La societat es mobilitza per resoldre les mancances de material de protecció

PalmaLa crisi sanitària ha despertat la part més solidària de la societat balear. Cada vegada més empreses i col·lectius s’activen per fabricar mascaretes, locions hidroalcohòliques, respiradors o pantalles de protecció facial. És material per al personal sanitari i els professionals que s’exposen més al carrer i a la gent, per evitar el contagi del coronavirus.

La companyia tecnològica làser Cut&Go, per exemple, fabrica pantalles de protecció facial amb màquines 3D. Aquest producte té una forma allargada i cobreix tota la cara. El problema amb el què es troben és el preu de la matèria primera. “S’ha disparat”, diu el gerent, Manel Granero. L’empresa fa donacions als metges d’atenció domiciliària i a centres sanitaris, però si un individu en vol en pot comprar “a preu de cost”. Ara mateix en fabriquen unes 1.500 al dia, cada una en dos minuts, però a partir de la setmana que ve tindran noves màquines i la producció augmentarà, ja que es preveu que es fabriquin en 45 segons. El seu objectiu és “tenir tot el sector sanitari cobert en deu dies”.

Els Coronavirus Makers també fan pantalles, a més d’intentar desenvolupar un prototip de respirador artificial lliure de patents. Victor Gómez, expert en impressió 3D, és el coordinador de la divisió insular dels Coronavirus Makers. Diu que a les Balears hi ha 428 voluntaris i que obtenen el material de diverses empreses. “La primera donació la va fer la botiga 3D Soma i la segona, Leroy Merlin”, comenta. Ara, esperen notícies d’una empresa que ha anunciat l’entrega de 1.500 quilos de plàstic, amb una partida de 250 per a Mallorca. Aquest col·lectiu ha aconseguit donar 650 pantalles i en té 1.000 més llestes per a l’IB-Salut.

Bel Gràcia, de la botiga Artimanya d’Esporles, va començar a fer mascaretes fa unes setmanes. Ella i unes 30 persones s’han ajuntat per fabricar-ne entre 120 i 150 al dia amb teles o llençols, el que tinguin a mà. Ara estan a punt d’exhaurir l’elàstic, però Garcia confia que hi trobaran alternatives. No són les úniques que cusen màscares, les monges clarisses també en fan. Deu s’han abocat a aquesta iniciativa i hi tenen traça: en produeixen entre 300 i 400 diàries. “Tenim el cor encongit. Estam molt cansades perquè ens dedicam a cosir la major part del dia. Només resam i treballam”, explica sor Maria. Els llençols blancs que utilitzaven ja s’han acabat i ara només en queden d’altres amb diferents tonalitats. Almenys “donaran una mica de color i ajudaran a minvar aquesta tristesa”, diu.

El gel hidroalcohòlic és un altre dels productes més demandats. I Miquel Àngel Benito, dels laboratoris Authex, que és fabricant de productes de cosmètica natural sostenible, com la línia Tot Herba i els perfums Flors d’Ametler, en fa. Explica que la solució que han adoptat a l’empresa ha estat crear una loció, ja que es va acabar el gelificant, imprescindible per fer gel hidroalcohòlic, i ara s’han vist forçats a modificar-ne la fórmula. Els efectes són els mateixos, “fins i tot molt millors perquè es pot posar damunt les superfícies”, assenyala. Ara en tenen unes 500 unitats de 100 grams cadascuna, però en continuen produint. L’objectiu és que els col·lectius que estan en risc i que s’exposen diàriament a la possibilitat de contagiar-se de coronavirus tinguin aquest producte a l’abast. L’empresa dedica ara tot l’alcohol de què disposa a fer aquesta loció. “És la nostra aportació per salvar, almenys, una vida”, diu Benito.

Benito no dubta que “el coronavirus ha posat en evidència un seguit de mancances que s’hauran de repensar”, però afegeix que ara “el més important és sortir d’aquesta crisi sanitària com més aviat millor”. I en això treballa.