Vint anys de Xarxa Forestal: una aposta per aprendre a prevenir el foc

PollençaLa Fundació Rotger Villalonga acollí el 18 de novembre passat la inauguració de 20 anys de Xarxa Forestal: Prevenir és actuar. Cultura del risc davant dels incendis forestals, un acte que celebrà dues dècades de sensibilització, gestió preventiva i divulgació ambiental a les Illes Balears. La jornada inclogué una xerrada oberta al públic, la projecció d’un documental i la presentació de dibuixos elaborats per infants sobre riscos ambientals, vinculats al projecte educatiu 'Ni 1 Foc al Bosc!'.

Des de la seva creació, Xarxa Forestal ha impulsat milers d’activitats arreu del territori –reforestacions, tallers, xerrades, sortides forestals i visites a mitjans d’extinció– amb l’objectiu de consolidar una cultura del risc entre municipis, escoles i veïns de zones forestals i urbanoforestals.

Toni Llabrés: “Un incendi no comença quan crema, comença quan deixam que el territori sigui vulnerable”

La tècnica en sensibilització de Xarxa Forestal dins l’Ibanat Toni Llabrés fou l’encarregada d’obrir l’acte i recordà que, als inicis, la prioritat fou teixir complicitats amb comarques forestals, tècnics municipals i líders locals. La xarxa, remarcà, “no es va dissenyar tancada, sinó que s’ha anat construint amb la gent que viu i gestiona el territori”.

Llabrés incidí que la prevenció més efectiva és la que es fa abans que el foc existeixi. Explicà que, tot i ser resistent a la sequera, la vegetació mediterrània és molt vulnerable davant el foc perquè acumula combustible vegetal fàcilment inflamable: "Quan el foc és gros, qualsevol tipus de vegetació pren. Per això, abans de parlar de plantes hem de parlar de combustible: si li llevam el menjar, el foc no pot avançar".

Segons la tècnica, franges de seguretat, jardins humits i absència d'elements inflamables a prop dels habitatges ja han demostrat ser clau en incendis reals: "Hem vist cases que han estat protegides perquè estaven preparades abans. Un incendi és un procés molt ràpid: quan arriba, ja no hi ha temps per improvisar".

També destacà que cada vegada més edificacions de nova construcció integren criteris preventius, però “queda pendent adaptar edificis antics i urbanitzacions consolidades”.

Prevenció tot l’any: no abaixar la guàrdia a l’hivern i la primavera

Llabrés lamentà que la percepció social del risc sigui estacional: "La gent es relaxa quan refresca, però alguns dels incendis més grans de les Balears s’han produït a la primavera i a l’hivern. La prevenció no té temporada".

Recordà que l’equip també fa “feina d’hivern”, especialment en seguiment de llamps, que són l’única causa natural d’incendi a les Illes: "Quan hi ha tempesta, tenim un mapa de llamps actiu i en feim seguiment immediat. Si no hi ha combustible, l’impacte no passa de l’anècdota".

Llabrés insistí que la societat comença a ser-ne més conscient, però el repte és mantenir la memòria col·lectiva del risc: "La gent pensa que mai els tocarà. Hem de posar-nos en situació i pensar què cremaria si ens toca a nosaltres".

La mirada de Miquel Àngel March: gestió forestal i meteorologia crítica

El geògraf i exbatle de Pollença Miquel Àngel March aportà una visió territorial i històrica de les formacions vegetals del municipi i del paper que ha tingut l’explotació forestal en la configuració del paisatge actual.

March advertí que la presència massiva de pinar incrementa la vulnerabilitat: "El pi és una de les espècies que més crema, i a Mallorca en tenim molts. Sense una gestió activa dels pinars, estam posant llenya al futur incendi".

També recordà la coneguda regla del 30/30/30, clau per interpretar situacions de risc extrem: temperatures superiors als 30 graus, humitat inferior al 30% i vents de més de 30 km/h. Segons March, aquestes condicions, cada vegada més freqüents, “fan que un incendi sigui pràcticament impossible de controlar un cop ha començat, i per això cal prioritzar-ne la prevenció sobre l’extinció”.

Una reflexió final: posar-se en situació i estar preparats

Per a Llabrés, el repte de futur no és només mantenir el nivell de prevenció, sinó superar un problema social recurrent: la falta de memòria del risc. "Moltes vegades la gent pensa que no els tocarà mai. Però la pregunta no és si hi haurà un foc, sinó què cremarà si ens toca a nosaltres. Hem d’estar preparats", conclogué, a més de convidar la ciutadania a posar-se en situació i assumir responsabilitats concretes per protegir les seves llars i el territori.