El Telèfon de l'Esperança ha atès prop de 25.000 persones des de la pandèmia: "Es va trencar el tabú del silenci"

PalmaEl Telèfon de l'Esperança ha advertit de l'increment significatiu del malestar emocional, especialment després de la pandèmia del covid-19, a més de l'impacte psicològic de la cura prolongada, una realitat que és "invisible" i que afecta majoritàriament les dones. Segons les dades presentades aquest dimarts per l'entitat, amb motiu del 40è aniversari, el Telèfon de l'Esperança a les Balears ha atès des del 1986 un total de 98.540 peticions d'ajuda i prop del 25% –24.735– de les demandes s'han concentrat en els darrers sis anys, com ha apuntat el portaveu, Lino Salas.

Durant aquest temps, les sol·licituds van arribar a assolir les 5.000 el 2022, després d'un descens previ, i ara se situen al voltant de les 3.000 anuals.

Salas ha assenyalat que la pandèmia "va trencar el tabú del silenci" al voltant dels problemes de salut mental i emocional, i va contribuir que, durant aquest període, molts personatges públics admetessin públicament que necessitaven ajuda.

Aquestes dades es corresponen amb el que el portaveu ha qualificat de la "tercera etapa" del Telèfon de l'Esperança, en què, a més de la pandèmia, eines com el Xat de l'Esperança van ampliar el nombre d'usuaris, amb un notable augment entre les persones d'entre 12 i 35 anys, que utilitzen més aquesta opció que el telèfon 971.461.112.

"Greus problemes psicològics"

Segons ha puntualitzat el portaveu, la posada en marxa del xat ha detectat "greus problemes psicològics i comportaments addictius, especialment entre els menors i els joves" causats per l'ús de les pantalles, el mòbil i les noves tecnologies. Aquesta dada la relaciona amb la manca de control i regulació legal a les plataformes i la manca de treball en educació que, a parer seu, caldria fer en aquest sentit.

La tercera etapa correspon al període comprès des del 2020 fins a l'actualitat, en què, amb la pandèmia, "van aflorar altres problemes relacionats amb la salut mental i emocional que s'amagaven". A més, hi va haver un canvi en les dades d'ús, ja que en aquest període el 58% de les persones que hi telefonen són dones, davant el 42% d'homes.

La presidenta del Telèfon de l'Esperança, Maria Antònia Mateu, ha explicat que la campanya d'enguany destaca la situació psicològica de les persones amb problemes de salut mental per tenir cura d'altres, sota el lema 'Cuidar desgasta'.

'Cuidem qui ens cuida'

D'aquesta manera, el servei, sota l'eslògan 'Cuidem qui ens cuida', ha recordat la importància de cuidar les persones cuidadores. "Molts cuidadors tarden a demanar ajuda perquè senten culpa per pensar en el benestar", ha explicat.

Així, ha destacat que el 87% de les persones cuidadores no professionals són dones, una xifra que es repeteix a l'àmbit laboral, on vuit de cada deu professionals del sistema de cures també són dones. "Parlar d'aquest esgotament no vol dir deixar de cuidar, al contrari, és clau per evitar que el desgast es cronifiqui", ha assegurat Mateu.

També ha remarcat la situació de persones en situació irregular. "Hi ha un jove migrant que telefona els horabaixes per no sentir-se sol", ha comentat, abans d'afegir que des de l'any 2000 la immigració és un dels nous orígens dels problemes de salut mental detectats pel servei.