Es calcula que l'any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos

3,7 tones de plàstic suren entre Mallorca i Menorca

El seu impacte suposa una amenaça per als ecosistemes marins perquè s'introdueixen en la cadena alimentària

Uns 752 milions de partícules de plàstic –que pesen unes 3,7 tones– suren en els 36 quilòmetres d'aigua que separen Mallorca i Menorca. Entre el 95% i el 97% de les partícules són microplàstics de menys de cinc mil·límetres, mentre que la resta són plàstics de més de cinc centímetres. Així ho explica un estudi en què han col·laborat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea CSIC-UIB) i el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), juntament amb el Centre d'Estudis Avançat de Blanes i l'Escola de Negocis Esade.

L'investigador principal d'aquest estudi, Luis Ruíz-Orejón, explica que tot i que es fabriquen plàstics petits els que s'han trobat amb els mostreigs eren d'aquesta mida, sobretot, per la fragmentació produïda pel vent i els corrents, que també els transporten. Les majors concentracions de partícules es varen detectar durant la primavera i l'estiu a zones properes a Mallorca, fet que Ruíz-Orejón relaciona amb el turisme, tot i que cal tenir en compte que hi ha més variables com el vent i els corrents, que poden dur plàstics des d'altres zones del Mediterrani. 

En el marc d'aquest projecte, els resultats del qual s'han fet públics aquest dijous, els científics varen prendre mostres trimestrals de l'aigua durant el 2014 i el 2015. En cada quilòmetre quadrat analitzat varen recollir 220.000 partícules de plàstic, 1,1 quilos. Tot aquest plàstic és una amenaça per ecosistemes marins, però també per als humans, perquè els microplàstics s'introdueixen en la cadena alimentària de les espècies que ens menjam. 

Els residus, segons ha explicat l'investigador a l'ARA Balears, no es concentren en una gran massa monstruosa de plàstic entre les dues illes. Al contrari, estan molt escampats; amb les moltes campanyes de mostreig els científics han pogut determinar que no es concentren en un únic punt de l'àrea estudiada. Encara que els corrents i les ones funcionen com a "mecanismes de neteja" durant certs moments de l'any, les partícules plàstiques no desapareixen i simplement es desplacen d'una zona a una altra, alerta Ruíz-Orejón. L'investigador sosté que en aquests 752 milions de partícules s'hi barregen plàstics que vénen de Mallorca i Menorca però també d'altres que arriben a través dels corrents.

Tot i que les badies de Pollença i d'Alcúdia no són dins de l'àrea estudiada, que comença just després, els autors de l'informe també hi varen prendre mostres. "Les badies solen ser punts de vessament de residus plàstics, i a la vegada, per l'estructura geogràfica, actuen com a reservoris", diu Ruíz-Orejón, i afegeix que hi van trobar "una gran concentració de plàstics". Finalment, l'autor ha afirmat que per conèixer realment la presència real de plàstics en aquest punt entre les illes, cal fer un altre estudi sobre com està el fons marí. "A la superfície és on menys plàstics hi ha, perquè la majoria es localitzen al fons", ha apuntat Ruíz-Orejón.

Els resultats de l'estudi s'integren en la investigació 'Nixe III del Mediterrani', un projecte que va néixer el 2010 per fer una comparativa sobre com havien canviat els llocs que l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, enamorat de Mallorca, va veure durant els seus viatges -que documentava a fons- a cavall dels segles XIX i XX.

Segons el proyecto Life+ Indemares de la Fundación Biodiversidad del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern espanyol, dins l'àrea estudiada hi ha una àmplia distribució d'hàbitats naturals com ara bancs d'arena i posidònia oceànica a les zones costaneres, comunitats situades entre els 50 i 100 metres sobre la plataforma continental i d'altres que arriben fins als 400 metres de profunditat amb un alt valor ecològic i una gran diversitat d'espècies. A més, és una zona per on passen balenes i tortugues marines, i aus pescadores com el virot petit ('Puffinus mauretanicus') -espècie endèmica de les Balears en perill d'extinció- i el virot gros ('Calonectris diomedea').

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF