LA SETMANA QUE M’ESPERA

“En 51 anys només he partit dos caps de setmana”

Guillem Garí, propietari del restaurant Es Cruce, explica com serà la seva setmana

Fa 35 anys que seguesc la mateixa rutina i, per tant, el meu dia a dia no varia gaire. Em despert a les 8.00 h i tot d’una em prepar per anar a Es Cruce. És l’hora de servir el berenar i m’agrada ser-hi. Visc just damunt el restaurant, així que m’aixec amb el temps just. Fins a les 11.00 h estic darrere la barra i després me’n vaig a casa a descansar. Sempre faig sofà i em pos les notícies del canal 24 hores. M’agrada estar informat, sobretot ara que vivim moments tan difícils amb aquesta crisi sanitària.

El confinament m’ha ajudat a obrir els ulls. Abans Es Cruce estava massa saturat. Teníem 160 taules, però amb el coronavirus n’hem llevades 70. Ara es nota que els clients estan més a gust, perquè tenen més espai. No crec que les torni a posar, com a molt en posaré 20 més.

A les 12.30 h vaig al restaurant perquè és quan començam a servir el dinar. En aquest torn m’encarrec que als clients no els falti res. Els assign una taula i si veig que estan pendents dels cambrers, hi vaig per saber què necessiten. En un dia laboral, unes 1.500 persones solen passar per Es Cruce i en una setmana, entre 10.000 i 12.000. Conec moltíssima gent. És veritat que estic tot el dia fent feina, però per a mi no és cap càstig, pas molt de gust de ser-hi i no sé estar sense ell. Quan me’n vaig, pas pena. Sé que no hauria de ser així, perquè tot funciona igual hi sigui jo o no.

A les 17.00 h, que és quan ha acabat el torn de dinar, torn a desaparèixer del restaurant fins a les 20.00 h. Durant aquestes tres hores intent organitzar la jornada següent, faig un llistat de totes les feines que s’han de fer i del menú. Hi ha un torn de vespre, que és el que s’encarrega d’anar cuinant perquè a l’endemà Es Cruce estigui més descongestionat i els empleats es puguin dedicar a servir.

A part de fer feina a Es Cruce pràcticament la major part del dia, durant la setmana tenc dues coses sagrades: estar amb la família i amb els amics. Seguramrent dimecres aniré a la platja amb la meva dona; ho feim cada setmana. No solem anar gaire enfora perquè m’agrada ser-hi per al torn del sopar, que acostuma a començar devers les 20.00 h.

Un altre moment clau de la setmana és la tertúlia amb els amics. Cada vespre, després de servir el sopar, a les 23.00 h, vaig a Vilafranca i ens reunim un grup de set o vuit. Només hi estic una hora, el temps just per fer una copa i contar-nos com ha anat el dia. Quan arrib a casa em torn a posar les notícies per conèixer les novetats. Després ja me’n vaig a dormir.

La rutina dels caps de setmana és diferent. Hi passa més gent, els descansos que faig no són tan llargs i acab el torn devers la mitjanit. El dissabte i el diumenge són els dies de més feina perquè és quan hi ha més afluència de clients i això fa que no me’n pugui anar enlloc. De fet, en 51 anys només he partit dos caps de setmana, i la veritat és que només pensava en Es Cruce.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF