Els horts urbans: de la terrassa al plat

Barcelona"Deuen haver anat a collir les verdures a l'hort". Ho hem sentit o ho hem dit, amb to irònic, quan en un restaurant en plena ciutat tarden una mica massa a portar-nos el plat que hem demanat. L'expressió ha tingut sentit fins ara perquè de sempre els horts han estat al camp, als afores de la ciutat, a tot estirar. Però la cosa ha canviat i ara es pot tenir un hort fins i tot al balcó de casa. Des d'enciams i tomàquets fins a carbassons i albergínies, passant per tot tipus de plantes aromàtiques, omplen molts balcons i terrasses de les diferents ciutats de Catalunya. Són els horts urbans. Cuidar-ne s'ha convertit en una afició ben comuna i fins i tot ha acabat creant un nou segment de negoci.

"Al principi la gent ens mirava amb cara d'incredulitat en veure un hort tan petit, i se'n reien. No es podien creure que aquelles verdures haguessin crescut en un recipient -explica Josep Maria Vallès, enginyer agrònom i especialista en horts urbans-, era molt nou i va costar molt que la gent ho entengués". Fa 10 anys Josep Maria Vallès i uns col·legues van crear l'empresa Tarpuna Iniciatives Sostenibles, amb la qual volien promoure la pràctica dels horts urbans. "Vam vèncer el desconeixement inicial i vam aconseguir que aquesta activitat es deixés de veure com una cosa estranya".

El creixement dels horts urbans ha coincidit amb l'auge dels productes ecològics i de proximitat. "La producció sol ser ecològica, sense l'ús d'adobs químics ni insecticides, i el temps que passa de la collita al plat és mínim. Jo dic que és agricultura de cm 0, i no de km 0", explica Vallès. Aquest sistema de cultiu, a més, promou l'estalvi d'energia i això fa que la producció local d'aliments sigui una activitat de sostenibilitat. El resultat són verdures de molt bona qualitat. "Aquesta és la clau de l'èxit -diu Vallès-, són tan bones i tan dolces..."

Un hort al balcó

L'Ester Casanovas cuida un hort urbà des de fa 9 anys i actualment col·labora al programa de ràdio Pagesos de ciutat , un espai sobre horticultura urbana que s'emet cada dissabte al matí a Ràdio Santa Perpètua i posteriorment a altres emissores de La Xarxa. "Et fa obrir els ulls i plantejar-te la teva alimentació. Mai el que compres és tan fresc com el que tu cultives, i això es nota molt", diu l'Ester. Quan va començar, a diferència d'ara, explica que hi havia molt poca informació a internet i no hi havia llibres. Per això va decidir crear un blog (www.picaronablog.com), que encara conserva, explicant la seva experiència i les dificultats amb què s'ha anat trobant per donar un cop de mà a les persones que comencen.

"Tenir un hort urbà és un hobby molt relaxant i, a més, en treus profit, ja que després et menges el que cultives", explica l'Ester. El temps que se li ha de dedicar depèn de la mesura de l'hort. "Jo m'hi estic uns 10 minuts al dia i en dies puntuals hi dedico un matí sencer", diu Casanovas. "L'hort fa que tinguis més paciència -afegeix-. Agafes més consciència de quina hortalissa hi ha a cada temporada i aprens que no pots plantar el que tu vols quan tu vols. Et preguntes d'on vénen els tomàquets que comprem".

Altres formes d'horts urbans

Les terrasses i els balcons dels habitatges no són els únics espais on es cultiven horts: molts racons de les ciutats han resultat un bon terreny per fer-ho. A Barcelona hi ha prop de mig miler d'horts plantats, 13 dels quals els gestiona directament l'Ajuntament de Barcelona a través de Parcs i Jardins; més de 200 funcionen a través d'escoles, amb el programa Agenda 21 Escolar, i vuit són gestionats per entitats socials dins del Pla Buits. També hi ha desenes de terrenys okupats que s'han convertit en horts col·lectius i autogestionats. La crisi de la construcció i l'aturada de les inversions públiques ha deixat molts solars buits a les ciutats i això ha fet créixer aquest fenomen.

Finestra oberta a la natura

La contaminació és una de les preocupacions dels que cultiven un hort urbà. "És cert que pot afectar les plantes, però els contaminants atmosfèrics són més dolents per als pulmons que per a l'estómac -explica Josep Maria Vallès-. Si abans de menjar-te-les les rentes amb aigua, ja està bé". L'altre gran condicionant són les plagues. "Tenir un hort a casa és obrir la porta a la natura, i això vol dir que apareixen éssers vius. De vegades costa gestionar això i de seguida es dispara l'alarma. A més, si es fa de manera ecològica, no hi ha solucions simples i ràpides, i fins i tot de vegades va bé que hi hagi alguns insectes", explica Vallès. "Es necessita un canvi de mentalitat".

La llum del sol, el substrat de cultiu que substitueix la terra i l'aigua són les tres coses més importants per mantenir l'hort en funcionament . "S'ha de buscar un bon lloc per a les verdures, estar pendent del reg i no utilitzar productes de qualitat dubtosa per al substrat -recomana Vallès- i sobretot, esclar, tenir constància". Aquests secrets i d'altres estan recopilats al llibre que ell mateix va publicar l'any 2007, L'hort urbà .

És possible cultivar molts tipus d'hortalisses, fins i tot carabasses, síndries i melons. Però per començar va bé fer-ho amb verdures més petites i més fàcils de cultivar, com ara l'enciam, la ceba, l'escarola, les bledes i els espinacs. També són les més adients per als impacients, però el fet és que el resultat pot ser una gustosa amanida, ben bona, sana i ecològica.

Què necessites per muntar un hort urbà?

• Llum del sol: Cal triar una bona ubicació per a l'hort, on sobretot toqui la llum del sol. Com més llum tingui el nostre balcó o terrat, més energia podran utilitzar les plantes per créixer i més possibilitats tindrà l'hort de produir molta collita.

• Aigua: Regar l'hort és la feina que ocupa més temps. El més adient és poder disposar d'una aixeta al balcó o al terrat mateix que ens permeti instal·lar-hi un sistema de reg automàtic, però aquesta tasca també es pot fer manualment o a partir de petits dipòsits. També podem preveure la possibilitat de recuperar aigües pluvials per poder-les reutilitzar en el nostre hort.

• Terra: L'elecció del substrat, el substitut de la terra, és la decisió més important. Ha de ser un substrat especial a base de compost que garanteixi una bona collita sense necessitat d'afegir adobs químics durant mesos.

• Un bon recipient: Un cop hem decidit el lloc, ja podem muntar el contenidor per a l'hort. Podem utilitzar des de recipients construïts amb materials reciclats fins a taules de cultiu, passant fins i tot per tota mena de jardineres.