs telescopis espacials i altres projectes d'astrobiologia. Si això passa, va dir Krissansen-Totton, “la recerca de vida a altres llocs bàsicament s'aturarà”.