Societat 17/04/2020

Xavier Pastor: “Canvi climàtic, pandèmies... Què més necessitam per canviar de vida?”

El Biòleg marí i ecologista parla dels efectes de la crisi del coronavirus en el medi ambient de les Illes Balears

Cristina Ros
4 min
Xavier Pastor “Canvi climàtic, pandèmies... Què més necessitam per canviar de vida?”

PalmaJust en començar l’entrevista ens adverteix que fa tres anys que està jubilat. En acabar-la, una ha constatat que aquest pas vital no el separa del camí, no li resta inquietud ni capacitat d’observació. Xavier Pastor (Palma, 1950) ho ha estat tot, o gairebé tot, en la lluita ecologista del darrer mig segle: president del GOB, fundador i director executiu de Greenpeace Espanya durant disset anys i, entre altres coses, fundador i director d’Oceana Europa del 2003 al 2014. Per la seva defensa continuada del medi ambient i per la investigació com a oceanògraf, el Govern balear li va concedir recentment el Premi Ramon Llull 2020.

Un bon nombre d’estudis afirmen que la crisi sanitària del covid-19 està directament relacionada amb la destrucció de la natura. Què n’opinau?

Aquesta crisi sanitària és també una crisi ecològica, sí. Hi ha un important grau de consens: la destrucció de la biodiversitat facilita el desenvolupament de les pandèmies. Jo, com tothom, estic aprenent a mesura que passen coses. Però, en tot cas, tot apunta que activitats humanes com la desforestació i el tràfic d’animals salvatges haurien facilitat el contagi a les persones. Igualment, s’està demostrant que les zones de més contaminació afavoreixen la propagació del virus. Cal posar fi a totes aquestes activitats humanes que impliquen una pèrdua constant de la biodiversitat i que, a més, ens deixen cada vegada més desprotegits.

Què ens està demostrant aquesta pandèmia?

Ens demostra la incidència del comportament humà, davant altres éssers vius i el medi ambient, com a origen dels problemes més greus que tenim: el canvi climàtic i les pandèmies. D’altra banda, també comprovam l’enorme capacitat de recuperació que tenen les espècies, que té la natura, quan deixam d’interactuar agressivament contra elles. Les grans crisis ens ensenyen coses, el problema és que som lents a aprendre-les.

Sou dels que pensen que aquesta crisi ens farà canviar, en el sentit de millorar els comportaments, o en sou escèptic?

Tot i que m’il·lusiona sentir persones documentades i que respect molt, quan afirmen que, després d’aquesta pandèmia, el món no tornarà a ser igual, jo en som escèptic. Em preocupa que la gent vulgui tornar a viure com abans. En general, som egoistes i només som solidaris quan hi ha una urgència, una catàstrofe. En tot cas, em deman, en veure com ens afecten el canvi climàtic, les pandèmies..., quins motius més necessitam per canviar de vida? I quan dic canviar de vida, no em referesc a una vida pitjor, sinó millor. D’aquesta crisi n’hem de sortir amb decisions que no tirin enrere els plans verds existents. Ha de ser una sortida verda.

Pot haver-hi pressió per tornar a pitjar l’accelerador.

A les Balears, que són un petit camp per a l’experimentació, pot haver-hi intents d’accelerar l’economia a costa del que sigui. Ho estam veient aquests dies, amb molts sectors que demanen que s’obrin ports i aeroports per no perdre la temporada turística. Haurem d’anar amb molta cura, perquè no es pot respondre a les necessitats econòmiques sense tenir en compte l’equilibri mediambiental, si no volem tenir més problemes encara. És una preocupació, però jo vull pensar en les oportunitats que ens obre aquesta crisi.

En quines oportunitats pensau?

La pandèmia ens dona l’oportunitat de fer allò que s’havia d’haver fet. Qui podia pensar, pel greu problema del canvi climàtic, en tancar ports i aeroports, o reduir el trànsit? Ho hem fet per la pandèmia. Vull pensar que el Govern ja deu tenir o està posant en marxa un equip per planificar com han de ser aquestes illes en sortir de la crisi sanitària. Aquest és un bon moment per plantejar quins són els límits que poden suportar les nostres illes. I em referesc a nombre de turistes, trànsit, etc.

Us contestaran que aquí vivim del turisme.

També vivíem del turisme quan rebíem vuit milions de turistes l’any. El 2019 en varen arribar més de 16 milions. És insostenible. Cal fixar-ne els límits.

S’han reprès les obres de l’autopista de Campos. Aturar-les, diuen, ens sortiria molt car.

A banda que és del tot necessari disminiur les despeses que són font d’insostenibilitat, i que aquesta autopista és la primera que s’ha d’aturar, si no ho feim la pagarem multiplicada per tres, pels efectes que tindrà.

M’heu dit que voleu parlar d’energia, sí o sí.

Sí, perquè ara cal insistir molt en les renovables i veure com podem arribar als acords que hi ha per al 2030. En som molt lluny, i cada pic que s’intenta fer una passa endavant, tothom hi posa problemes. No podem voler energia solar, però no aquí, ni aquí, ni aquí. És clar que hem de començar per ocupar zones construïdes, però potser hem de sacrificar algunes zones agrícoles per fer front al problema més gran del canvi climàtic. Això, per no parlar de l’energia eòlica, que l’hauríem d’acceptar perquè hi ha solucions per fer-ho bé.

Però hem d’acabar. De quasi tot el que heu dit, quants d’anys fa que n’alertau?

Pot semblar obscè recordar ara que ja ho dèiem fa 40 anys. Es fotien de nosaltres i, fins i tot aquells que ens donaven suport o la raó, com alguns mitjans, ens tractaven de marginals. Hem advertit del canvi climàtic, de la sobrepesca, de la desforestació, de la reducció de la biodiversitat que afavoreix les pandèmies, etc. En tot cas, m’agrada recordar-ho perquè potser s’entengui que les advertències que feim ara també tenim motius per fer-les. El planeta continuarà sense nosaltres. La natura sobreviu. Voldrem canviar per sobreviure nosaltres?

stats