El xaletisme dispara el consum d'aigua a foravila un 32% mentre el de l'agricultura cau un 27%

PalmaL'aigua subterrània es destina cada vegada més al consum de finques i habitatges de foravila i menys a l'agricultura. Les dades dels balanços hidrològics del 2015 i el 2023 constaten que les extraccions estimades per abastir finques i habitatges dispersos a Mallorca varen créixer un 31,9%, mentre que les destinades a usos agraris varen disminuir un 26,6%. És el canvi de tendència que denuncia l'Aliança per l'Aigua, que alerta que l'augment de la demanda en sòl rústic, principalment per abastir xalets, compromet la recuperació dels aqüífers i amenaça tant el futur de les explotacions agrícoles com el subministrament dels mateixos habitatges que depenen dels pous.

Les xifres revelen un canvi profund en el repartiment dels recursos subterranis. El consum de finques i habitatges dispersos ha passat de 24,45 a 32,25 milions de metres cúbics anuals, un augment de 7,8 milions. En canvi, les extraccions agrícoles han davallat de 37,40 a 27,44 milions, gairebé 10 milions menys.

La paradoxa és que el volum total d'aigua extreta dels aqüífers mallorquins pràcticament no ha variat. Segons els balanços analitzats per l'entitat, ha passat de 142,10 milions de metres cúbics el 2015 a 143,77 milions el 2023, un increment de només l'1,2%. Mallorca no extreu gaire més aigua subterrània en conjunt, però sí que ha canviat significativament la manera de distribuir-la entre els diferents usos. Aquest augment del consum a foravila també es reflecteix en el territori. Actualment, en 51 de les 64 masses d'aigua subterrània de Mallorca, el consum dispers ja supera l'agrari. El 2015 aquesta situació es donava en 42 masses.

L'Aliança per l'Aigua considera especialment preocupant que les extraccions estimades per al consum dispers superin un 32% el volum que el Pla hidrològic assigna a aquest ús per al 2027. L'entitat reclama frenar les noves extraccions d'aigua vinculades al creixement urbanístic, residencial i turístic a les zones amb aqüífers sobreexplotats. "Si no tenim aigua, no podem autoritzar més creixement", afirma Juan Calvo, portaveu de l'Aliança. Segons Calvo, cal revisar les limitacions actuals per evitar que la demanda continuï augmentant i exerceixi encara més pressió sobre uns recursos que ja estan molt explotats.

"No podem regar ni el que tenim autoritzat"

Les conseqüències d'aquesta situació ja es noten en algunes explotacions agrícoles. Miquel, un pagès del Llevant de Mallorca que prefereix mantenir el llinatge en l'anonimat, explica que la qualitat de l'aigua del seu pou ha empitjorat progressivament els darrers anys. "Des de fa cinc anys bons, hem vist com l'aigua que surt és de més mala qualitat. Sobretot els dies de molta calor. Si estiram un poc massa, ve aigua molt pitjor. Supòs que a baix ja no hi ha el que hi havia", relata.

El deteriorament de l'aigua en condiciona directament l'activitat. "No podem regar ni el que tenim autoritzat, perquè mataríem les plantes", lamenta. En el seu cas, disposar d'una concessió per extreure aigua no significa que pugui utilitzar tot el volum autoritzat, perquè la qualitat de l'aigua que surt del pou ja no és adequada per als cultius. Miquel denuncia també la manca de control que històricament ha caracteritzat l'explotació dels recursos subterranis. "Tots sabem que històricament aquí s'ha fet un poc el que s'ha volgut, i ara els que ens hi dedicam ho tenim negre", afirma.

El seu testimoni il·lustra una de les conseqüències més preocupants del deteriorament dels aqüífers: la disminució de l'aigua disponible i apta per a l'activitat agrícola. El pagès constata que la qualitat ha empitjorat, encara que no disposa d'una anàlisi que permeti determinar si es deu a un augment de la salinitat, a la presència de nitrats o a altres factors.

"A diferència d'una ciutat, el rústic està mort"

L'Aliança per l'Aigua adverteix que l'augment del consum dispers pot acabar perjudicant els habitatges que contribueixen a incrementar la demanda. A diferència dels nuclis urbans, que poden disposar de connexions a xarxes de subministrament i incorporar aigua dessalada, moltes finques aïllades depenen exclusivament dels recursos subterranis. "A diferència d'una ciutat, que es pot connectar a la xarxa en alta d'aigua, a una dessaladora, el rústic és mort", alerta Juan Calvo, portaveu de l'Aliança, que assegura que el descontrol és total i parla de Far West en matèria de control i gestió de l'aigua.

El problema apareix quan els pous s'esgoten i quan la qualitat de l'aigua empitjora fins al punt que es fa difícil aprofitar-la. En aquestes circumstàncies, les alternatives poden ser molt limitades i obligar els propietaris a recórrer a sistemes de subministrament més costosos. L'entitat posa com a exemple el que va passar a Eivissa durant el 2025, quan diversos habitatges en sòl rústic varen haver de recórrer, segons explica, al subministrament amb camions cisterna, amb dificultats fins i tot per aconseguir aquest servei.

"Hi ha una manca d'accés a l'aigua", adverteix el representant de l'Aliança per l'Aigua. L'organització considera que autoritzar nous creixements en territoris on els recursos són insuficients pot agreujar la situació i posar en perill el subministrament futur.

Un consum que s'estima, però no es mesura directament

Una de les grans dificultats per conèixer l'abast real del problema és la manca de dades directes sobre les extraccions. El consum dispers no es calcula a partir de les lectures de tots els comptadors dels pous, sinó mitjançant estimacions basades en les edificacions en sòl rústic registrades al cadastre. Això significa que els 32,25 milions de metres cúbics atribuïts a aquest ús són una estimació del balanç hidrològic i no el resultat de sumar tota l'aigua que realment extreuen els habitatges i les finques disperses.

Les deficiències dels sistemes de control queden reflectides en les respostes parlamentàries del Govern a la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon. La Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua reconeix que els registres actuals no permeten saber quantes inspeccions s'han fet específicament per comprovar si hi ha pous en funcionament sense l'autorització obligatòria per posar-los en servei. Segons les dades de l'Executiu, entre el 2023 i el 2026 s'han iniciat 67 expedients sancionadors per extreure aigua de pous sense haver completat aquest tràmit administratiu al conjunt de les Balears, 17 dels quals corresponen a Mallorca. El Govern xifra el total de les sancions en 1.043.594 euros, encara que no concreta quantes són fermes ni quins imports s'han cobrat.

La Conselleria explica que ha impulsat una reorganització administrativa per millorar la gestió de les extraccions d'aigua subterrània i reforçar les tasques de comprovació i inspecció. Però l'Aliança per l'Aigua considera que la manca d'informació dificulta comprovar si els titulars dels pous respecten els volums autoritzats. Per això, reclama generalitzar els comptadors i establir mecanismes efectius per llegir-los i comunicar-ne periòdicament els consums.

La principal reivindicació de l'Aliança per l'Aigua va més enllà de millorar els registres. L'entitat reclama que la planificació hidrològica impedeixi augmentar la demanda d'aigua subterrània a les zones on els recursos estan sobreexplotats. Considera que les restriccions actuals són insuficients i defensa limitar especialment les noves captacions destinades a usos residencials i turístics en sòl rústic.