Els treballadors que fan substitucions als informatius d’IB3 enllacen contractes sense firmar

Palma“Mediapro m’ha fet mangarrufes, vaig començar l’abril del 2017. Em deien que substituïa un embaràs, després una persona que estava dues setmanes de vacances, després una altra per embaràs, ho enllaç amb una baixa per maternitat... I ara em mostren un contracte que diu que he fet una substitució per un any sencer. Per què m’enganen? No he tingut ni vacances”. És un dels exemples d’un treballador de l’empresa, qui no vol donar el nom, que fa els informatius d’IB3 Televisió. Com ell n’hi ha una vintena. Els contractes de substitucions de personal s’han estat enllaçant sense que cap dels protagonistes els signi. Ni ells ni cap membre del comitè d’empresa de Liquid Media del grup Mediapro. “Et contracten per fer una substitució i una vegada s’acaba et donen d’alta per fer-ne una altra. Es van enllaçant, cosa que no és il·legal. El que és il·legal és no firmar el contracte i no saber quan acabes”, explica Luis Mendiola, president del comitè d’empresa.

Segons Mendiola, l’empresa “cerca una manera telemàtica de poder firmar els contractes, a través d’una intranet, però d’això ja fa dos anys. Això és el que ens diuen. El comitè d’empresa ha de signar tots els contractes i no n’hem vist cap. No ens els donen. Això amb CBM -l’empresa que feia els informatius abans- no havia passat mai”. En el comitè saben que el fet que un dels treballadors denunciï aquesta pràctica públicament significa que “quedaria marcat davant l’empresa”. Per això, precisament, els testimonis d’aquest reportatge no volen revelar el seu nom.

Liquid Media, per la seva banda, desmenteix “rotundament” que hi hagi irregularitats. En la seva defensa al·leguen, precisament, “no hem rebut cap reclamació no de caràcter formal ni informal” per part dels treballadors ni per cap “autoritat laboral”.

Segons representats de l’empresa contactats per e-mail, “els contractes firmats estan a disposició dels treballadors tal i com se’ls ha informat en repetides ocasions per correu electrònic”, afegeixen. Certament a finals d’estiu, alguns assalariats expliquen que es va rebre unmail on deien que es podien demanar els contractes pendents. Hi ha un testimoni que afirma haver signast quatre documents a la vegada, fa un mes.

De les aproximadament 190 persones que conformen la plantilla d’IB3, les substitucions poden suposar una vintena de llocs de feina.

A Míriam, una altra treballadora (amb un nom fals). La varen cridar de la borsa de periodistes fa un any. “Des de llavors estic enllaçant substitucions”, explica. Estima que podrien ser una desena. El que no varia són les condicions laborals de cada substitució, és el mateix sou però no sap si correspon al de la persona que substitueix. Míriam creu que l’enllaç de contractes de substitució correspon a una estratègia de l’empresa per no fer fixos els treballadors. Certament, en casos de substitució, no hi ha cap obligació legal. “A mi el que em neguiteja és la inestabilitat laboral”.

El director de l’ens públic, Andreu Manresa, no coneix “aquesta circumstància”. Una vegada demanat per la problemàtica a l’hora de fer la notícia, comenta: “desconec el detall de la relació laboral dels treballadors”, i assenyala que “han d’acudir a la seva empresa”. Manresa espera que es “compleixi” el plec de condicions de la licitació i assenyala que “hi ha mecanismes de control”. A més, assegura que vetllarà pel “benestar social i laboral” dels treballadors pero es lamenta perquè “ningú m’ho ha dit”. El que sí que recorda és que “per primera vegada després de l’ERO hi ha més periodistes que treballen en llibertat, sense cap directriu, i que treuen temes propis”, afegeix.

Liquid Media guanyà el concurs de concessió dels informatius d’IB3 el passat 26 de febrer de 2017 per a dos anys amb la possibilitat de renovar per dos anys més, una vegada per cada exercici. Precisament ara es negocia la renovació amb vista als anys 2019 i 2020. De fet, la setmana passada ja hi va haver una reunió de seguiment dels contractes. Allò segur és que el mes de desembre es donarà a conèixer el futur més immediat dels informatius de l’ens i també la posició del Govern sobre si s’ha de renovar la concessió o procedir a la internalització. La direcció d’IB3 explica que en aquests moments, i seguint el mandat parlamentari, s’estudien les possibles formes de futur. “Vaig encarregar un estudi sobre el model televisiu que hi ha i el cost que suposaria internalitzar la plantilla”, explica Manresa, qui encara no en té el resultat.

L’IPC sense pressupostar

Mentrestant, un nou factor podria descol·locar el calendari previst. El plec de condicions del contracte de licitació de l’ens amb Liquid Media establia una quantia econòmica de 8,5 milions d’euros i el compromís de contractar 27 persones més a la plantilla -l’empresa finalment n’ha contractat 37-. En entrar, “Liquid Media es va trobar que CBM -l’empresa anterior- no va deixar a la mesa de contractació tot allò que estava firmat”, explica el representant dels treballadors. Entre els acords que recull el contracte hi ha l’increment de l’IPC que durà empresa i treballadors a trobar-se en el Tribunal d’Arbitratge i Mediació (TAMIB) el proper mes d’octubre. Allà s’aprofitarà a més per parlar del reconeixement d’un plus de viatges.

Els treballadors calculen que el cost de l’increment de l’IPC suposarà uns 120.000 euros anuals i els plus de viatges es podria incrementar uns 30.000 euros més. En el contracte licitat amb l’ens, però, no es detallaven aquestes quantitats que, d’altra banda, ha d’assumir l’empresa. “Liquid Media ja alertà que no sabia si es podria assumir aquesta nova despesa”.

La intenció del comitè d’empresa és aprofitar la reunió en el TAMIB sobre l’IPC per debatre els altres dos fronts oberts: el plus de viatges i les substitucions.

Una de les possibles solucions que es proposen és que Liquid Media surti del contracte, que es faci un nou plec de condicions laborals que reculli la inversió econòmica que requereixen aquestes peticions i que es tornin a presentar empreses. “Segons Liquid Media, si ha de pagar l’IPC entrarà en pèrdues”. En aquest aspecte, la direcció de l’ens hi té poc a afegir, “l’IPC és un assumpte dins l’àmbit de les relacions laborals” entre treballadors i empresa que “ningú no m’ha plantejat en cap moment”, afegeix Manresa, qui en aquesta ocasió sí que coneix que hi ha discrepàncies. Sobre la possiblitat de rescindir el contracte amb l’ens, no se sap res.

Sous diferents

I com està la situació actual de la plantilla subcontractada? Dins els informatius d’IB3 hi pot haver fins a quatre sous diferents pel mateix lloc de feina. Hi ha qui té un sou fix amb l’increment de l’IPC (que està al voltant dels 23.400 euros bruts a l’any); n’hi ha que tenen un sou fix sense cap increment d’IPC; també hi ha les noves contractacions amb sous menors i els qui menys cobren: les persones amb contractes de substitució que en el cas dels redactors ronden els 21.000 euros.

“Som com rentadores. Tenim els mateixos problemes que les rentadores de Son Espases però amb millors sous. Els problemes d’una subcontracta”, afegeixen des del comitè. Però l’empresa considera que qualsevol diferència retributiva que pugui existir entre treballadors se substenta en criteris totalment objectius”.

Entre la plantilla es pensa que un dels motius que serveixen per excusar les condicions laborals és que l’empresa tenia l’obligació d’afegir 27 treballadors a la plantilla, i n’han contractat fins a 37. En el seu moment, Liquid Media va fer una borsa de contractació per a periodistes no exempta de polèmica per les condicions que es demanaven i la manca de transparència en el procés de selecció. Amb tot, es tracta d’un procés de selecció d’una empresa privada que no té obligació de fer públic. “Allò que veig és que no ha servit per res més que per omplir portades”, assegura una treballadora, “et passa per davant gent sense experiència o que és nova”, assenyala qui ha enllaçat contractes amb l’esperança d’acabar formant part de la plantilla.

Productores

Més enllà dels serveis informatius, les productores de les Balears parlen d’un fet que no s’havia produït abans. “Aquesta legislatura s’ha posat de moda que sigui la televisió qui decideixi qui fa feina a la teva productora”, assegura Toni, amb un altre nom fals. “Et diuen qui has de contractar per fer els programes”, explica tot assenyalant que pot tractar-se d’un treballador d’una empresa diferent de la seva.

Algunes de les productores que no fan informatius però sí que treballen amb l’ens es queixen també de no poder garantir drets als seus treballadors. “La inestabilitat dins les plantilles de les productores depèn, en bona part, del nostre principal client, la televisió autonòmica”, afegeix Toni. Les principals queixes són, per una banda, que es presentin propostes de programes nous i no obtinguin resposta, o bé que quinze dies abans d’acabar una temporada no se sàpiga si es renovarà, i, per una altra, que des de l’ens públic “es fiquen en tots els detalls d’un pressupost. Explica Toni que per negociar un programa s’ha de presentar un pressupost “100% detallat” que ha arribat a punts “absurds” com “negociar, fins i tot, les hores de feina que feien cadascun dels treballadors”, denuncia. “M’han demanat que retalli hores d’una persona per pagar-li menys o han pretès que el sou d’un presentador amb molt de bagatge sigui el mateix que el d’un periodista que ha acabat la carrera recentment”.

El director de l’ens, Andreu Manresa, ho nega. “No és vera. Ni vetos, ni opinions. Això no s’ha fet en nom d’IB3”, assenyala taxatiu mentre recorda que la televisió té una projecció “dinàmica i moderna”. “Mai TV3 no havia projectat una producció d’IB3”, posa l’exemple de la sèrie Mai Neva a Ciutat. Pel que fa al sistema de cobrament de les productores, assegura que cobren una vegada es presenta el treball i sobre els terminis que després paguen als seus treballadors. “No és cosa nostra”, diu.

El productor consultat es lamenta: “Quan esperes molt i no avances en res la decepció és grossa. I esperàvem que Andreu Manresa entengués la problemàtica”, afegeix.

El director

“El primer problema és que pensàvem que Andreu Manresa era Superman i que en arribar trauria gent. Si vols fer una revolució era el primer que havia de fer, treure els que en treuen estelles. I això no ha passat”, explica un dels treballadors d’informatius.

Però Andreu Manresa es defensa que “jo no he vingut a IB3 a tallar colls a ningú, ni a fer purgues”. Ni és la seva funció ni tampoc se li ha exigit mai des del Govern, afegeix. “Els acomiadaments en una empresa s’han de justificar per motius econòmics i es fan dins un ERO. Els treballadors designats políticament no hi són, hi ha professionals i no sé qui voten”, afegeix.

Però entre els treballadors ho defineixen com “una guerra civil interna entre l’antic règim i el nou règim, una lluita sense quarter que té conseqüències per als treballadors. Els que ja hi eren no comanden tant com abans i això és un problema”, diuen. El director de l’ens recorda que ell va ser triat per mandat parlamentari i que els nomenaments polítics varen ser ncàrrecs seus i varen estar “sotmesos a concurrència professional”.