Hàbitats naturals
Societat 11/06/2021

Les vacunes fan tornar guapos

4 min
Un home rep la vacuna contra el coronavirus a les Illes Balears

Palma“Jo som Janssen”, diu una dona, tota convençuda, a la coa del punt de vacunació de Son Dureta. “Passi per aquí”, li indica, tota amable, una persona del servei d’atenció al públic, reglamentàriament identificat pels guardapits que duen posats. Som dijous devers les deu del dematí, fa un sol més que radiant i la multitud que es mou per l’esplanada de l’antic hospital de referència (hi ha com un punt de nostàlgia en el fet de venir a vacunar-se d’un virus futurista com el covid-19 en un hospital del passat) ho fa en un ordre impecable, gràcies a una organització ídem. No hi ha embossos, la gentada circula amb fluïdesa, el personal que atén el públic ho fa amb pulcritud i els barracons dins els quals s’efectuen les puncions s’hi fa feina a escarada. Dins de cada barracó hi ha diverses línies d’administració de vacunes; cada línia consta d’un sanitari que fa les preguntes pertinents al pacient i d’un administratiu que li torna a recollir les dades (que ja ha donat també abans d’entrar). Tot té un ritme, una eficàcia i una agradable sensació de feina ben feta que fa que l’acte d’inocular-nos uns virus debilitats, amb l’objectiu d’afavorir la formació d’anticossos, es converteixi en una circumstància alegre. De fet, ho és, alegre: deixar enrere l’espasa de Dàmocles del virus, amb tot el que ha representat, és un fet objectivament alegre. Festiu, fins i tot: els envelats per on desfila la ciutadania al punt de vacunació, fent el circuit de seguretat per accedir a les línies de vacunació, fan pensar en els de les festes majors. Hi ha un moment litúrgic, que és quan la gent s’ha de rentar les mans amb el gel hidroalcohòlic abans d’accedir a la zona on s’haurà d’identificar, i després a la zona de vacunació pròpiament dita: recorda bastant el gest de rentar-se els dits dins la pica d’aigua beneïda en entrar a l’església.

Em toca vacunar-me, cosa que sincerament frisava de fer, i més d’ençà que ha quedat ben clar que el covid-19 no afecta tan sols les persones d’edat, sinó que té també efectes devastadors entre els joves de 49 anys com jo mateix (quan es parla de joves, aquests als quals ara ens diuen boomers sempre hem d’aclarir a quina de les dues categories possibles ens referim: si a la de “joves joves” o bé a la de “joves com nosaltres”). Sempre passa el mateix amb els virus: al començament s’estén la creença (vana, i al capdavall obtusa) que només afecta una part de la població: els xinesos, la tercera edat, qui sigui. Molts recordarem la idea absurda segons la qual la sida “només” afectava els homosexuals i els drogoaddictes, i com, a partir d’aquí, no va faltar qui parlava d’un “càstig diví” a suposades conductes immorals. Finalment, però, s’acaba comprovant que el virus (qualsevol virus), per la seva pròpia naturalesa, ataca tota la població, o la gran majoria, i aleshores tot són ais, uis i gemecs. 

La sensació del dia

Soc afortunat i resulta que tot just el dia anterior s’ha començat a fer servir la vacuna Janssen, que és monodosi, és a dir: n’hi ha prou amb una punxada, i ja no cal tornar-hi. Lògicament la nova vacuna és la sensació del dia, i se sent com la paraula “Janssen” es va repetint a diversos punts de la coa, i circula com una consigna. Als que ens toca en sort la Janssen se’ns mira com ens hagués tocat la rifa, i a més se’ns fa formar una filera a part, que els altres es miren amb un somriure, com si diguessin “quina xamba”. La vacuna Janssen, s’ha de dir, és una cosa extraordinàriament còmoda: la punyida pràcticament no se sent, i la injecció (que, seguint amb el paral·lelisme litúrgic, equivaldria al moment de combregar) és aplicada pels sanitaris en un tres i no res. Tot i així, a la sortida se us envia a un altre envelat amb cadires, perquè seieu quinze minuts i espereu a comprovar si teniu cap efecte advers, un mareig o el que sigui. Durant aquesta estona, és divertit observar les cares que fa la gent quan surt de vacunar-se: uns fan cara de treüllats, d’altres d’aprensius, encara uns altres surten amb un somriure d’orella a orella. Ningú, en tot cas, fa un posat abúlic o indiferent; tothom ha viscut una experiència. Durant els quinze minuts, també teniu temps per llegir la “Targeta de Vaccinació covid-19” que se us ha entregat després de la punyida, juntament amb una espècie de prospecte de la vacuna Janssen, que explica les seves característiques més importants (tots dos papers, degudament redactats en català i castellà). El prospecte avisa que la vacuna Janssen pot tenir efectes secundaris “lleus o moderats”, que solen desaparèixer durant un interval d’entre 24 i 48 hores. Entre els més freqüents, enumera sensibilitat, inflor, dolor, enrogiment i/o picor al braç en què s’ha injectat, cansament, mal de cap, dolor muscular, nàusees, dolor a les articulacions, calfreds o febre. Particularment, només tenc una mica de picor al braç i ganes de berenar, però crec que això darrer no té gaire cosa a veure amb la vacuna.

Veient una cosa que funciona tan remarcablement bé, i davant de les notícies del bon ritme de la campanya de vacunació, un no pot evitar recordar les veus, tan nombroses com cridaneres, que es van passar l’hivern posant-nos el cap com un timbal amb l’anunci de mil catàstrofes. No tan sols els polítics de la dretota de sempre, sinó també una nodrida turba de periodistes, tertulians i opinadors que pontificaven sobre vacunació com si en fossin experts i que després ha resultat que no n’han encertat ni una. Ni una vol dir ni una. Esperem que la vacuna no els hagi fet sortir cap urticària ni cap furóncol, que hagin pogut gaudir d’un servei públic ben organitzat i que els déus els conservin el ciment armat de la cara. Tenir-la tan dura els deu protegir de la sensació de ridícul, i els evita que els caigui en terra, com seria de raó.

stats