Víctor Ullate homenatja Morente a ‘El Sur’

BarcelonaUna trobada màgica entre el coreògraf Víctor Ullate i Enrique Morente a l’Alhambra de Granada va crear una admiració mútua entre els dos mestres. Aquesta relació va motivar Morente a llegar a Ullate una sèrie de composicions inèdites gravades per ell i la seva filla Estrella. Ara el teatre Poliorama de Barcelona acull del 21 d’octubre al 2 de novembre El Sur: homenaje a Enrique Morente, un espectacle produït per la companyia del coreògraf que ja havia presentat al teatre Victòria el 2006 però amb la novetat de la música que Morente va deixar en herència a Ullate.

“És una obra molt racial, que fusiona la dansa contemporània amb la clàssica i que enfonsa les seves arrels en el flamenc”, explica Ullate. “La música és inèdita, no ha sigut editada”, afegeix. Aquest projecte és un important reconeixement a la trajectòria de Morente, mort fa tres anys a Madrid, que va començar a l’Albaicín, el barri més antic de Granada, a través de la família i de veïns com el cantaor Aurelio de Cádiz. Un recorregut que el va portar a obrir nous camins per al flamenc.

Una història d’amor a l’antiga

El Sur fusiona música i dansa amb el text de l’obra de Lorca Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, una història d’amor entre el Bernardo i l’Estrella, una dona casada amb un home que la maltracta físicament i verbalment, i que troba en un amant una gran passió que la farà sentir lliure i estimada. “Més que un lloc físic, El Sur és un sentiment que sorgeix en una nit de lluna plena, fruit de la complicitat i l’admiració, i d’aquí neix una coreografia que desprèn art i passió”. El sentiment d’Ullate pel ball l’ha portat a no deixar la dansa malgrat haver tingut un atac de cor, fet que va provocar que deixés apartada per uns mesos la seva feina. “Intento viure sense tant pes, ja tinc una edat i no vull tenir tants problemes”, diu el coreògraf nascut a Saragossa el 1947.

Ullate aposta, a més, per canvis al final de l’espectacle respecte a les representacions del 2006. El seu fill, Josué Ullate, és un dels ballarins de l’equip de 23 professionals que conforma la producció, entre els quals hi ha els ballarins Dorian Acosta, Zara Calero, Laura Rosillo i Marlen Fuerte. Eduardo Lao, el director artístic, juga amb les llums i el vestuari, fet d’un tipus de tela antiga poc freqüent en els teixits actuals. “Vull agrair a Morente tot allò que ens va donar en vida”, diu Ullate. El bon record que té de Morente és evident en cada part de l’espectacle, treballat fins al mínim detall per homenatjar el cantaor granadí.

Els números, per Ullate, no són positius: “Al principi ens esforçàvem per treballar a Espanya per crear públic, però, per culpa de la situació que estem vivint, és millor sortir, perquè si no surts diuen que no tens nivell”. Aquesta obertura a l’estranger ha creat més possibilitats per a la companyia, que es queixa de la falta d’inversions de les institucions públiques.

Les ganes del coreògraf d’introduir el flamenc en els seus projectes el van dur a incloure-hi la música de Morente i el seu esperit. El cantaor mai va poder veure El Sur. L’espectacle reprèn la seva passió per la música i el ball, un amor per aquestes arts com a manera d’entendre la vida.