Els usuaris del centre de menors d’Eivissa es multipliquen per sis en set anys
Consell d’Eivissa: “Posarem tot el personal que calgui, el problema és que no hi ha a qui contractar”
PalmaLa saturació del centre de menors d’Eivissa va sortir a la llum el passat 2 de març, després d’una baralla multitudinària entre 28 menors, amb migrants implicats i en què va resultar ferida lleu una monitora que els va voler separar. El Consell d’Eivissa en va informar amb celeritat i transparència, però això no va evitar que, a xarxes, i algun partit, s’aprofitàs per atiar l’odi contra els immigrants. Al centre de menors d’Eivissa hi ha, amb data de dijous passat, 139 menors de més de 12 anys; això representa més de sis vegades més que fa set anys, el 2019, quan va entrar al Consell l’actual equip de govern, del PP. Una part important dels qui es troben al servei de primera acollida són menors que han arribat en pastera des de les costes algerianes. És un número variable, volàtil, que es pot situar al voltant de 70; se’n desconeixen les circumstàncies particulars, excepte que han travessat en pastera 160 milles marítimes per trobar una vida millor. Òbviament, els menors que són de les Illes també fan front a circumstàncies personals molt complicades. Una autèntica bomba de rellotgeria, si no es disposa dels mitjans adequats.
“Ens ha desbordat el creixement exponencial dels migrants”, admet la consellera de Benestar Social d’Eivissa, Carolina Escandell. “És un fenomen imprevisible. Des que les Pitiüses s’han convertit en el punt d’arribada de pasteres, un dia poden entrar dos menors com te’n poden entrar quinze”. L’any 2009, quan es va fer el canvi de les instal·lacions de Can Pep Xicu a les actuals de Sa Coma, el centre de menors acollia una dotzena d’al·lots; l’any 2019 encara n’eren 22. Des de 2024, amb l’explosió de la ruta migratòria entre Algèria i les Balears, la xifra sempre supera amb escreix el centenar. “Amb el tema de menors no podem dir que no hi ha espai, els hem d’acollir sí o sí, tal com marca la llei”, aclareix la consellera. “Som l’administració competent, tot i que és un fenomen que no controlam en absolut, ni en origen ni en qüestió de política migratòria, que depèn de l’Estat”.
El delegat del sindicat UGT, Mario Riera, creu, en canvi, que no es fa prou. “La saturació fa que hi hagi molts de problemes de convivència i la inestabilitat de la plantilla no ajuda”, explica. “Aquesta saturació segurament empitjorarà. Si ja venen pasteres ara durant l’hivern, imagina’t durant l’estiu quan faci bon temps”. A més de representant sindical, Mario Riera és psicòleg i va ser el director del centre de menors de Can Pep Xicu. L’escenari era llavors completament diferent. “Però ara el Consell s’ha de posar les piles; ha de valorar el servei adequadament, perquè un monitor del centre de menors cobra 1.500 euros al mes en catorze pagues. A Eivissa, a l’estiu, no hi falta feina, i el sou queda per davall del que es paga als hotels o als restaurants”.
La consellera nega que sigui un problema de sous. “Estam disposats a posar tots els mitjans i el personal que faci falta”, assegura Carolina Escandell. “El problema és que no n’hi ha; feim front a un dèficit estructural de personal a tota l’illa, especialment en el sector assistencial. A Eivissa ens robam els treballadors els uns als altres”. Segons la consellera, el departament de contractació del Consell té marcat com a prioritari el servei de menors. Nega també que la immigració sigui un fenomen d’estiu o d’hivern: “Això ja no para, quan hi ha una encalmada ja sabem que arribaran les pasteres. Les màfies fins i tot s’estimen més l’hivern, perquè no hi ha tant de trànsit marítim”.
Prevenir la xenofòbia
Carolina Escandell assegura que el seu departament exigeix “transparència total” a l’hora d’informar sobre la gestió del centre de menors i es mostra “indignada i dolguda” pel tractament que s’ha donat en alguns mitjans de comunicació i xarxes a la baralla massiva del passat 2 de març, “com si allò fos Sarajevo”. La consellera defineix els fets com la “típica baralla entre adolescents”. Encara que, en aquesta ocasió, la baralla va esdevenir multitudinària. El Consell cerca la forma de desplaçar una part dels menors a pisos tutelats, de manera que es formin grups més petits i fàcils de gestionar.
La baralla del centre de menors d’Eivissa no ha estat l’únic fet violent en els darrers mesos. El 13 de febrer es va produir una picabaralla al casal de joves de Sant Francesc, a Formentera, amb menors migrants implicats. Formentera és, de fet, l’autèntic port d’arribada en la ruta migratòria entre Algèria i les Balears, ja que és la primera illa que us topareu si feis proa al nord. En aquell cas, es va registrar un enfrontament entre dos grups de menors, que ja venia d’un incident anterior i que va requerir la intervenció de les forces de seguretat. Es va propagar el rumor que a la baralla, fins i tot, havia aparegut alguna navalla, extrem que el Consell de Formentera va desmentir. Posteriorment, es va registrar un acte vandàlic contra el centre de menors, en què es llançaren pedres contra la instal·lació. El president del Consell de Formentera, Òscar Portas, va fer una crida a “la responsabilitat, la prudència i el respecte” i a evitar discursos que puguin generar “estigmatització o confrontació entre col·lectius”. De moment, pareix que el discurs va ser escoltat.
