Sis de cada deu dones han patit violència obstètrica durant l’embaràs o el part
El nombre de casos ha davallat a les Balears els darrers anys, però dins el col·lectiu de sanitaris encara hi ha qui nega l’existència d’aquestes agressions
Palma“Un anestesista va entrar durant un part, es va posar davant la dona i, sense presentar-se, li va practicar la maniobra de Kristeller (pràctica que consisteix a pressionar de manera enèrgica amb tots dos punys o amb l’avantbraç sobre l’úter i que té com a objectiu escurçar el part). La ginecòloga i jo ens vàrem quedar impactades. Ho va intentar altres vegades, però el vàrem aconseguir frenar”, explica qui ara és supervisora del paritori de Son Llàtzer i comare Ana Ripoll. Aquesta situació que va viure fa uns anys a un hospital privat representa una de les cares de la Violència Obstètrica (VO) que viuen les dones durant l’embaràs, el part i el puerperi.
El darrer informe de l’ONU sobre la violència contra les dones expressa que l’obstètrica és un “fenomen generalitzat i sistemàtic”. De fet, segons un estudi transversal de l’associació El Part és Nostre, fins a un 67,4% de dones a Espanya han percebut aquest tipus de violència. Els resultats mostren que un 25,1% han patit agressions verbals en aquest context i un 54,5% agressions físiques. Les definicions d’aquest tipus de violència contra les dones són múltiples. Segons l’OMS, la VO suposa qualsevol acció o omissió realitzada per personal sanitari que afecti el cos i els processos sexuals i reproductius de les dones, com el tracte deshumanitzat, la medicalització innecessària i la patologització de processos naturals. Per la supervisora del paritori de l’Hospital Comarcal d’Inca, Carmen Herrero, aquesta violència també s’exerceix “quan no es respecten les decisions i l’autonomia de les dones”, a més de “quan no es dona informació veraç i contrastada sobre les diferents opcions que tenen” perquè puguin decidir lliurement sobre el seu procés d’embaràs i part.
Els casos més comuns a les Illes
A les Balears els casos més comuns són “els derivats del tracte desigual, infantilitzant i amb escàs respecte a la dona com a subjecte de decisió”, explica el ginecòleg emèrit de l’hospital de Son Espases Miguel Reyero. “Encara hi ha casos en què no es consulta la decisió a les dones i directament se’ls comunica allò que ha determinat el personal sanitari”, afegeix. Reyero va participar, l’any 2008, en la introducció de canvis de model d’atenció al part per disminuir les intervencions innecessàries i centrar l’atenció en les decisions de les dones. En aquest sentit, Ripoll manifesta que “és freqüent que no es doni una informació veraç sobre les seves possibilitats”. A més, la comare assegura que hi ha dones que han necessitat “tractament psicològic” després de ser víctimes d’aquest tipus de violència. En la mateixa línia, Herrero relaciona la manca d’autonomia amb una síndrome posttraumàtica: “Moltes dones tenen seqüeles psicològiques si es veuen coaccionades i no les permeten que el seu part sigui com havien desitjat”.
Les dificultats per recollir dades
Tot i això, és complicat saber les xifres reals de les situacions més freqüents que es donen a les Balears. Un dels motius és el poc reconeixement que hi ha d’aquesta violència a la societat i, fins i tot, dins l’àmbit sanitari: “Aquesta violència pot fins i tot no ser percebuda per la dona, i tampoc pel personal sanitari que l’exerceix, per això és més difícil d’evidenciar”, assenyala Reyero. En moltes ocasions, les dones no saben que estan patint violència obstètrica, pel fet que, segons Ripoll, “es normalitzen conductes i per a elles és difícil identificar-les”. Per això, habitualment els que denuncien són altres professionals que han presenciat la situació.
Segons Juanan Rosa, comare de Son Espases, molts metges i infermers “neguen l’existència de la violència obstètrica”, però de cada vegada són més els que la reconeixen: “Si els sanitaris ens formam i informam les dones, aquests casos continuaran baixant, per això n’és important la divulgació”, explica. Durant el temps que Rosa es va formar, que va finalitzar el 2006, no va rebre informació específica en aquest àmbit: “S’anomenava el concepte, però no s’hi aprofundia, perquè no estava gens visibilitzat”.
La formació dels professionals ha estat un element important per a la millora en les pràctiques correctes: “En la formació d’estudiants de Medicina i de residents de comares, i potser menys d’obstetres, es tracta el tema. També en sessions i formacions d’aquests professionals ja especialitzats. En molt pocs anys, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia ha passat de negar amb radicalitat l’existència de la violència obstètrica a normalitzar el concepte i a dur a terme formacions específiques per erradicar-la”, explica Reyero.
