Troben una nova cambra funerària de l'edat del bronze en el jaciment arqueològic de Son Sunyer
Aquest dijous s'han presentat els primers resultats aconseguits després de tres setmanes de treball de camp per aprofundir en el coneixement de la metal·lúrgia primigènia insular
PalmaEls treballs arqueològics duits a terme en el jaciment de Son Sunyer (el Pil·larí, Palma) han permès confirmar l'existència d'un nou hipogeu (cambra funerària excavada en la roca) que podria revelar més dades sobre els enterraments dels pobladors de Mallorca a l'edat del bronze.
La troballa de la novena cova funerària de la finca podria aportar més informació per al coneixement de les tradicions d'enterrament, la construcció d'aquestes estructures i la població enterrada allà. Ho han explicat aquest dijous l'investigador Ramón y Cajal a l'Institut de Ciències del Patrimoni (Incipit) i responsable de les actuacions, Pau Sureda, i el codirector dels treballs a Son Sunyer i investigador a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Jordi Hernández.
L'Incipit està des de mitjan octubre duent a terme actuacions en els jaciments del Velar (Santanyí), com també a balmes de la zona de Lluc (Escorca) i Son Sunyer. Aquest dijous s'han presentat els primers resultats aconseguits després de tres setmanes de treball de camp per aprofundir en el coneixement de la metal·lúrgia primigènia insular i en els sistemes funeraris emprats durant l'edat del bronze. En relació amb la troballa d'un nou hipogeu a Son Sunyer, Hernández ha explicat que, a partir d'uns indicis en els treballs de l'any passat i després d'unes prospeccions amb un georadar s'ha pogut confirmar l'existència d'aquesta cambra. L'hipogeu, encara que li falta la coberta, conserva part de les parets i materials laterals. Ara, ha afegit, s'està a l'espera de confirmar si s'ha buidat.
Segons ha explicat, els hipogeus de Son Sunyer, igual que els de tota l'illa, varen patir constants espolis i, des del segle XVI, la mateixa roca on varen ser excavats es va utilitzar com a pedrera per a l'extracció de blocs de marès, la qual cosa va deixar part de les estructures subterrànies seccionades i alterades. En el segle XX varen ser objecte de diferents intervencions que varen culminar en l'excavació dels dipòsits arqueològics romanents dels espolis el 1961.
En la intervenció, efectuada el novembre del 2024, es varen reprendre les excavacions en el jaciment i es va descobrir un nou hipogeu, que fins ara havia passat inadvertit i que pot conservar part del seu dipòsit funerari. L'investigador ha explicat que, a més, la troballa de restes humanes permet reconstruir com era la vida d'aquests individus de la prehistòria, quina era la seva dieta o quines eren les seves patologies, fins i tot les seves relacions genètiques. "Petites informacions ens permeten reconstruir tota l'esfera social", ha indicat.
