"Una taser està pensada per a la defensa personal, no per matar"

PalmaLa mort d'un home a Palma després de ser reduït amb una arma d'electroxoc (taser) ha obert un debat sobre els riscos que té per a la salut l'ús d'aquest tipus d'armes i de quan s'han d'emprar. I també planteja una pregunta que respon el mateix succés: Amb una taser es pot matar a algú? "Sí, però és raríssim que això passi. La majoria d'exposicions no són mortals, encara que mai no estan lliures de perill”, diu l'expert en salut pública, Joan Carles March, i explica que una pistola d'aquestes característiques “està pensada per la defensa personal, no com una eina per matar". Tot i això, March adverteix que un tret d'una taser pot ser "molt perillós i inclús pot generar la mort d'una persona" si aquesta pateix malalties cardíaques, si té poca massa muscular, si està davall els efectes de les drogues o també si està embarassada. 

Un factor que també influeix és el nombre de descàrregues que s'alliberen, la durada i la intensitat, tres factors que varien en funció del model de l’arma (si és més modern té més fiabilitat en el dispar i millor electrònica interna)."Si és una o dues no passa res però més de cinc pot ser molt perillós encara que la persona no tingui cap problema de salut. Si són descàrregues molt prolongades i molt seguides, és molt pitjor", explica. També hi juga un paper molt important la zona del cos on es dispara i encara més si la persona pateix problemes de salut. Per altra banda, apunta que, en ocasions, la persona pot morir per com cau després de rebre el tret. “Si després de la descàrrega cau i es pega un cop al cap es pot morir. Moltes vegades passa que ( a situacions sense armes) la gent cau, es pega un cop al cap i mor”. 

Per tots els riscos per a la salut que pot provocar el tret d’una taser, March apunta que la policia recomana que es minimitzin el nombre de descàrregues i també la durada per evitar danys. Els cossos de força i seguretat són els únics que poden emprar tasers, segons expliquen fonts de la Policia Nacional.El protocol d’ús de l’arma és “molt ampli i molt estricte” i s’aplica a situacions “molt violentes i agressives”, detallen. 

Més tasers

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja tenen 3.400 tasers, segons dades del govern espanyol. L’executiu ha detallat que la Policia nacional en té 3.000: 1.600 ja s’han distribuït i s’han rebut 1.400 que es repartiran en els pròxims mesos. La Guàrdia Civil en té 400 i s’està tramitant un expedient d’aquisició de 800 més entre el 2025 i el 2028, aproximadament 200 tasers a l’any.

Amb aquestes dades el govern espanyol fa referència a les recomanacions de Nacions Unides per emprar mitjans que substitueixin la força i les armes de foc com “la solució pacífica dels conflictes, l’estudi del comportament de les multituds i les tècniques de persuasió, negociació i mediació”. 

Quina és la normativa?

Encara que les normatives autonòmiques i municipals poden establir com a dotació les defenses elèctriques, el govern espanyol entén que aquestes lleis haurien d'establir “disposicions” sobre el seu ús.

Aquestes, al parer de l’executiu, haurien de tenir en compte que el catàleg de l'armament que han d’emprar les policies autonòmiques i locals “ha de guardar la pertinent proporció respecte a les funcions que, a nivell competencial, corresponen a aquests cossos”.

De la mateixa manera, els agents d'aquests cossos hauran de disposar d'una formació adequada i una habilitació addicional per al maneig concedida per la comunitat autònoma o entitat local, especialment quan es tracti d'aquests tipus d'armes excepcionals.