La veu de la Lleva del Biberó
Assumpta Montellà recull a '115 dies a l'Ebre' el testimoni dels que van viure la batalla més sagnant de la Guerra Civil
BarcelonaLa historiadora Assumpta Montellà (Mataró, 1958) va decidir escriure un llibre sobre els soldats de la Lleva del Biberó un dia que era al Museu de l'Exili, a la Jonquera. "Hi havia un home gran davant una fotografia de nois molt joves. Eren soldats de la Lleva del Biberó. Estava molt trasbalsat. Plorava. Deia que n'havia matat uns quants. Ho havia fet obeint ordres. Explicava que no eren desertors sinó nens que volien tornar a casa. Aleshores vaig voler fer el llibre. Volia conèixer la història dels que van combatre, i volia fer-ho des d'una perspectiva més antropològica que històrica", explica Montellà.
El resultat és 115 dies a l'Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó (Ara Llibres). El llibre, que es pot aconseguir amb l'ARA avui i demà per 19,90 euros, s'acosta al dia a dia de la batalla, amb detalls estratègics i militars, amb testimonis inèdits i precisions històriques, però sobretot recull les pors, les angoixes i els ideals dels joves de 17 i 18 anys que hi van combatre. Montellà descriu detalladament, i a partir dels records dels que la van viure, una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil. El llibre és un viatge a les trinxeres, al front i als hospitals.
Tornen els malsons
Montellà parla amb set exsoldats i un pontoner. Tots ells republicans, menys un, que encara defensa el bàndol franquista i que no ha volgut revelar el seu nom. L'escriptora explica que en molts casos i durant anys els seus testimonis havien mig oblidat la guerra. Però amb la vellesa recuperen aquells moments. I els malsons tornen amb més intensitat que mai. "Potser no recorden bé què van fer fa una setmana, però poden explicar amb tot detall què va passar fa 75 anys", detalla la historiadora.
"Van sortir-se'n gairebé de casualitat, quan els tocava morir. Però van tenir la sort que cap bala portava el seu nom. I, ara que s'adonen que no podran eludir la mort, volen deixar escrit el que van veure i van viure, sobretot pels que no van tornar. Com diu un d'ells, tornar-los a oblidar seria tornar-los a deixar abandonats en aquelles trinxeres, una segona mort", afegeix.
Montellà va voler presentar 115 dies a l'Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó a la premsa a l'església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. Aquest poble va ser bombardejat amb intensitat i la població va viure des de primera línia el foc creuat entre els dos exèrcits. Alguns veïns, que llavors eren infants, tanquen els ulls i encara senten els xiulets de les bales o els crits dels que van caure.
El relat de Montellà detalla que el 1938 el govern de la República va cridar a files uns 27.000 joves nascuts durant els anys 1920 i 1921. A la Batalla de l'Ebre van morir 30.000 soldats. Podrien ser molts més, perquè als escenaris de la batalla, amb les presses, s'hi van enterrar molts homes en fosses comunes. Els seus familiars encara els busquen. La historiadora Queralt Solé va localitzar 179 fosses comunes de diversa tipologia repartides per tot el Principat. Podrien amagar els cossos de més de 9.000 persones, la majoria soldats dels dos exèrcits.
Montellà és molt crítica amb la falta de sensibilitat política en assumptes de memòria històrica. "Moltes coses s'han recuperat gràcies a la col·laboració de la població. Les institucions van molt a poc a poc. Som un país molt estrany", afirma. Està indignada: "El 16 de novembre de l'any passat es va fer un homenatge en motiu del 75è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre. Els polítics no van venir fins a Corbera perquè nevava. S'hi podia arribar; jo ho vaig fer. Un dels soldats de la Lleva del Biberó estava molt enfadat i em va dir que no havíem avançat gens".
"Quan els exsoldats parlen de la guerra i fan balanç es pregunten per què tanta mort i per què tanta guerra. No obliden. Van viure la guerra i la dictadura i molts anys de silenci", explica l'autora del llibre. Montellà recupera els records d'aquests soldats que van ser enviats al front amb 17 i 18 anys. La historiadora ja pensa en un nou llibre sobre les bibliotecàries de la República. Montellà, amb el seu primer llibre, La Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2005) va aconseguir un gran èxit de públic. El llibre ha estat traduït al castellà i al xinès, s'ha adaptat al teatre, a la televisió i pròximament al cinema. El setè camió (Ara Llibres, 2007) també va ser un èxit de vendes. També és autora de Contrabandistes de la llibertat (Ara Llibres, 2009) i El silenci dels telers (Ara Llibres, 2012).
