PUBLICITAT

Cap a un model d’atenció centrat en les persones per atendre el sensellarisme

L’IMAS ha posat en marxa els serveis Primer la Llar i Llar en Suport, que tenen com a objectiu final la inserció social de les persones sense llar a través de l’habitatge

Dues-centes nou són les persones que dormen al carrer a Mallorca, segons el darrer recompte, fet el 2017. Tot i tenir la possibilitat de dormir sota un sostre en els diferents recursos del Consell, continuen havent-hi 209 persones que dormen al carrer a Mallorca. Per què? “Els motius tenen a veure amb el fet que aquests espais, en molts casos, no es plantegen com una solució estable a mitjan o llarg termini, no tenen en compte les necessitats de les persones. A més, allotjar-se en aquests recursos implica compartir espais amb persones desconegudes, cosa que suposa manca d’intimitat, privacitat i tranquil·litat, i en ocasions, s’originen problemes de convivència”, assegura Teresa Vallespir, directora insular d’Inclusió Social.

Fins ara, l’atenció a les persones en situació de sensellarisme s’ha centrat en un model assistencial en escala: les persones han de complir les exigències que els posen per poder anar pujant a nivells majors d’assistència fins a aconseguir un habitatge normalitzat. Però aquest sistema no funciona per a la majoria de les persones que dormen al carrer. “Quan vàrem fer el recompte de persones que dormien al carrer, també vàrem recollir informació qualitativa, i vàrem poder saber que totes i cadascuna d’aquestes persones coneixen la xarxa de recursos públics dirigits a elles”, explica Vallespir, qui afegeix: “Aquests recursos no responien a les seves necessitats, ja que, per accedir a un habitatge estable, abans les persones havien d’assolir uns objectius, fer un procés de millora, atendre unes normes molt difícils d’aconseguir, tenints en compte que en molts casos existeixen problemàtiques de trastorn mental, addiccions..., que dificulten aquest procés”.

Són principalment allotjaments temporals i d’alta densitat. En concret, l’IMAS gestiona set recursos residencials de manera directa, com Ca l’Ardiaca (130 places), Casa de Família (170) o l’alberg de Manacor (25); a més d’altres administrats per entitats del tercer sector com Can Gaza (30 places) i Es Refugi (40).

Aquests serveis, si bé els cobreixen les necessitats més bàsiques (dormir, menjar i higiene), no proporcionen als usuaris un context d’estabilitat, intimitat i seguretat per poder millorar les seves condicions de vida. “Hi entren i en surten i cada vegada que es troben al carrer la seva salut física i emocional empitjora significativament”, detalla Vallespir. Es tracta de persones amb una llarga trajectòria de vida al carrer, d’entre 5 i 10 anys, la majoria de les quals són homes (el 80%) amb una mitjana d’edat de 50 anys.

Precisament per la ineficiència d’aquest model envers a les persones més vulnerables -aquelles amb una situació de carrer cronificada-, l’IMAS va decidir canviar el model d’atenció, implementant noves metodologies, com ja feien altres ciutats d’Europa amb resultats molt satisfactoris. Tal com ho explica Vallespir, l’objectiu és deixar de banda l’assistencialisme i anar cap a un model que fomenti l’autonomia i la inclusió activa de les persones. Per implementar aquest canvi d’atenció, l’IMAS ha posat en marxa dos programes: Primer la Llar i Llar amb Suport, que tenen com a finalitat facilitar la inserció social de les persones en situació de sensellarisme mitjançant l’accés a l’habitatge, a través les metodologies housing first i housing led.

‘Housing first’: servei Primer la Llar

El programa Primer la Llar es basa en la metodologia housing first, que promou que persones que fa temps que viuen al carrer puguin accedir a un allotjament permanent, posant al centre la persona, respectant la seva opinió i decisions amb el suport d’un equip tècnic especialitzat que en tot moment l’acompanyarà en aquest procés de recuperació personal.

Aquest enfocament ataca l’arrel del problema, que és la manca d’habitatge, com a base per poder actuar en els altres àmbits de la vida.

La llar no només és un sostre: és aquell lloc que genera pertinença, intimitat, estabilitat. Perquè, com afirma Vallespir, “viure al carrer és una situació extremadament violenta i, des d’allà, és molt complicat aconseguir cap millora”.Un cop garantida la llar, s’inicia un procés d’acompanyament psicosocial personalitzat que els ajuda a apoderar-se per poder reprendre el seu projecte vital al seu ritme.

Per mantenir-se en el projecte, les persones beneficiàries s’han de comprometre a acceptar una visita setmanal del professional que els fa el seguiment, aportar el 30% dels seus ingressos, en el cas que en tinguin, per al manteniment de la llar; mantenir unes normes bàsiques de convivència i accedir a una entrevista d’avaluació cada sis mesos. El projecte disposa de 40 habitatges per a 40 usuaris.

‘Housing led’: servei Llar amb Suport

El servei Llar amb Suport està pensat per a aquelles persones en situació de sensellarisme que no dormen al carrer, però que estan allotjades en algun dels centres de la Xarxa d’Inclusió Social del Consell. Segons el darrer recompte, unes 450 persones es troben en aquesta situació a Mallorca, moltes de les quals han estat institucionalitzades durant més de 5 anys.

Són persones amb una autonomia personal prou alta per aconseguir més fàcilment la inclusió social amb un suport extern. El programa els facilita habitatges compartits entre 3 o 4 persones i, com en el cas del servei Primer la Llar, es fa un pla d’intervenció individual orientada a recuperar tot allò que s’ha perdut, reduir els danys físics i psíquics i aconseguir una plena inserció.

Com que aquestes persones han estat institucionalitzades durant tant de temps, moltes han perdut les seves habilitats i capacitats. Per això, el que se cerca és, a partir de la llar, generar una convivència en un ambient normalitzat, on recuperin l’autonomia per poder gestionar el dia a dia: fer les compres, preparar-se el menjar, rentar-se la roba, etc. Aquest projecte s’ha dotat amb deu cases compartides entre uns 30 usuaris.

A Espanya, la Fundació Rais està aplicant aquestes eines metodològiques a ciutats com Barcelona, Màlaga o Madrid, a través el programa Hábitat. Els resultats són excel·lents: gairebé la totalitat de les persones que formen part dels projectes mantenen la seva llar. Un alt percentatge millora la seva salut psíquica i física, recupera llaços familiars i té una integració plena al veïnat. A més, el fet d’habitar una llar els dona accés garantit als serveis sanitaris, atenció psicològica i programes de desintoxicació. També s’assegura que rebin prestacions com les d’invalidesa, vellesa o la renda mínima que en situació de carrer en poques ocasions es demana.

A Mallorca, l’IMAS ha invertit 1,7 milions d’euros a posar en marxa els dos serveis, Primer la Llar i Llar amb Suport, que són gestionats per una UTE formada per Rais Fundació i Asociación Provivienda. “Esperam que d’aquí a un any o dos aquí a l’illa comencem a veure els resultats”, conclou Vallespir.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF