Joan Mascaró: espiritualitat, educació i País

Joan Mascaró és un mallorquí universal, una ànima gran, i una d’aquelles persones la memòria de les quals s’engrandeix amb el temps, que com més coneixes la seva obra, més t’adones de la gran pèrdua que significa la seva desaparició l’any 1987. Per sort, ens queden els seus escrits i les seves traduccions.

Pel que fa a la saviesa espiritual, ja el 1938 escriví Himalayas of the Soul. El 1962 publicaria la traducció del sànscrit a l’anglès del Bhagavad Gita (o Cançó del Senyor ) i The Upanishads (1965), que tindria un gran ressò entre l’ambient contracultural (inclòs G. Harrison). El seguiria la traducció del pali a l’anglès del Dhammapada. Joan Mascaró (1983) deia que “no es tracta de la veritat de les lleis de la natura descobertes gradualment per la ment humana, sinó de la Veritat del nostre Ésser”.

Tenim la sort de tenir traduïdes al català algunes de les seves obres més importants, com el Bhagavad Gita, Llànties de foc (1986), un recull o antologia de textos de l’espiritualitat mundial, i La creació de la fe (1993), publicades per l’Editorial Moll i traduïdes per Elisabet Abeyà.

Pel que fa a l’educació, tenim un escrit especial publicat l’any 1931 en anglès pel Parameshvara College de Sri Lanka, titulat Ideals of education in modern Ceylan, on parla de la seva visió sobre l’educació:

a) L’educació d’un país ha de ser l’autèntica educació del seu esperit i en la seva llengua. I així deia ja en una carta del 1948: “La nostra tradició, la nostra ànima, la nostra cultura viva del poble, la nostra terra, no és castellana, ni andalusa, ni gallega, ni murciana: és mallorquina”.

b) Joan Mascaró fou professor ajudant de l’Escola de Comerç de Palma els anys 1919-1921; i al seu retorn de Sri Lanka, de 1932 a 1936 fou professor de llengua i literatura angleses a la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’Escola Normal i a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, on tingué com a alumne el mallorquí d’adopció Josep Maria Magrinyà.

c) La primacia dels valors morals o espirituals en l’educació: “Jo pos els problemes morals davant els problemes culturals” (1993).

d) L’autoformació, a partir de les lectures en profunditat i el seu contacte amb el poble. I recomana llegir els llibres nostres, Els Nostres Clàssics : “Llegir poc: però una i una altra vegada, fins que cada paraula us hagi revelat els seus secrets, els seus so i vida”.

e) El seu amor al llenguatge acurat i poètic: la traducció. Joan Mascaró remarca la necessitat de captar el sentit poètic, la musicalitat de les paraules, el fet de ser fidels a l’esperit d’un text. Així. No és estrany que Rabindranath Tagore el felicitàs per com havia sabut captar l’esperit del Bhagavad Gita en la seva traducció a l’anglès.

Quedau convidats a llegir la seva obra!