La UE prohibeix dos dels pesticides més utilitzats per causar danys cerebrals

Els cultius de la taronja, el plàtan i l'oliva es troben entre els principals afectats pel vet dels clorpirifòs i metilclorpirifòs

Representants dels estats membres de la Unió Europea al Comitè de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos (SCOPAFF) han votat aquest divendres a favor de prohibir els pesticides considerats neurotòxics clorpirifòs i metilclorpirifòs, segons ha avançat la Pesticide Action Network (PAN) en un comunicat. Ambdós es troben entre els més utilitzats a Europa i Espanya i el seu vet afecta principalment als cultius de taronja, plàtan i oliva. 

"L'exposició a aquests pesticides –encara que sigui en petites dosis– és perillós i ha estat relacionat amb desordres del desenvolupament neuronal en infants, com també amb l'augment del risc de patir autisme, pèrdua de memòria, TDAH i baix coeficient intel·lectual", assegura la PAN. Segons aquesta organització, "els que s'exposen a un major risc són els infants perquè els seus cervells encara s'estan desenvolupant".

En una notícia publicada a la seva pàgina web, la PAN destaca que "molts estudis relacionen el clorpirifòs amb pertorbacions metabòliques, càncer de pulmó i mama, i infertilitat masculina". A més, "la seva exposició ha demostrat danys en l'ADN".

La prohibició, d'acord amb la directora executiva de l'Aliança de Salut i Medi Ambient (HEAL), Genon K. Jense, "és un guany major per al desenvolupament sa dels infants d'avui i per a les futures generacions". Per part seva, la responsable de polítiques científiques de Pesticide Action Network Europe, Angeliki Lyssimachou, ha subratllat que "ha calgut una gran quantitat d'evidències perquè la Comissió Europea en proposàs la prohibició".

La taronja, el plàtan i l'oliva es troben entre els cultius més afectats

El director tècnic de l' Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), Nofre Fullana, reconeix que els  clorpirifòs  "eren l'insecticida per  excel·lència  a l'agricultura convencional europea i és el més utilitzat a l'Estat espanyol". La seva funció era "atacar el sistema nerviós de l'insecte i matar-lo i s'ha demostrat àmpliament que afecta el sistema nerviós humà, fins i tot que pot davallar el coeficient intel·lectual dels infants per exposició de la mare durant l'embaràs".

En agricultura, els  clorpirifòs  es feien servir principalment per combatre "la mosca de la fruita i la mosca de  l'oliva , la qual cosa  afecta  cultius com el de la taronja, la mandarina i el plàtan, juntament amb el de  l'oliva ", diu Fullana. "Està provat que als olis comercials hi ha alts nivells de  clorpirfòs ", afegeix. Segons l'expert, la seva prohibició era qüestió de temps: "les cases comercials que fabriquen aquestes substàncies actuen com a lobbies de pressió en òrgans de decisió pública com la Unió  Europea  i es gasten grans quantitats de doblers perquè s'allarguin les llicències".

Efectes en el sòl: més erosió i menys biodiversitat

Per la seva banda, la tècnica de la  Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE) a les Illes Balears, Aina Calafat, defensa que "hi ha alternatives per totes les plagues on s'estaven utilitzant aquests pesticides" i que "en un gran percentatge dels casos el problema de les plagues es deu a una mala gestió del cultiu". A més, denuncia que "molts d'aquests productes fitosanitaris químics acaben estimulant el creixement d'altres plagues".

"Hem de tenir clar que el nostre entorn és molt vulnerable perquè està molt limitat: tenim terres que s'erosionen i perden la matèria orgànica fàcilment", assenyala Calafat, qui alerta que "utilitzant aquests productes s'afavoreix la pèrdua de biodiversitat del sòl i el debilita". Juntament amb això, l'experta adverteix que "els pesticides acaben fàcilment als aqüífers", afectant la potabilitat de l'aigua.

La membre de la SEAE afirma que aquests productes, quan estaven permesos, "estaven subvencionats en l'àmbit balear i europeu", donat que per tenir una major demanda, quan sortien a concurs guanyaven per tenir un preu més assequible. En aquest sentit, critica que perquè la Unió Europea prohibeixi qualsevol substància "ha de quedar clar que és tòxic, en lloc de treure'l perquè existeix un risc". Així, "no s'aplica el principi de precaució, sinó que els productes adquireixen el dret pel fet d'haver estat autoritzats en primera instància".

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF