Vuit 'cutres' i un burro

BarcelonaArtur Mas té un constipat. Tus, destaca per la veu nasal i per algun gall. Hi ha moments en les seves interpel·lacions a l'oposició que repeteix conceptes de manera innecessària, cosa que no és habitual en ell. A vegades s'entrebanca amb les paraules, o esmenta malament el nom del contrincant. Això succeeix sobretot amb Alícia Sánchez-Camacho, amb qui Mas arriba a alterar-se. Com Frank Sinatra en aquell reportatge famós del periodista Gay Talese, Frank Sinatra té un refredat , en què el cantant estava malalt i de mala lluna.

El president no estava de mal humor però va baixar a la cantonada a repartir garrotades als sospitosos habituals, sobretot al PP. Davant la intenció del govern espanyol de supervisar l'acció exterior de la Generalitat, Mas va dir fins a vuit vegades que era una decisió " cutre ". I "ridícul". Després va qualificar els responsables del govern espanyol socialista del 1983 de "burros" perquè els van prohibir unes transferències bancàries per a uns cursos de formació a l'exterior. "Que burros!", va afirmar el president. Camacho, ofesa pel rast de cutres , va assegurar que encara és més " cutre " negar que Rafael Casanova era un heroi espanyol, i també va fer un viatge al passat per recordar que també era " cutre " que a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 no es convidés els autors en castellà o que el 2009 es contractés un traductor per a una visita d'un nicaragüenc al Parlament.

Una mica d''alpiste'

El que sí que pot ser considerat cutre , almenys des del punt de vista periodístic, és emprar el testimoni de ciutadans anònims per argumentar una posició. Navarro va fer-ho amb un presumpte senyor gran que un dia va trobar en un centre sanitari i que, segons el líder del PSC, li va narrar el temps d'espera per a una operació. Les referències anònimes són fàcils de refutar, i així ho va fer Mas. Però el president també va introduir el fantasma de l'anònim assegurant que ha sentit de gent d'Espanya paraules despectives cap a Catalunya, fins i tot "d'alguns que deien" que als catalans se'ls ha de donar " un poco de alpiste ". Qui ho va dir? Com que la solidesa sense la font és dèbil, Albert Rivera va agafar-se a la imatge de l'alpiste per atacar la Catalunya subsidiada per CiU, segons el líder de C's.

Mas va agrair a Rivera que fos més moderat, comparat amb el seu to habitual. Ciutadans va limitar el sidral a la seva actuació des dels escons, que com ja és tradició irrita de manera especial Junqueras. El líder d'ERC té la virtut o el defecte d'utilitzar un to de sermó de professor dels escolapis, que s'aguditza més quan renya el grup de Rivera per les seves provocacions. Potser per aquest duel agre C's-ERC, Junqueras va desaparèixer durant les intervencions de Rivera, que va lamentar fins a cinc vegades l'absència del republicà, i no és el primer cop que ho fa.

Junqueras també va reproduir les paraules d'un anònim històric del PSUC partidari de la independència; potser perquè el va citar en castellà semblava més creïble. Precisament Sánchez-Camacho va escudar-se en aquest testimoni en castellà per defensar-se dels escarafalls que va provocar quan va canviar del català al castellà.

Camacho va ser la més dura en les formes. Ella i Rivera van coincidir en dues crítiques a Mas: per l'ús que va fer del moviment pels drets dels negres de Martin Luther King i per amenaçar que més enllà de la Constitució espanyola hi ha "la tirania" -segons Camacho- o "la selva" -segons Rivera-. Joan Herrera també va ser més tou amb Mas, sobretot per com està conduint el procés sobiranista. Mas, a canvi, va donar-li la raó tres vegades en les seves crítiques socials.

Menció apart mereix David Fernàndez, dels que treballa més a fons les seves intervencions. Ahir va batre un rècord de cites: en la seva primera al·locució va parlar de la pel·lícula Matrix -"potser no és tan irreal", va dir-, de Freud i va citar El mecanoscrit del segon origen -el llibre de Manuel de Pedrolo-, Paco Candel, Homer, Martin Luther King, Lampedusa, Espriu, Paco Candel, Suso del Toro i el papa Francesc. A més d'aquest últim, Fernàndez va citar l' upper Diagonal , que almenys a mi em sona d'alguna cosa. Eleccions peculiars per part d'un polític d'esquerres i ateu. Per afegir més paradoxes, Mas, home liberal, només va citar una personalitat, el líder socialista Lula da Silva.