La defensa de Torres i la seva dona al·lega que la Casa Reial ho supervisava tot a Nóos

La defensa de Diego Torres i de la seva dona, Ana María Tejeiro, al·lega en el seu recurs contra la imputació de tots dos en el cas Nóos que la Casa Reial realitzava un "exquisit i escrupolós seguiment" de tota l'activitat d'Iñaki Urdangarin, fet que considera una garantia de la seva legalitat.

La representació de l'exsoci d'Urdangarin, que ha presentat avui un recurs de reforma contra la interlocutòria dictada dia 25 passat pel jutge José Castro, subratlla que tot a l'Instituto Nóos era "validat, autoritzat, patrocinat, consentit, conegut, consolidat i altres pels més alts i prestigiosos assessors de l'Estat".

"Com pot pretendre que Torres i Tejeiro poguessin pensar que alguna cosa anòmala s'estava coent, si fins el rei mateix, segons Iñaki Urdangarin, li aconseguia cites?", recull l'escrit, en el qual sol·licita l'arxivament de la causa tant per a l'exsoci del duc de Palma com per a la seva dona.

Segons l'advocat Manuel González-Peeters, els fets que relata el jutge, pels quals li atribueix vuit delictes diferents tant a Torres com a la seva dona, no són certs; si ho fossin, no constituirien infracció penal, i si fossin delictes, ni Torres ni Tejeiro tenien idea de com actuar en contra de la llei.

El lletrat manifesta "sorpresa" per "l'obstinació" del jutge a mantenir Ana María Tejeiro imputada en la causa, cosa que considera "sagnant" en comparació amb la infanta, i assegura que "a ella això de la igualtat de tots davant la llei no li és d'aplicació".

En l'escrit detalla 71 diferències entre la conducta de les dues dones imputades en aquesta causa, com que l'esposa de Torres no era sòcia de l'Instituto Nóos, ni part de la seva junta directiva, ni figura en cap fullet de l'entitat, mentre que la germana del rei, sí. Afegeix que "Ana María Tejeiro no pinta res, mai no en va ser res".

"No va ser Ana María Tejeiro qui va demanar al seu pare que parlàs amb el seu amic Aga Khan perquè assistís o enviàs algú al Valencia Summit", afirma l'advocat, entre altres qüestions que en la seva opinió assenyalen la infanta.

"Mai, ni de manera directa ni de manera indirecta, Ana María Tejeiro ha participat en la presa de decisió de cap classe, per la qual cosa de cap manera se li pot atribuir cap responsabilitat", incideix el lletrat, que subratlla les comparacions entre la seva defensada, imputada per vint delictes en total, i la infanta, a qui Castro n'atribueix tres.

González-Peeters titlla de "presa de pèl" que "els estudis i formació" de Cristina, pagats de l'erari públic, es tradueixin en "amnèsia selectiva" quan va declarar davant del jutge el 8 de febrer.

Segons el defensor, la infanta estava al corrent de tot el que feia Urdangarin, que era "qui realment gestionava, dirigia i disposava" de Nóos amb l'aquiescència de la Casa del Rei.

El lletrat aborda de manera detallada els fets presumptament delictius que el jutge atribueix als seus clients i nega que la conducta d'aquests sigui penalment reprovable. En particular, posa en evidència que "per traficar amb influències per obtenir determinades prebendes cal tenir-les".

"Qui tenia les relacions amb Telefónica, la Caixa, Iberdrola, BBVA, Abertis i Repsol? El jugador d'handbol? Diego Torres? Qui feia de relacions públiques per obrir portes, aconseguir contractacions, etc., etc., etc., per a l'Instituto Nóos? (...) el jugador d'handbol? Diego Torres? Doncs no, tot procedia de la intermediació, en el pitjor dels escenaris, de l'esposa d'Iñaki Urdangarin", incideix.

L'advocat rebutja les imputacions de malversació i frau a l'Administració perquè ni Torres ni la seva dona podien pensar que els diners rebuts per Nóos ho fossin de manera anòmala.

També nega la falsedat i prevaricació en els convenis amb les administracions balear i valenciana qüestionats per presumpte desviament de fons públics, dels quals afirma que són acords de patrocini. El lletrat diu que "es van complir rigorosament" i els esdeveniments organitzats per Nóos van ser d'"un elevat èxit".

Nega, a més, l'existència d'una trama d'empreses al voltant de Nóos i l'encreuament de factures, i assegura que la imputació per delicte fiscal "no se sosté ni amb pinces".

Segons el lletrat, la imputació per falsedat es basa en una conducta despenalitzada el 1995 i l'estafa en tot cas seria una falta de tutela de l'Administració.