Societat 10/06/2019

Stefano Mancuso: “La revolució és posar plantes a tot arreu”

Entrevista al pioner en l’estudi de la neurobiologia vegetal

Carla Fajardo
4 min
Stefano Mancuso al passeig de Sant Joan abans de la conferència El planeta de les plantes al Palau Macaya.

La intel·ligència de les plantes és polèmica. Ho sap molt bé Stefano Mancuso (Catanzaro, Itàlia, 1965), director del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal de la Universitat de Florència, després de patir les reticències de la comunitat científica pel nom del seu centre d’investigació. I és que ell ha demostrat que les plantes són capaces de sentir, memoritzar i aprendre. Amb diversos llibres sobre la revolució vegetal publicats, Mancuso ha visitat el Palau Macaya de La Caixa per reclamar que ens fixem més en les plantes per afrontar reptes de futur com el canvi climàtic.

¿Les plantes són intel·ligents encara que no tinguin cervell?

Qualsevol organisme viu és intel·ligent, no hi ha cap altra manera de sobreviure. Ens mirem d’una manera primitiva, com si fóssim especials al planeta. Pensem que som l’únic ésser intel·ligent, però no ho som tant. Ens estem portant a l’extinció. L’objectiu final de la intel·ligència és solucionar problemes i sembla que no som capaços de fer-ho. Per exemple, la desforestació. Som realment dependents de les plantes. Sense elles no sobreviuríem. Qui pot pensar que talar totes les plantes del planeta és una bona idea? I és el que estem fent. Com podem dir que som intel·ligents?

Són millors que nosaltres?

Aquesta idea de ser millors que els altres l’hem inventat nosaltres. Per ser millor que algú altre has de tenir un objectiu. En el cas de la vida l’objectiu és sobreviure, i si aquest és l’objectiu elles són millors que nosaltres.

Poden comunicar-se, desplaçar-se fins a l’altra punta del món i viure molts anys. ¿Hem d’estar preocupats?

[Riu.] No necessitem ajuda per extingir-nos. Ja ho fem bé nosaltres sols.

Menystenim les plantes?

Som quasi cecs davant de les plantes. Filtrem tot aquest verd que tenim al voltant. És un problema perquè ens poden aportar informació sobre el funcionament de la vida.

Algun consell vegetal per a polítics?

Els aconsellaria que utilitzessin les plantes, sobretot a les ciutats. Les nostres ciutats haurien d’estar literalment cobertes de plantes. No només les avingudes, els parcs i els jardins; també haurien de cobrir les façanes, els sostres, tot. Si poses plantes als llocs on es produeix el CO2 l’atrapen immediatament. El Protocol de Kyoto i el Cop21 no han fet que el CO2 deixi de créixer. Un 70% del CO 2 del planeta es produeix a les zones urbanes, que són el 2% de la superfície. Hem d’actuar a les ciutats immediatament. Els polítics poden pensar que és ciència-ficció però es pot fer en molt poc temps, amb pocs diners, i ho canviaria tot. Tindria un impacte immediat en el medi ambient, estaríem fent la nostra ciutat més maca i milloraríem la nostra salut física i psíquica. La idea de no tenir plantes a les ciutats és antiga. Avui no tenim necessitat de tenir un mur entre nosaltres i la natura. Al contrari, necessitem que la natura torni a entrar a la ciutat perquè si no estarem en risc.

I per què no es fa?

Els polítics i la majoria de gent pensen que el que pot ajudar-nos és la tecnologia, però la tecnologia no està millorant cap problema real de la humanitat. 50 anys de tecnologia no han canviat res, i els pròxims 50 anys tampoc no ho canviaran. El nostre futur no és la tele 5G, 6G o 7G. La tecnologia és una tonteria. L’única manera de salvar-nos és acostar-nos a la natura. Crec que els polítics no estan gaire preparats per sentir-ho, això, però en els pròxims anys tot canviarà. Hi haurà una pressió de la gent per trobar una solució que no podrà ser ignorada.

De fet, el moviment Fridays for Future ja organitza mobilitzacions arreu del món.

No és una casualitat que siguin joves. Els que han nascut el 2000 viuran fins al 2100. Tenim recursos per a només unes quantes dècades més. És comprensible que estiguin preocupats pel futur.

Què li diria a Greta Thunberg?

Que continuï, que han de ser més, que s’han de pressionar els polítics. N’hi ha una necessitat urgent.

¿Ens hauríem de fixar més en les plantes i menys en els robots?

És un dels problemes de la modernitat. Estem centrant la nostra energia en solucionar un tema que és d’interès secundari i no estem fent res per solucionar els problemes reals. Els robots són només una eina, com un martell, però necessitem molts recursos per fer alguna cosa amb els robots. No és el camí correcte. El planeta és com una illa al mar. Quan els recursos s’acabin, què farem?

I què farem?

Soc optimista. Tot i que ara actuem com si fóssim la pitjor espècie del planeta, també som una espècie molt jove. Estic convençut que serem capaços d’entendre el que estem fent. El nostre cervell és una eina com una altra. Si li dones un martell a un nen et destrossa la casa, però quan creix una mica entén que el martell també pot construir cases noves. Aquesta és la meva esperança. Tenim la solució, aquest és el problema. Molta gent es comença a preocupar per reciclar i per no consumir. Està bé, però hem de fer alguna cosa revolucionària. I la revolució és posar plantes a tot arreu.

stats