Què vol dir ‘contenció turística’, ara que tothom en parla?

PalmaContenció: “Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit”. Aquesta és la definició del diccionari d’una de les paraules que estan marcant la legislatura. Tothom parla de contenció turística. És el mantra que fan servir els representants institucionals, una passa per darrere de la societat, i també un motiu de confrontació per als partits polítics. Hi ha tantes definicions de contenció com defensors de la seva aplicació, mentre la realitat demostra que les Balears no són illes de límits, sinó de rècords, cada temporada turística que passa.

Les xifres dels aeroports deixen palès que, pel que fa a la contenció, no s’ha passat a l’acció: entre gener i agost varen registrar un augment de més de mig milió de passatgers respecte de l’any passat, segons informava aquesta setmana Jaume Perelló. Només per Son Sant Joan han passat 24 milions de persones, 400.000 més que el 2023.

El Govern argumenta que el creixement del nombre de turistes s’ha esmorteït en temporada alta. Però créixer menys no és contenir. Així ho remarca el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas: “Que la taxa de creixement sigui menor que l’any anterior és créixer. Un manteniment constant implica una taxa del 0%”, diu, i adverteix que “s’ha d’evitar l’eufemisme de creure que créixer menys soluciona les coses”. A més, López Casasnovas recorda que “el 0% no implica perdre oferta turística, sinó mantenir la que hi ha”.

Fonts de l’Executiu assenyalen que l’objectiu és precisament que es creixi un 0% els mesos punta de l’estiu –juliol i agost–, una taxa que creuen que es podria assolir la temporada vinent. “El nostre objectiu era controlar els nivells de congestió en temporada alta”, reiteren. Però, els estan controlant?

“Està molt bé dir-ho, però no fan res, no apliquen mesures”, critica el secretari general de CCOO Illes Balears, José Luis García. “Presenten polítiques de maquillatge, però el creixement continua. No hi ha cap política de contenció real”, continua, i va més enllà: “Hauríem de començar a plantejar un decreixement controlat. No necessitam un avió cada 50 segons”. Ara bé, García remarca que “reduir l’oferta amb la demanda que tenim implica una economia informal”.

Segons l’antropòleg Alexandre Miquel, és important tenir en compte l’ambigüitat del concepte ‘contenció’. “Utilitzen termes ambigus i no implicatius, que puguin dir el que cadascú trobi. No se sap ben bé què vol dir ‘contenció’: impedir que vinguin més turistes? Dirigir el turisme d’una manera més estructurada? Un desideràtum no realitzable? Un acte fallit?”, demana. Per a l’expert, la clau és “no moure res”. “Tenen els resultats de l’enquesta [de l’Agència d’Estratègia Turística, amb un 78% dels ciutadans que creu que hi ha massa turistes], que són demolidors. I diuen que les seves polítiques són correctes”, diu, a més de qualificar el Pacte per la sostenibilitat de “muntatge paral·lel” per continuar sense fer res. Miquel recorda que hi ha un subdiscurs del Govern, que és més versemblant que la seva intenció de posar límits: que “la gent viu d’això”.

Un dels entrebancs per arribar a una idea compartida de què hauria de ser la contenció és la interpretació de les xifres de visitants. “Per parlar-ne, primer de tot ens hem de posar d’acord en els números”, assegura el portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau. “No se sap la xifra real de turistes perquè hi ha un biaix amb el nombre de passatgers. Com has de fer contenció d’una cosa que has comptat malament?”, continua, i assegura que, “si el nombre de passatgers ha crescut juliol i agost, no s’està contenint”.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, un turista és algú que pernocta al lloc que visita. Als que no ho fan, els denomina ‘excursionistes’. I són aquests els que queden fora dels recomptes oficials, com els 800.000 creueristes que varen venir a Mallorca el 2024, segons les dades del Fòrum.

Contenció, només en temporada alta?

Com el Govern, els hotelers consideren que la corba de visitants “s’ha de reduir els mesos centrals de l’estiu” i assenyalen que treballen per “augmentar-la als inicis i finals de la temporada”, apunta la vicepresidenta executiva de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), María José Aguiló. La patronal aposta per “fer desaparèixer l’oferta reglada [de lloguer turístic] a habitatges plurifamiliars”, i destaca que “l’oferta ha experimentat un creixement exponencial del 176%” la darrera dècada.

Controlar els mesos d’estiu és el mínim comú denominador entre institucions i empreses, però es tracta d’una dinàmica “molt difícil de controlar”, segons assenyala el vicedegà de la facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà. “Hi ha tres milions de persones que diuen que venen a visitar familiars i amics, i hi ha l’oferta il·legal”, afegeix. Deyà creu que el debat a hores d’ara és sobre “les temporades mitjana i baixa”. “La pregunta és si hem de créixer per aquí perquè a l’estiu no som capaços de fer-ho en valor”, afegeix.

Quant a les mesures del Govern per controlar el nombre de visitants a les puntes de la temporada alta, Deyà apunta que hi intervenen molts factors més enllà de l’acció de l’Executiu. “És complicat penjar-se una medalla”, diu sobre la quantitat de factors que hi influeixen.

Per la seva banda, Jaume Garau considera que ara no és moment de plantejar el debat sobre la temporada baixa. “Seria una tercera fase”. Primer, “cal contenció de manera urgent” i després “començar a decréixer a l’estiu”. En quart lloc, caldria posar sobre la taula “la diversificació”. “Contenció, decreixement, creixement a l’hivern i diversificació formen un còctel que s’ha de parlar i consensuar”, diu Garau, qui lamenta que no s’aprofitàs la pandèmia per replantejar “quina recuperació volíem”.

De tota manera, la possibilitat d’obrir un debat on participin el Govern i les entitats de la societat civil és a hores d’ara una opció molt poc plausible, i més encara que entitats socials i ecologistes abandonassin el Pacte per la sostenibilitat –encara no se n’ha derivat cap mesura efectiva, d’aquesta iniciativa. “Volen que el creixement no sigui desbocat, però això no vol dir que no n’hi hagi”, critica la portaveu del GOB, Margalida Ramis, a més de recordar que el creixement s’ha moderat a causa de factors com “els preus, les destinacions emergents i les situacions globals”. “No s’aplica cap política activa més enllà dels anuncis. Ara resultarà que els anuncis generen efectes! No hi ha cap inversió als pressupostos. Juguen amb els números i a despistar el personal”, afegeix l’activista ecologista. Ramis també recorda que aquesta legislatura “s’ha aixecat la moratòria de places, s’han obert noves rutes aèries i s’ha fet més promoció”.

Per part seva, el Govern reclama explicacions a les entitats que plantegen un decreixement. “Fins a on? Quines en serien les conseqüències? Quants llocs de feina se sacrificarien?”, demanen fonts de l’Executiu, que, malgrat tot, també apunten a una “transformació econòmica a llarg termini”. “No podem continuar amb aquest patró de creixement”, afegeixen.