El somni de Márquez es va cuinar dalt d'una caravana

BarcelonaUn cap de setmana qualsevol de principis dels 2000, els Márquez, com moltes famílies que tenen fills que s'inicien en els esports de motor, es disposaven a passar un cap de setmana de curses a Can Padrós. El Marc, el fill gran, competia, i tota la família es desplaçava en una caravana que es van comprar expressament per anar als circuits. Un dia, mentre el petit Marc demostrava de què era capaç, Guim Roda i els germans Rojas, de l'equip Procurve de Mataró, es van acostar al Julià i a la Roser, els pares del pilot, i els van fer una proposta. "El delegat de velocitat de la Federació Catalana de Motociclisme ens va explicar qui era el Marc i ens va presentar els seus pares. Vam xerrar amb ells i vam veure que eren molt bona gent", diu Guim Roda, ara cap de l'equip Kawasaki de Superbikes. "Vam quedar amb ell per fer-li una prova, ja que volíem muntar un equip amb un nen i ajudar-lo a créixer", recorda. És a dir, volien donar una oportunitat a un d'aquells nens i cada setmana intentaven que algú es fixés en ells.

Dit i fet. El petit Márquez va fer la prova i, després d'anys d'enduro i de motocròs, va fer el salt a la velocitat. "Nosaltres ens fèiem càrrec de tot el tema tècnic, de l'equip, dels mecànics, dels entrenaments... Ell i la seva família es desplaçaven als circuits en una caravana i dormien allà", explica Roda, que recorda que ràpidament van veure que a Márquez "li agradava arriscar sobre la moto". "Era el seu al·licient, es divertia molt arriscant, arribant al límit", destaca. L'any 2002 Márquez va acabar tercer a la Copa Catalana de Velocitat: després de deixar enrere la terra, començava a agradar-li allò d'anar ràpid a l'asfalt.

Guim Roda fa memòria i comenta què és el que li va cridar l'atenció d'aquell nen de Cervera. "Se'l veia un pilot molt seriós, amb les idees molt clares i una mica reservat", i ràpidament afegeix, esbufegant: "La feina va ser explicar-li que havia d'aprendre a perdre! Li havies d'explicar que aquell revolt no es podia fer més ràpid, que havia arribat al límit. Però ell sempre ho tornava a intentar. Tornava a caure, però no deixava d'intentar anar més ràpid".

L'estratègia per guanyar

I, una mica com ara, si el petit Marc no podia anar més ràpid que els seus rivals, buscava la fórmula per guanyar com fos. "És un pilot que entén que el fet de guanyar no sempre va vinculat a anar ràpid. Sap que si no pot anar tan ràpid com els seus rivals, ha de buscar eines que li permetin lluitar de tu a tu amb l'altre. Hi ha estratègies per lluitar contra el rival i la línia que hi ha entre passar-se una mica o no és molt fina... tot és susceptible d'interpretacions", explica Roda, que no creu que Márquez sigui irrespectuós amb els rivals. "És agressiu, però també respectuós amb els rivals", apunta.

Quatre anys més tard Márquez canviava d'equip. Deixava els germans Rojas i Guim Roda i començava una aventura al costat d'Emili Alzamora. "Quan vam voler fer el salt al Campionat d'Espanya, nosaltres com a equip érem una estructura molt petita", explica Roda. "L'Emili [Alzamora] tenia vincles amb el RACC i amb el Dani Amatriain i tenia una estructura amb més mitjans. I era de Lleida, de la terra", diu Guim Roda, que assegura que el binomi Alzamora-Márquez "era un matrimoni que tard o d'hora havia d'acabar junt".