Societat 20/11/2020

La segona onada deixa 100 morts imprevistes que no explica el covid-19

Des del mes d’agost hi ha hagut a les Balears 271 defuncions més de les calculades a les estadístiques, 171 de les quals són casos de coronavirus

Alba Tarragó
5 min
Un home espitjant un pacient amb cadira de rodes a l'hospital de Son Espases.

PalmaA les Balears, durant la segona onada del coronavirus -a partir de l’1 d’agost i fins dia 19 de novembre, la data més recent de la qual hi ha dades-, han mort 271 persones més de les que preveien les estadístiques. Un total de 171 eren casos positius en covid-19, però això deixa 100 defuncions inesperades que no s’expliquen directament per la pandèmia. Aquestes xifres surten de les dades estadístiques del MoMo, un sistema del Ministeri de Ciència i Investigació per vigilar la mortalitat diària al conjunt de l’Estat.

Per als darrers tres mesos, aquesta eina va calcular que a les Illes moririen 2.287 persones, però la realitat és que han estat 2.558. L’estimació es fa a partir de mitjanes històriques de morts per comunitats autònomes des del 2008 fins l’any passat, i les defuncions reals s’obtenen dels registres civils a través del Ministeri de Justícia. Ara bé, si les morts d’agost, setembre i octubre d’enguany es comparen amb les registrades el 2019, l’excés és encara superior: de 319 persones, concretament. En aquest cas, si es resten les 142 defuncions notificades per covid-19 a l’Arxipèlag durant aquests tres mesos, el sobrant de morts per altres causes és de 177, més de la meitat de les morts no esperades.

La segona onada deixa 100 morts imprevistes que no explica el covid-19

Cal tenir en compte que l’excés de defuncions total d’ençà que va començar la pandèmia segons les estimacions del MoMo (320) és inferior a les morts notificades per coronavirus fins dia 20 de novembre (401). Fins i tot, en dos d’aquests mesos -maig i juny- es varen notificar menys morts de les esperades, tot i la malaltia. Però això té una explicació senzilla: les estimacions per a aquests mesos de l’any es fan a partir de les dades d’anys anteriors, quan encara hi havia turisme -cal recordar que l’any passat les Balears varen rebre uns 16 milions de visitants- i el sector atreia treballadors d’arreu. Aquest 2020, en canvi, l’arribada de turistes i treballadors que venen a fer la temporada ha estat mínima i això s’ha fet notar en les dades de defuncions, tot i que encara no es pot concretar fins a quin punt perquè per ara no s’han fet públiques les dades de nacionalitat i origen dels morts.

Encara que la Conselleria de Salut no s’atreveix a donar una explicació de l’excés de morts sense estudiar abans totes les variables, hi ha diferents factors que s’hi poden relacionar. Per una banda, que només es considera defunció confirmada per covid-19 quan hi ha una prova diagnòstica positiva. Així, el total real podria ser superior si s’inclouen les persones a les quals no es va detectar la malaltia abans de morir, però que sí que la patien. Per altra banda, és possible que el recompte oficial de defuncions per covid-19 estigui incomplet o no estigui del tot actualitzat (el Ministeri ha rectificat les dades de contagis i defuncions més d’una vegada durant els darrers mesos). Una tercera explicació és que aquest desfasament entre les morts esperades i les comptabilitzades inclogui les d’altres patologies: pacients que s’han deixat d’atendre durant els mesos de crisi sanitària, o que a causa de la saturació del sistema de salut no han pogut rebre el nivell d’atenció que haurien rebut qualsevol altre any.

Altres malalties

El doctor en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EAS), el mallorquí Joan Carles March, adverteix que és complicat saber a què es deu aquest excés de morts per la distorsió de xifres de coronavirus que hi ha entre les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat. “Les xifres oficials que tenim tenen problemes”, afirma, i “el Ministeri n’és conscient, però passarà temps fins que millorin”. A banda d’això, diu que “pot ser que hi ha gent a qui no se li ha fet cap PCR i no se la compti com a mort covid-19”, tot i que ho sigui. I constata que la mortalitat per altres malalties, com ara les cròniques, “s’ha incrementat”.

La segona onada deixa 100 morts imprevistes que no explica el covid-19

El cas de Francisca March, una pacient operada fa poc per peritonitis, podria haver estat una d’aquestes morts inesperades. “Ho cont perquè he tingut sort”, assegura un dia després de rebre l’alta a l’Hospital d’Inca. Fa tot just una setmana va començar a tenir mals de panxa i vòmits i quan va veure que no remetien va telefonar al PAC de Pollença -el que li pertoca-, on li varen dir que primer s’havia de fer una prova PCR perquè també tenia febre. Com que es trobava molt malament la va atendre una metgessa de guàrdia al telèfon. Ella li va explicar quins símptomes tenia i la metgessa va interpretar que tenia una gastrointeritis, “una diagnosi completament equivocada”, explica March. Tenia apendicitis i li varen receptar “Primperan, sèrum i paracetamol”. Això va passar en diumenge, i li varen dir que no la podrien atendre fins dimecres, quan tindrien el resultat de la PCR. Però la matinada de dimarts a dimecres ja no va poder més: “Estava que em moria i del PAC, després de dir-me que era negativa, em varen enviar a l’hospital, on em varen operar d’urgència de peritonitis”.

El subdirector general d’Hospitals de l’IB-Salut, Francesc Miquel Albertí, recorda que ara “no hi ha cap indicació de no anar a Urgències” perquè “no estan col·lapsades” i treballen “amb una certa normalitat”, com el conjunt dels hospitals. Afegeix que, entre el telèfon i la consulta presencial, atenen “un 80% o un 85%” dels malalts que atenien abans de la pandèmia. Si bé “quan són primeres visites es dona una cita presencial, és cert que hi ha serveis que, per filtrar millor, telefonen al pacient”, per exemple, per donar els resultats d’unes proves. Albertí admet que “la consulta telefònica i telemàtica no pot substituir la presencial, però la pot complementar”.

Pel que fa als ingressos hospitalaris per patologies que no són coronavirus, el directiu de l’IB-Salut declara que han davallat “prop d’un 25% en l’acumulat de tot l’any”, sobretot durant els mesos de març i abril. No obstant això, Albertí subratlla que “tots els casos urgents i prioritaris s’han atès i no han estat gens afectats pel covid-19 perquè tots els caps de servei han filtrat i prioritzat les llistes d’espera”.

Actualment, la llista d’espera per intervencions quirúrgiques programades no urgents a les Balears és el doble de llarga que l’any passat. Si el 2019 calia esperar una mitjana de 72,49 dies, ara aquest termini s’ha allargat fins als 144,4 dies. L’augment va començar el mes de març, segons les xifres que ha publicat el Servei de Salut de les Balears, però el mes de l’any amb l’espera més alta va ser l’agost, amb 149,91 dies. Les primeres consultes amb els especialistes també han patit retards i l’espera mitjana ara és de 56 dies, un 63,4% superior a la de l’octubre de l’any passat. Tot i això, el nombre de pacients que esperen aquestes consultes ha davallat respecte del 2019, ja que ha passat de 44.127 a 38.444.

stats