Societat 04/07/2022

Transició Energètica projecta plaques flotants a embassaments de regadiu

El Govern assegura que aquestes instal·lacions no es faran si no són ambientalment positives

3 min
Imatge d'arxiu d'unes plaques solars.

PalmaLa Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica projecta la instal·lació de plaques flotants a bases de regadiu, unes actuacions que esperen que es puguin començar l'any que ve. Segons ha explicat el director d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, en declaracions a l'ARA Balears, és una iniciativa que preveu el seu Pla d'autoconsum , on s'indica que aquestes plaques es posaran damunt les basses, sense ocupar tot l'espai. "Estam preparant algunes actuacions d'eòlica flotant en aigua dolça", ha remarcat.

Segons l'enginyer industrial i expert en energies renovables de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Andreu Moià, un dels avantatges de les plaques flotants és que "ocupen un territori que no substitueix els cultius o altres sistemes, són ideals per a basses artificials d'acumulació d'aigua perquè eviten l'evaporació de l'aigua i tenen millor rendiment". Pel que fa als desavantatges, destaca que tenen un manteniment "més costós" i que en cas de desastres naturals "és més fàcil tenir desperfectes".

A més, assenyala que, en cas que s'instal·lin en ecosistemes naturals, aquestes plaques poden afectar la biodiversitat. "Eviten que les aus aquàtiques o migratòries puguin accedir a l'aigua i poden fer ombra sobre les algues", ha apuntat. Sobre si generar energia renovable a canvi d'ocupar espai natural pot suposar una incongruència, aquest expert ha remarcat que, si es tracta de basses naturals, no, però que "en llocs naturals s'han de mirar bé els impactes".

Moià també ha valorat que les plaques flotants "tenen un major rendiment perquè fan feina a menor temperatura" i ha indicat que, a llarg termini, "serà positiu i necessari" disposar d'aquestes instal·lacions. "Tot dependrà del consum energètic que necessitem", ha afegit. No obstant això, ha assenyalat que les Balears "encara tenen un alt potencial" perquè en aquests moments encara no s'ha assolit una ocupació de cobertes, aparcaments, carreteres... En aquest sentit, Malagrava ha subratllat que la instal·lació de plaques flotants a embassaments de regadiu és complementària, però que no substitueix cap altra opció que ja estigui en marxa en l'actualitat.

La postura del MITECO

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (MITECO), per la seva part, indica a la seva pàgina web que la instal·lació d'aquestes plaques flotants sobre embassaments i altres elements del domini públic hidràulic "suposarà un impuls a la capacitat de generació elèctrica d'origen renovable", un fet "fonamental" per accelerar la transició energètica. A més, el reial decret que regularà la instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants preveu la col·locació d'un màxim de tres plantes per embassament i una cobertura parcial segons l'estat tròfic de cadascun: com pitjor sigui la qualitat de les seves aigües, major podrà ser la seva cobertura.

En aquest sentit, explica que es limitarà el percentatge màxim de superfície total coberta a un 5% si l'embassament està catalogat com a mesotròfic, és a dir, si té un nivell moderat de productivitat biològica; a un 15% si és eutròfic, que té una productivitat biològica alta, i a un 20% si és hipereutròfic. No s'instal·laran plantes en embassaments oligotròfics, que són aquells que tenen poca productivitat biològica i, per tant, bona qualitat de l'aigua, ni en llacs o llacunes d'origen natural.

Actualment, a Espanya hi ha al voltant d'un centenar d'embassaments de titularitat estatal sobre els quals podrien situar-se aquest tipus d'instal·lacions. Segons subratlla el MITECO, es farà un seguiment "exhaustiu" de cadascun d'ells.

En qualsevol cas, el MITECO remarca que, com que el concepte de fotovoltaica flotant és "recent i encara poc explorat", és necessari prendre's "amb molta cautela" la instal·lació, i establir programes de seguiment amb la finalitat de conèixer-ne les característiques. "Aquests sistemes de generació en ecosistemes forçats com els embassaments poden tenir efectes adversos sobre la seva productivitat i sobre la qualitat de l'aigua". És per això que considera necessari avaluar quins en poden ser els impactes.

La proposta d'Yllanes

Per altra part, sobre la petició que va fer a inicis d'aquesta setmana el conseller d'aquesta àrea , Juan Pedro Yllanes, d'instal·lar plaques flotants a la mar, Malagrava ha assenyalat que, "evidentment", no s'ha fet cap estudi d'on anirien ni de quina afectació podran tenir. "El que sí que sabem és que estam parlant de llocs que tenguin una distància important amb la costa, on no hi hagi posidònia, ha de ser amb totes les prevencions mediambientals i amb un impacte nul sobre els ecosistemes marins", ha defensat. "S'haurien de posar a uns 15 o 20 quilòmetres de la costa, perquè no hi hagi un problema amb el trànsit marítim, s'haurien de tenir en compte els corredors de cetacis i altres factors", afegeix.

Cal recordar que el que proposa Yllanes és aprofitar la instal·lació de parcs eòlics marítims perquè, entre els espais dels molins, s'incloguin plataformes amb plaques solars. D'aquesta manera, s'aprofitaria l'energia de la nit, generada pels molins, i la de dia, generada per les plaques. "Evidentment, ningú posarà aquestes plaques si no són ambientalment positives", ha assegurat Malagrava.

stats