Societat 20/01/2017

Són el ‘twerking’ i les lletres de hip-hop les noves eines masclistes?

Estrofes que denigren les dones i moviments de natges que imiten els de l’aparellament triomfen avui en videoclips i discoteques

Laura Saula
5 min
Són el ‘twerking’  i les lletres de 
 Hip-hop  les noves eines masclistes?

BarcelonaDissabte nit, en una discoteca de Barcelona. Tres noies que semblen sortides d’un videoclip de la cantant Miley Cyrus, vestides amb shorts, samarretes que deixen veure el melic i sabatilles esportives, pugen dalt d’una tarima. Seguint el ritme accelerat del reggaeton, comencen a moure les natges amb moviments que recorden, clarament, l’aparellament entre mascles i femelles. De fons, sona la lletra de Jason Derulo: “Been around the world, don’t speak the language / but your booty don’t need explaining” (“He voltat el món, no parles el meu idioma / però el teu cul no necessita explicacions”). Mentrestant, des de la barra del local, un grup de nois se les miren sense molestar-se a dissimular.

Aquesta és una escena que cada cop es repeteix més en els ambients nocturns: noies que voregen la vintena sumant-se a la febre del twerking, un estil de ball que prové del dancehall jamaicà dancehall i que, més tard, es va traslladar als clubs de stripteasedels Estats Units. Però el twerking ha arribat al cim de la popularitat els últims anys gràcies a la seva difusió en videoclips de hip-hop o reggaeton d’estrelles com Nicki Minaj, Beyoncé o Jiggy Drama.

La principal característica del twerking és que se centra exclusivament en els moviments de les natges, i com més explícits i sexuals siguin millor. No és casualitat que a l’acte de ballar twerking també se’l conegui col·loquialment com a perrear. El seu creixent interès entre les joves és tal que, sense anar més lluny, el novembre passat es va celebrar a Gandia el primer Campionat d’Espanya de Twerk.

Un fals empoderament?

El twerking, que se situa entre l’acrobàcia i l’ striptease, no està exempt de polèmiques. “Tinc la sensació que, amb aquest ball, les noies, erròniament, volen equiparar-se als nois en el sentit de ser més llançades en el tema de la sexualitat”, reflexiona Carme Sánchez, sexòloga i codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona.

Per a Sánchez, el més probable és que algunes noies se sumin a la popularitat emergent del twerking concebent-lo com una manera, molt mal enfocada, de reafirmar la seva sexualitat. D’altres, simplement s’han adherit al ball seguint un efecte mirall: per imitar els rols que veuen als videoclips de hip-hop, on les dones solen ballar de manera hipersexualitzada i provocativa al voltant de mascles alfa.

Aida Prima Cali, professora de twerking i jurat del campionat estatal celebrat a Gandia, discrepa de Carme Sánchez. Malgrat que reconeix que sí que hi ha molt de masclisme a les cançons i videoclips que acompanyen aquesta modalitat de dansa, l’Aida no creu que sigui un ball denigrant per al sexe femení: “És un moviment d’alliberament per a la dona que li fa apujar l’autoestima i en el qual es mou una part del cos que ha estat sempre molt censurada a Occident”, remarca.

Per a aquesta professora, és possible ballar twerking sense necessitat d’ensenyar carn o utilitzar cançons que promoguin violència cap a les dones o la submissió femenina. Almenys és així com ella difon aquest polèmic ball des de fa tres anys al centre Attitude Dancehall & Twerk, que imparteix classes a l’espai Artesants de Barcelona. A les lliçons de twerking d’aquesta escola, on solen haver-hi una quinzena d’alumnes que voregen els 20 anys, ensenyen moviments com l’strippin’ the walk o el wine. “Les alumnes són dones de tots els colors, mides i edats”, comenta orgullosa la professora, que defensa que, per ballar twerking, “no s’ha de tenir un cos perfecte”. “Com més cul tinguis, millor”.

No cal dir que la zona GAC (glutis, abdominals i cames) és una àrea bàsica de l’entrenament. “Cremes molt greix”, comenta una alumna mentre beu aigua entre cançó i cançó. Aprendre twerking pot semblar fàcil d’entrada perquè hi ha uns moviments bàsics assequibles per a tothom. Però per arribar a ser professional cal molt de control i tècnica. Característiques com la resistència, la velocitat o la flexibilitat són essencials. Tot i això, l’Aida reconeix que moltes ballarines populars de twerking es mouen més aviat poc i que el seu ball consisteix bàsicament a “ensenyar molta carn”.

En tot cas, diu la professora, a les classes “es crea un entorn de dones que es donen suport entre elles”. Annette Gil, professional de twerking i professora també de l’escola, emfatitza com, després de ballar les coreografies, moltes noies li confessen que s’han sentit “molt sensuals”.

Societat hipersexualitzada

Però, de quina classe de sensualitat estem parlant? ¿És necessari convertir-se en una noia de videoclip per sentir-se desitjada? Segons la sexòloga Carme Sánchez, vivim en un món hipersexualitzat, que en el cas de les noies ja comença als dotze anys. Una edat en què actualment ja entren a l’institut, a diferència d’abans (l’ingrés es produïa als catorze anys). És en aquest punt que veuen les noies més grans com a referents a seguir, noies que a la vegada estan influenciades pels missatges publicitaris i l’estètica dels videoclips, on sovint la imatge de la dona queda relegada a objecte sexual.

Pel que fa al twerking, Sánchez considera que és important no perdre el nord i recordar com, al llarg de la història, els balls han sigut rituals de seducció, sovint relacionats amb el procés d’aparellament. La lambada, la kizomba o fins i tot el tango van escandalitzar el públic en el seu moment. Actualment, per a la sexòloga, el twerking és només “la punta de l’iceberg” d’una societat on s’hipersexualitza la dona.

“Si la meva filla volgués ballar twerking, li preguntaria per què ho vol fer”, reflexiona Sánchez, que aclareix que al final tot es resumeix en un problema d’educació sexual. “El conflicte no és que les noies ballin twerking, sinó que cada noi i noia es coneguin prou i sàpiguen el que volen” abans d’iniciar relacions íntimes. En definitiva, avui hi ha molta informació sobre sexualitat, però no està ben codificada.

Per això no resulta estrany que, a l’hora de la veritat, ballar twerking a la discoteca generi molts malentesos entre els dos sexes. La Marta, estudiant d’antropologia de 22 anys i alumna de twerking, confessa que sovint li passa: “Al principi, quan ballo twerking en un local em sento molt incòmoda. Tothom em mira i jo no vull ser el centre d’atenció”. Però, un cop empassada la vergonya inicial, la Marta ho té clar: l’únic que vol és ballar.

Quan la música amaga missatges denigrants per a la dona

Les lletres de moltes cançons de hip-hop o reggaeton contenen missatges masclistes i denigrants per a la dona. Posem alguns exemples d’èxits musicals:

Nicki Minaj a ‘Hey mama’

Yes I’ll do the cooking, yes I’ll do the cleaning / plus I keep the na-na real sweet, for your eating / yes, you be the boss, and yes I be respectin ” (“Sí, faré el menjar, sí, netejaré / a més, tindré el na-na ben dolç, perquè tu mengis / sí, tu ets l’amo i jo ho respecto”).

Nicki Minaj

Jiggy Drama a ‘Contra la pared’:

Si sigues en esa actitud voy a violarte hey / así que no te pongas alsadita / yo sé que a ti te gusta porque estás sudadita ” (“Si segueixes amb aquesta actitud et violaré / així que no t’excitis / jo sé que a tu t’agrada perquè estàs suada”).

Jiggy Drama

Miley Cyrus a ‘We can’t stop’:

To my home girls here with the big butt / shaking it like we at a strip club ” (“A les meves nenes, aquí, amb el cul ben gran / sacsejant-lo com si fóssim en un club de striptease ”).

Miley Cyrus
stats