Els que treballen gratis per l’habitatge: “Em diuen que perd el temps”

PalmaÀngela Pons ha estat voluntària de diferents causes des dels anys 70, “quan encara no existien els serveis socials”. En aquells dies, ajudava a Can Gazà. Va viure els estralls de l’heroïna, “una autèntica xacra”, i fa 14 anys va entrar a formar part de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Mallorca (PAH), una associació gratuïta que ajuda persones amb dificultats per pagar la hipoteca, el lloguer o que es troben en un procés de desnonament. Com molts altres, dedica el seu temps lliure, desinteressadament, a defensar el dret a l’habitatge. “Som cuinera i no tenc estudis. Vaig haver de posar colzes”, afirma sobre uns coneixements que va aprendre sobre la marxa, forçada per la conjuntura de la crisi generada per la bombolla immobiliària i la pujada de l’Euríbor, que va deixar milers de famílies al carrer. “Em semblava molt injust que, després d’anys pagant al banc, no donessin una oportunitat a la gent quan als més rics els refinançaven els crèdits”, recorda dels inicis. L’agreujament del problema fins a tornar-se transversal i, ara, traslladat als lloguers, va fer que l’associació ampliés els serveis. “L’habitatge s’ha convertit en un producte de borsa inflat amb el qual les empreses [fons d’inversió i voltor] guanyen molts doblers. Els governs els permeten utilitzar l’habitatge per especular en comptes de parar els monstres i crear habitatge. En dos anys, varen desnonar 250.000 famílies”, critica.

Propietaris particulars

El ‘monstre’ al qual es refereix Pons ha canviat de cara. “Ara el problema s’ha traslladat als propietaris particulars, quan han vist que poden guanyar 2.000 euros per setmana amb el lloguer turístic”, assevera, i reclama mesures punitives per canviar el sistema. “Per desgràcia, la societat entén les coses quan li toquen la butxaca. Necessitam topar el lloguer i la declaració de zones tensades per acabar amb una avarícia sense límits. En definitiva, legislar. El problema és apocalíptic”, afegeix.

El treball d’Àngela a la PAH és “esperançador i optimista” perquè demostra als afectats que “amb informació es poden canviar les coses”. En el seu entorn, molts li han dit que perd el temps. No entenen aquesta implicació sense cobrar. “És molta feina i no consisteix només a no deixar a la gent desemparada”, sinó que també mantenen contactes amb polítics per aportar solucions. “La lluita més gran és que l’habitatge entri en la part constitucional obligatòria, punt clau per acabar amb l’especulació. Les lleis permeten que el turisme envaeixi el que ens pertany. Tothom s’ha beneficiat d’ell. Mallorca ha venut ca seva. Necessitam lleis que ens protegeixin fins i tot de nosaltres mateixos”, prossegueix.

Per a Ángela, que cita a cadascuna de les persones que han format o forma part de la PAH a les Balears, és “un orgull” haver atès “entre tots” més de 10.500 afectats. Entre els seus companys hi és Gloria Olmos, una jurista penitenciària i penal que no sabia “res” d’hipoteques ni de contractes bancaris quan li varen demanar que formés part de la comissió de drets humans del Col·legi d’Advocats de les Balears el 2012, en plena crisi de desnonaments. Va començar ajudant dones que se separaven o havien patit maltractament i havien d’afrontar la hipoteca.

La seva col·laboració amb la PAH es va intensificar després de la pandèmia. Va treballar amb entitats afins per presentar una llei d’habitatge “que no es va aprovar”, però li va permetre aprendre “moltíssim”. Avui, els seus coneixements estan al servei dels qui acudeixen desesperats cercant ajuda per a un problema que, a més de personal, és legal. “És fonamental explicar-los unes directrius quan els arriba una demanda de desnonament o una execució hipotecària. De vegades, paralitzats per la por, no reaccionen i el problema s’agreuja. Abans lluitàvem contra bancs o entitats jurídiques; ara, contra propietaris individuals o fons voltor”, explica sobre una desprotecció que neix de “no incidir sobre el mercat”. “Si qui et dobla el lloguer per finalització d’un contracte és un particular, és molt difícil actuar. Ells saben que, si no et va bé, algú vindrà que ho pagarà. La lluita contra aquesta situació ha de ser col·lectiva”, insisteix. El treball amb la PAH permet a Olmos desenvolupar la seva “part reivindicativa”. “Volem oferir un camí, una llum; parlar amb les parts implicades per enfocar el problema. De vegades, no tenen dret a la justícia gratuïta per molt poc, ni un informe de vulnerabilitat; no troben l’empatia necessària en qui hauria d’orientar-los o no s’han preocupat del problema”, explica abans de reivindicar la necessitat d’“humanitzar l’assessoria legal”.

No tothom entén que treballi sense cobrar. “Poca gent ho fa i et menystenen o creuen que no tens els coneixements necessaris. La gent no valora aquest activisme, fins i tot entre companys del gremi”, reconeix. No obstant això, no es rendeix: “Continuaré amb l’activisme”.

Miquel Durán és el portaveu del Sindicat de l’Habitatge de Palma, una organització autogestionada i independent que “no rep subvencions i en la qual ningú cobra”. Treballen de forma “horitzontal i col·lectivitzant l’aprenentatge” a través de comissions que distribueixen les tasques. Es reuneixen en assemblees obertes, on estudien els casos i en reben de nous. “Ha augmentat la diversitat de perfils i la repressió de l’Estat. Les actuacions policials són més violentes en els desnonaments i ens amenacen amb denúncies per coses que no són denunciables. És frustrant perquè dificulta la feina, però hem de continuar endavant perquè funciona”, assegura. “El que feim és útil i ens condueix cap a l’objectiu d’aconseguir un habitatge gratuït i universal”, conclou.